Nou Barris és un districte de Barcelona tradicionalment complicat per a l'independentisme. Això no ha suposat cap impediment perquè l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) hi hagi arrelat, igual que va fer la consulta sobiranista.
Quan es va començar a gestar l'ANC a Nou Barris?
Aquest és un projecte que es va anar fent gairebé en secret des de la primera consulta d'Arenys de Munt. I específicament a Nou Barris ja teníem una persona en la coordinació de la consulta de Barcelona que ens anava explicant tot el projecte. Un cop es va celebrar el 10-A ja es va convocar un primer acte de presentació de l'ANC i vam començar a treballar fent reunions i alguna activitat més per aconseguir mobilitzar gent.
Com s'aconsegueix mobilitzar els veïns de Nou Barris, una zona de Barcelona que no ha estat gaire vinculada amb el sobiranisme?
Sí que és un punt més difícil que d'altres, però no tant. És una zona molt gran i diversa amb tretze barris diferents, però amb molta vida popular. Amb la consulta vam tenir una grata sorpresa. La gent ens va escoltar i molts van decidir votar “sí”. Amb els estrangers també es va produir aquesta situació. Ells entenen les nostres demandes, perquè la majoria han patit el que és una colònia. El problema és arribar a tota aquesta gent.
I com s'ho faran?
Una de les activitats més destacades de l'assemblea és una gran marxa per tot Catalunya que començarà per Sant Joan. Hem dividit el país en deu regions i anirem fent actes divulgatius i reivindicatius fins a acabar amb una manifestació l'11 de setembre a Barcelona convocada per l'independentisme.
Quin paper han jugat les consultes en el panorama polític?
La independència ha deixat de ser un tabú i tothom en parla tranquil·lament. I ara, com més visible es faci l'assemblea, tot plegat anirà en augment.
Tothom s'apunta a l'assemblea a títol personal i no com a partit, però és evident que necessitaran les formacions per arribar a l'objectiu final de la sobirania plena com preveu el seu full de ruta.
Els partits polítics no estan prou activats, i en aquest país, des de la transició, també s'ha anat perdent la xarxa d'activació ciutadana. Però amb les consultes i l'assemblea es torna a aquesta acció unitària.
I creu que aquest moviment social activarà els partits?
Les formacions ja s'estan adonant que no tenen l'única veu i també són conscients que si algun dia volen proclamar la independència necessiten un suport social i ciutadà patent i important. Nosaltres hem de convèncer la gent que el país millorarà amb la independència i empènyer els partits perquè ho tirin endavant.
Però el govern assegura que la prioritat és el pacte fiscal.
Sí, que vagin fent [riu]. Des del meu punt de vista el pacte fiscal no existirà. Però el problema amb Espanya no és només econòmic, va molt més enllà. És molt més general. Hi ha altres qüestions socials i culturals.
Comentaris
Benvolguda Odette,
Jo també ric, amb una certa ironia, quan parlen del pacte fiscal i es fan tants embolics... cada formació amb la seva solució... quan a la societat civil ho tenim claríssim que la independència és el camí, i l' ANC l' eina que ho està fent possible.