Alemanya es regenera des de l'Est amb Gauck a la presidència
La potència europea té, amb la cancellera i el nou president, un nucli dur que ha crescut sota el comunisme
L'elecció és fruit del consens enmig del descrèdit del càrrec
Angela Merkel accepta que l'oposició l'hagués proposat
Sis anys i mig després que Angela Merkel, crescuda a l'Alemanya comunista, arribés a la cancelleria, l'Assemblea Federal de Berlín va escollir ahir per 991 vots a favor d'un total de 1.228 vots vàlids Joachim Gauck, exdissident de l'Est, com a president del país. “Quin diumenge més bonic”, van ser les seves primeres paraules després de l'elecció, i tot seguit va recordar que fa 22 anys, un altre 18 de març, va participar, amb 50 anys, en les primeres eleccions lliures de la seva vida. Era el 18 de març de 1990, cinc mesos després de la caiguda del mur de Berlín i ja iniciat el procés de reunificació que va significar la dissolució de la República Democràtica Alemanya (RDA). Gauck hi participava com a votant i com a candidat de la plataforma Aliança 90. “Des d'aleshores, no he deixat passar ni una elecció”, va afegir, després de recordar el significat de la democràcia en un país que ha viscut dues dictadures seguides –la nazi i la comunista.
El seu primer discurs va deixar commogut el ple del Bundestag amplificat quant a escons –l'Assemblea Federal està formada pels seus 620 diputats més el mateix nombre de delegats dels lands– i necessitat d'una figura poderosa per revitalitzar el càrrec. Gauck hi arriba després de dues presidències fallides –la de Horst Köhler, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que va dimitir el 2010 per defensar la missió a l'Afganistan amb interessos econòmics, i la de Christian Wulff, del mateix partit, que va plegar fa un mes i mig entre escàndols de corrupció.
Gauck, independent, es presentava per segon cop a l'elecció, ara com a candidat consensuat entre socialdemòcrates i Verds i el govern de Merkel. La cancellera se l'ha hagut d'empassar, després del fracàs dels dos presidents seguits que van arribar al càrrec a proposta seva. Ho va fer amb el seu estil característic: com si no hagués ni sentit ni llegit res de tot el que aquests dies s'ha dit i s'ha escrit sobre el dany que Wulff ha causat al càrrec. La presidència alemanya és, sobretot, un càrrec representatiu i actua d'autoritat moral. Köhler, exdirector de l'FMI, no tenia aquest perfil, i Wulff s'ha retirat amb la fiscalia escorcollant-li la casa.
Gauck assumeix el càrrec, a més, en un moment de reestructuració en les forces democràtiques. Els grans partits, la CDU de Merkel i els socialdemòcrates, viuen en situació d'erosió d'electorat; als liberals, els socis de la cancellera, se'ls pronostica que quedaran degradats a extraparlamentaris i, en canvi, el Partit Pirata, representant de la llibertat a internet, ja es veu amb escons al Bundestag.
Diumenge hi ha eleccions al land del Sarre; seguiran, al maig, les de Slesvig-Holstein i Rin del Nord-Westfàlia. En totes es preveu un enfonsament dels liberals i, mentrestant, la pirateria puja. Una mena d'assaig general del que es veurà en les legislatives del 2013.
LA XIFRA
LA DATA
Un lluitador contra la impunitat
Joachim Gauck, nascut a Rostock el gener de 1940, tenia poc més de cinc anys quan el seu pare, capità de la marina, va desaparèixer deportat a un gulag de Sibèria. En va trigar cinc més a tornar-lo a veure. Un fet que va més enllà del detall biogràfic i explica el perquè de la seva lluita contra la impunitat després d'una dictadura. Volia ser periodista, però va acabar com a pastor protestant en territori comunista i, com altres homes d'Església, va passar a la dissidència. Amb la caiguda del mur li va venir l'encàrrec de la seva vida: posar-se al capdavant dels arxius de l'Stasi, la policia política que va martiritzar i espiar la intimitat dels 16 milions de ciutadans de l'Alemanya comunista. Durant deu anys va fer la seva feina, impecablement i amb equilibri. Es tractava d'obrir a la consulta aquells arxius sense entrar en la cacera de bruixes. El seu departament va passar a ser conegut, senzillament, com a “administració Gauck”. I ell va esdevenir una de les personalitats més reconegudes del país. L'únic partit del Bundestag que no li ha donat el vot ha estat l'Esquerra, formació d'arrels postcomunistes que presentava com a alternativa una caçanazis, Beate Klarsfeld, de 73 anys. Una altra lluitadora contra la impunitat, en el seu cas contra els crims del nazisme.