Rajoy arracona Catalunya
Ignora la liquidació del deute i redueix dràsticament la inversió pública en el territori, i el converteix en el més castigat de l'Estat
El pressupost “queda on queda”, etziba Montoro respecte a l'incompliment de l'Estatut
En el pecat hi va la penitència. El govern català es va refiar de l'executiu de Mariano Rajoy “perquè és més seriós”–en comparació, s'entén, amb els incompliments de Zapatero–, i, en la primera oportunitat que ha tingut per demostrar-ho –en els comptes estatals pel 2012–, aquest ha decidit girar l'esquena a Catalunya. El misteri ha quedat al descobert: ni es paguen els deutes ni l'Estat compleix amb la inversió pública que marca l'Estatut. De fet, el PP no ha tingut cap contemplació i Catalunya és amb diferència el territori més castigat pel que fa a la promoció d'infraestructures.
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ho tenia clar: “El pressupost queda on queda; no és el moment de finançar més despesa”, etzibava arran de la insistència de la premsa per saber per què el PP tampoc no havia respost a un deute generat pels dèficits en inversió i que el govern socialista havia reconegut, tot i que a l'hora de pagar va fer l'orni.
Montoro, desafiant
Montoro sembla haver agafar la mateixa via i ni tan sols s'esforçava a buscar grans justificacions –en va tenir prou de descriure l'escenari de crisi–, ni tampoc no s'entretenia a fer promeses de futur sobre els diversos incompliments. Fins i tot es va mostrar desafiant davant la possibilitat que CiU opti per no donar suport als comptes, com va avisar que faria si, com a mínim, no es liquidava el deute del 2009. “Quan coneixem les seves condicions sembla que no els importa la resta, quan la resta és fonamental per al finançament dels serveis públics de Catalunya i per superar la crisi econòmica a tot Espanya”, replicava Montoro, subratllant que això és el que hi ha; i el que toca ara és complir amb l'estabilitat pressupostària. “No acceptaré excuses”, insistia.
En tot cas, i pel que fa als incompliments, no només no s'hi inclou el deute acumulat per la disposició addicional tercera de l'Estatut –759 milions d'euros de la liquidació del 2008 i 219 del 2009–, sinó que, a més, la inversió pública que aquest any destina a Catalunya serà només de 1.403 milions, l'11,1% del total, quan hauria de ser l'equivalent al PIB català; és a dir, el 18,7%. Els comptes són “il·legals”, proclamava el diputat del PSC, Joan Rangel, després d'analitzar les xifres.
Els més de 900 milions que falten per complir la xifra que estableix l'Estatut, ni tan sols s'ha tingut la deferència de camuflar-los –com sí acostumava a fer el govern de PSOE, encara que després mai no els acabés de liquidar– en un capítol de compensacions a través de transferències de capital. Tot el contrari, a la casella de “compliment d'estatuts d'autonomia en matèria d'inversions”, on l'any passat hi havia 950 milions –a repartir entre Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella i Lleó i Balears– ara hi ha un zero. Capítol fulminat.
El govern de la Generalitat no pot esperar, doncs, cap ingrés addicional pel fet que hagin desaparegut més de vuit punts en inversió estatal que, a la pràctica, suposen més de 2.000 milions d'euros. En conjunt les grans infraestructures resultaran força afectades, com ara les obres destinades al corredor del Mediterrani, que, segons constataven els diputats de CiU Pere Macias i Josep Sánchez Llibre, en aquests comptes ha acabat de quedar palès que el PP no té cap intenció que sigui un eix “prioritari”.
Però no només en infraestructures han quedat curts. CiU, que va evitar l'enfrontament directe amb Montoro a l'espera de la negociació que s'enceta al Congrés, avisava que l'Estat deixarà de transferir uns 4.150 milions d'euros en inversió i també en polítiques socials, fet que obligarà les autonomies a majors sacrificis.
I això que en l'explicació inicial, l'equip de Rajoy havia garantit que aquest any s'ha volgut compensar els territoris per la davallada d'ingressos en el capítol de finançament autonòmic. Els comptes consignen 1.753,24 milions per a Catalunya del fons de suficiència global, a banda d'encabir-se 2.900 milions de liquidació del 2010 del de competitivitat –sense concretar què toca a la Generalitat– i que no tenen res a veure amb la reivindicació dels diners corresponents al 2009. Aquests també hauran d'esperar.
Més informació, pàgines
12 a 16 d'Economia
“Dèficit” en infraestructures
Foment del Treball es va queixar enèrgicament ahir del pressupost de l'Estat i va retreure al govern espanyol que continuï “desatenent” el “dèficit d'infraestructures” a Catalunya. En una nota de premsa recorden que les xifres parlen per si soles: els comptes disminueixen la dotació fins als 1.403 milions d'euros contra els 2.543 milions pressupostats l'any 2011. Un altre aspecte que van denunciar és la poca inversió a l'eix mediterrani –Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia–. En aquest sentit, exposen que la dotació s'ha reduït un 39% respecte al 2011, mentre que en el total estatal s'ha reduït un 24%. La patronal no entén aquesta situació, tenint en compte que en aquest eix és on la “rendibilitat de les inversions pot resultar més elevada”.
Però aquí no acaben els retrets a La Moncloa. També lamenten que s'hagi incomplert la liquidació del 2009 de la disposició addicional tercera de l'Estatut “faltant el govern de l'Estat a la lleialtat institucional que s'han de professar les administracions actuants, més si aquesta es deriva d'un mandat estatutari”. En resum, Foment es mostra especialment “preocupada”.
Notícies relacionades
