No és això, companys!

El Parlament de Catalunya va donar llum verd, dimecres, a la culminació de la contrareforma de la CCMA aprovada per CiU i el PP. I va passar, una vegada més en tot el procés, sense el consens que hi ha hagut en els darrers deu anys en les qüestions audiovisuals. Amb la burda excusa de l'austeritat –els sona allò de les retallades i de no hi ha alternativa?– el govern ha iniciat un procés de politització dels mitjans de la CCMA que pretén tenir sota control TV3 i Catalunya Ràdio. I el pitjor de tot és que ho fa de la mà i donant la vicepresidència al PP. El mateix PP que va portar l'Estatut al TC, el que va en contra del català a l'escola, que no deixa arribar les emissions de TV3 al País Valencià, que actua contra el català a les Illes Balears i que vol eliminar la publicitat dels mitjans públics i treure'ls instruments per poder competir amb els grans grups de comunicació privats estatals.

A la CCMA li arriba, alhora, una retallada de l'aportació de recursos públics per part de la Generalitat i una limitació en la captació de recursos privats per la via de l'explotació comercial de la publicitat. Una sentència molt dura fruit de l'acord entre el PP i CiU que la deixarà a la pràctica impossibilitada d'oferir el servei que fins ara tant TV3 com Catalunya Ràdio han estat acreditant i que ha donat un lideratge d'audiències els darrers anys.

És per aquest motiu que els diputats signants volem desmuntar la fal·làcia que tot sigui amb l'objectiu d'austeritat i, sobretot, poder exposar els motius pels quals vam votar “no” als candidats a la CCMA. La manera com s'ha produït el nomenament del nou consell de govern de la CCMA contradiu tot el que s'ha fet fins ara en matèria audiovisual des d'un punt de vista legislatiu. Durant tot el procés de contrareforma s'ha produït la destrucció de l'arquitectura audiovisual de Catalunya i, per primera vegada en democràcia al nostre país, s'ha triat un consell de govern de la CCMA en què no hi ha representada tota la pluralitat parlamentària.

La majoria que aconsegueix CiU i el PP tindran poder absolut sobre els mitjans públics de Catalunya amb el silenci del PSC que, malgrat votar en contra de la llei òmnibus de l'audiovisual, entra a formar part del repartiment de cadires.

I no és veritat que sigui per motius pressupostaris i per reduir el cost que representa el consell de govern, ja que tant CiU com el PP han rebutjat la possibilitat de reduir a la meitat el sou de tots els representants del Consell de la CCMA, i del CAC també, i mantenir la pluralitat que ha existit fins avui. Amb aquesta mesura l'estalvi era major i la pluralitat es mantenia. Però aquest no és el verdader motiu del govern i per això no ha tingut cap escrúpol a l'hora d'augmentar els membres del CAC de cinc a sis per incloure el PP en el repartiment, sense que hi hagués cap esmena que ho facilités i violentant la norma parlamentària. El que dèiem: austeritat poca, bàsicament repartiment d'influències i malauradament intents de control polític.

Però el que és de traca i és una mesura que exemplifica la sintonia entre CiU i el PP pel que fa a model econòmic és l'eliminació de la publicitat de Catalunya Ràdio. El PP la defensa i la vota, i CiU la vota però diu que no la defensa: un d'aquests galimaties als quals ja ens té acostumats aquest govern, que assegura que aprova mesures, tot i que diu que no les aplicarà. Amb tot, el que compta és l'eliminació de la publicitat de Catalunya Ràdio, que és una realitat que apareix a la llei. És, per tant, un cúmul de motius polítics i no pas el currículum dels candidats el que ens fa votar que no. No és el fi sinó la manera com s'ha fet que fa que volem deixar palès el nostre vot negatiu a aquesta contrareforma del consell de govern de la CCMA. És, doncs, un clar missatge dirigit als companys d'hemicicle de CiU, el PSC i el PP: No és això, companys!