El govern tem que l'Estat l'obligui a eliminar municipis
L'executiu sospita que Madrid obrirà la caixa dels trons de la fusió dels pobles més petits amb l'excusa de la retallada de despeses i la crisi
Aquesta situació provocaria un conflicte de competències i un altre enfrontament
El PP nega que vulgui imposar
res, però l'executiu
no s'ho creu
Nou conflicte a la vista entre Catalunya i l'Estat aquest cop per la reordenació dels municipis? Aquest és l'interrogant que ara mateix plana en el govern català, que tem que La Moncloa, amb l'excusa de la crisi, elabori una llei que obligui a eliminar les poblacions més petites per tal de reduir despeses a l'administració local. Seria una altra ofensiva recentralitzadora, perquè Catalunya ben poca cosa hi podria dir i tot es faria des de Madrid. El PP manté que ara per ara no entra dins de les seves prioritats ni elaborar ni imposar aquest pla de xoc, però la Generalitat no s'ho acaba de creure, perquè té alguns indicis que indiquen exactament el contrari. És per això que ja té totes les alarmes activades.
Si finalment es donés aquest panorama s'entraria en un xoc de competències, encara que l'Estat sempre tindria tots els números per guanyar. Podria modificar la llei de bases de règim local espanyola i la decisió que es prengués seria d'obligat compliment per a totes les comunitats. Fonts de la Generalitat asseguren que si això es produís hi hauria un enfrontament polític de dimensions considerables. La prova del cotó fluix serà el mes vinent, quan se celebrarà una cimera de diputacions a València en què La Moncloa podria definir la seva estratègia. S'indica que la fusió afectaria els municipis de menys de 1.000 habitants –a Catalunya són la meitat.
Al marge d'aquesta amenaça, la Generalitat continua treballant en l'elaboració de la llei de governs locals i d'hisendes locals, que ha de reestructurar i simplificar les administracions més pròximes. El dia 30 hi haurà la primera trobada d'experts que han d'assessorar en la redacció de la norma. Una de les possibilitats que hi ha damunt la taula és la supressió d'alguns consells comarcals i la modificació de les estructures, perquè altres ens ja compleixen les seves funcions. Amb referència als aspectes territorials, la vicepresidenta Joana Ortega deixa la porta oberta a les agregacions voluntàries de municipis, però ha deixat clar que no s'obligarà ningú.
Les iniciatives de Madrid
Si bé àmbits polítics insisteixen que el govern espanyol anirà a la reunió de València amb la fusió de pobles com una de les qüestions cabdals, fonts del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques afirmen que, tot i que és cert que l'executiu de Rajoy és favorable a la reducció de poblacions, a hores d'ara s'està treballant en altres fórmules que garanteixen un estalvi real.
En aquest sentit, subratllen que es tracta de buscar mecanismes com ara reordenar competències, fomentar la mancomunitat de serveis o promoure la prestació d'ajut des de les diputacions. És el que anomenen “economia d'escala”. L'objectiu és evitar les duplicitats i, sobretot, l'assumpció de competències que no pertoquen als municipis i que, damunt, en fan disparar la factura. En tot cas, la intenció és donar una forta sacsejada a l'administració que afectarà tots els estaments, no només el municipal.
En diverses ocasions, tant el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, com el secretari d'estat Antonio Beteta no han amagat el seu interès en les fusions municipals, si bé les fonts consultades argumenten que no està previst imposar-ho, sinó que més aviat s'optarà per facilitar-ho.
LA XIFRA
LA DATA
El famós precedent de l'informe Roca
Aquesta idea de suprimir i fusionar municipis sempre ha provocat un gran rebuig entre els afectats, perquè ningú no vol perdre la seva autonomia ni identitat. L'any 2000 la Generalitat va llançar un globus sonda en aquest sentit a través del denominat informe Roca. El govern de CiU va encarregar a una comissió de vuit experts, presidida per Miquel Roca i Junyent, que fes una proposta sobre una nova reordenació territorial al país. L'estudi dividia Catalunya en sis vegueries, però la iniciativa més polèmica era la desaparició de les poblacions de menys de 250 habitants. La reacció al territori no es va fer esperar i alguns alcaldes van promoure un manifest d'oposició. L'informe, finalment, es va quedar en un calaix. En una entrevista en aquest diari Joana Ortega va assegurar que no es plantejaven recuperar-lo.