La llei de banderes, del 1981, permet sancionar els alcaldes

Vuit mesos després del cop d'Estat del 23-F, el govern de la UCD de Leopoldo Calvo Sotelo va promulgar la llei 39/81: la llei de les banderes. Aquesta norma, aprovada durant la Transició, és la que va obligar l'alcaldessa de Sant Pol de Mar a restituir la bandera espanyola al petit balcó de l'ajuntament. L'article 5 d'aquesta legislació és clar, explícit i contundent: “Quan els ajuntaments i diputacions facin servir les seves pròpies banderes, ho faran junt a la bandera d'Espanya.” A més, la rojigualda no pot aparèixer de qualsevol manera: “Ocuparà sempre un lloc destacat, visible i d'honor” i, tal com hi afegeix la llei, “ha d'estar en posició central” i “cap altra bandera pot ser de major mida”. L'ultratge a la bandera està específicament tipificat en el Codi Penal. La mateixa llei estableix que “les autoritats corregiran de seguida les infraccions, restablint la legalitat”. Si algú atempta contra la bandera, l'alcalde pot ser sancionat si no soluciona el problema immediatament. El batlle és l'autoritat última de fer penjar o despenjar les banderes de la façana consistorial. Si no fa complir la llei, pot cometre una falta administrativa, però si es demostra intencionalitat es pot interpretar que ha comès un delicte penal. Per això, parafrasejant més d'un governant català, sempre hi haurà l'excusa d'haver-la enviat a la bugaderia.