Llum verd de la cambra catalana a l'euro sanitari i la taxa turística
El primer entrarà en vigor a mitjan juny, i la segona, al novembre
La llei de mesures fiscals i financeres es va aprovar ahir amb un mes de retard i l'abstenció del PP
Cada català haurà de pagar a partir de mitjan juny, tres mesos després d'entrar en vigor la llei d'acompanyament aprovada ahir pel Parlament, un euro per cada una de les primeres 61 receptes que li dispensin cada any a la farmàcia. La taxa turística per a les pernoctacions en establiments hotelers, en canvi, s'endarrereix més enllà de la temporada estival, fins al novembre. Ambdós nous tributs, a més d'un reguitzell de taxes judicials, sobre escorxadors i un augment del cànon de l'aigua, entre altres, van rebre el llum verd definitiu ahir, sense cap gran canvi sobre el que ja recollia el pacte signat el 14 de febrer, amb els vots de CiU (i Laporta) i la necessària abstenció del PP.
Va ser un mes més tard del previst, pel dictamen que ICV, SI i Cs van demanar al Consell de Garanties Estatutàries de la llei de mesures fiscals i financeres, que fixa els ingressos amb què la Generalitat cobrirà el pressupost de despeses del 2012 aprovat al febrer. Una llei que, a més, inclou un altre seguit de mesures com la rebaixa d'un 15% en la jornada i el sou d'un col·lectiu de més de cent mil interins de l'administració, que va fer visible ahir la seva protesta a les portes de l'edifici.
Un cost de 60 milions
El convergent Ramon Espadaler va explicar que el text completa “una sola peça” (la de les quatre lleis de pressupostos del 2011 i el 2012), ja que mentre que l'any passat es va prioritzar restringir la despesa, enguany es vol augmentar els ingressos. “El dictamen del Consell diu que és un exercici d'autogovern”, constatava, a més, abans de lamentar “la dilació en l'aprovació, ens ha costat 60 milions, que hauríem pogut evitar retallar”. Espadaler, que agraïa el “to” de l'oposició malgrat el seu vot en contra, desvelava fins i tot que la nit abans es van creuar correus amb ICV per mirar de transaccionar una esmena sobre la rebaixa de sou prevista per als funcionaris, tot i que a última hora no hi va haver acord. “Cadascú actua en els àmbits i sectors on creiem que és possible i hi ha marge”, defensava, sobre les alternatives de taxes presentades per l'oposició.
En tot cas, CiU recordava que de l'euro sanitari se n'“exonera els col·lectius més febles”, que el cànon de l'aigua “grava més els grans consums”, que les taxes judicials “no vulneren el dret a la justícia”, i admetia que el sector carni o el turístic “no han rebut de bon grat” el tribut que els grava, però “tenen marge per contribuir a aixecar el país”. El popular José Antonio Coto lamentava pel seu cantó “l'escassa fonamentació jurídica” del dictamen sol·licitat, i destacava l'èxit del PP a forçar canvis que minven l'impacte del text inicial. “Estem liderant l'oposició amb responsabilitat, però alhora amb fermesa i exigència”, presumia.
El PSC demana com queda ara el quadre econòmic
Les noves taxes que crea la llei d'acompanyament no han agradat a la resta de l'oposició, que ahir va veure rebutjades les 474 esmenes presentades, i desateses les últimes crides a CiU perquè n'aturés l'aprovació. Fins i tot el PSC es felicitava que, tot i no haver-lo demanat, el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries “ha valgut la pena” perquè limita les rebaixes als funcionaris i evita que els beneficiaris de la renda mínima d'inserció entrin “en l'àmbit de la discrecionalitat”.
El socialista Ernest Maragall lamentava, com el republicà Pere Aragonès, que la llei ja neix desfasada, ja que “està desvinculada de la realitat del que succeirà aquest any, com la llei de pressupostos”. Maragall va exigir que el govern doni informació “del quadre econòmic resultant” per saber si coincideixen les previsions finals d'ingressos i despeses. El PSC proposava com a alternativa la rebaixa del mínim de l'impost de patrimoni o la restauració del de successions. “No els costa gens fer recaure en la classe mitjana totes i cadascuna de les retallades”, acusava.
ICV i ERC carregaven contra la política del govern perquè no serveix per sortir de la crisi, i proposaven impostos sobre els dipòsits bancaris o les grans fortunes. Cs criticava que les taxes “trenquen el principi de progressivitat”.
