Aturem l'extermini del català a les Illes, al País Valencià i al Principat (I)

El 23 de març, els diaris en català, duen dues notícies alhora i alguns en la mateixa pàgina, una roda de premsa a l'Ateneu Francesc Layret de l'Eixample, d'Irene Jaume, del col·lectiu Illes pel Català amb el suport d'Albert Sánchez Piñol, Julià de Jòdar i Josep Mª Espinàs que reclamen més suport al català a Mallorca i les firmes que els protaurins porten al Congrés de Madrid perquè volen “tornar a imposar” les corregudes de bous a Catalunya; Espinàs es confessa “angoixat”, perquè tot això que passa no li ve de nou.

Aquesta vegada es tracta de denunciar la política contra el català que està duent a terme el Govern Balear, encapçalat pel popular José Ramón Bauzà. “Encara discutim per les mateixes coses que fa 50 anys”, explicant les “garrotades” que rebia el català en l'època franquista, escoltat atentament pel jovent de Mallorca; l'escriptor octogenari avisa: “Són molt forts”. No cal aclarir qui són ells, tothom ho entén. Fa massa temps que dura, però ara el verí ens el donen en dosis petites, per evitar que la reacció siga forta... “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...” apunta l'incisiu Sánchez-Piñol, citant la “Instrucción secreta” que el fiscal del Consell de Castella, Don José Rodrigo Villalpando, va transmetre als corregidors del Principat de Catalunya, València i les Illes el 29 de gener de 1716, com ho explicà tan bé Joan Fuster a “Nosaltres els valencians, el 1962, fa cinquanta anys; Bauzá és avui el seu “corregidor” a les Illes i actua amb “el sentit imperial”, que diria Isabel Clara-Simó, la “brillantina” i la gomina als cabells del cap, per impermeabilitzar-se del context balear, amb la prepotència i la xuleria pròpia dels corregidors del segle XVIII, aquells que després del mal d'Almansa que a tots alcança... ens volien tant que cremaven els nostres pobles i mataven els maulets!

Només acabar la dictadura, durant el breu període de temps que durà el que pareixia la “Transició”, els nostres “corregidors” sí que ho feien amb cura perquè no es notés massa, ara, almenys al País Valencià i a les Illes, ni això, no posen cura perquè no es note, “ho fan notar”, sense complexes, sense vergonya, sense cap respecte pels drets lingüístics i de ciutadania de la gent catalananopalarlant de les Illes i del País València (al Principat encara no gosen fer-ho de manera oberta i amb tant de desvergonyiment, però la sentència del TC va en aqueixa línia, és el principi d'un procés que no s'atura), en un intent de genocidi evident i , com tot genocidi, monstruós, com ens explicava “Assumpció Cantalozella, el 24 de març passat a El Punt-Avui a l'article “Genocidi”, que a l'Enciclopèdia Catalana ho defineix com el terme compost de l'arrel del mot grec “Xenos (raça, espècie) i del sufix derivat del llatí “caedere” (matar), fou encunyat pel jurista judeopolonés Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre “Axis Rule in Occupied Europe”. La definició del crim de genocidi va ser legalment tipificada i és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per les Nacions Unides el 9 de desembre del 1948 i en vigor des del 1951. I precisant un dels sentits del mot diu així: “comprèn tant l'assassinat en massa de membres d'un grup com el sotmetiment d'aquests a condicions que n'impossibiliten del tot o en part la seua supervivència (...)”. El sentit del terme, doncs abasta tant el sotmetiment d'un poble a un altre, al peu de la lletra, com el mètode cruent d'aniquilació; i Cantalozella enumera com s'evidència el genocidi al nostre poble en cultura (tancant televisions com TV3 al País Valencià o la TV en català a les Illes mentre doten a Madrid abundantment en museus, centres culturals, grans auditoris...) , en llengua (es posen traves a la lleia d'immersió lingüística per a matar el català, s'oposen a acceptar el català com a llengua a la UE, s'intenta aniquilar el català al PV tot posant traves al nom de la llengua.

A les Illes el PP practica la mena de genocidi lingüístic de pur estil franquista, que arriba fins a reescriure els noms de llocs a la manera castellana, “Maó es torna Mahón”...), en la identitat (no es deixa escriure el mot “nació” catalana, caldria preguntar-se si “ells” ho fan això perquè pensen que no s'ha de posar el nom de “nació catalana” només per al Principat sinó a tots els països de parla catalana, perquè del contrari és agafar una part pel tot; si és així, encara els ho haurem d'”agrair”!) i en l'àmbit de l'economia per l'espoli fiscal i un finançament esquifit als territoris de parla catalana que ens duu a un dèficit fiscal aclaparador...

L'únic matís a l'excel·lent anàlisi d'aquests 300 anys de genocidi que pateix el nostre poble és quan afirma, Cantalozella, que al PV es 'procura' aniquilar el català “posant traves al nom de la llengua”; això és que no s'ha copsat del tot “la magnitud de la tragèdia” i el per què de tot plegat; el nom de la llengua, amb tots els respectes, al meu parer, és una qüestió “menor”, ens dóna igual que es diga català de València, idioma valencià, llengua valenciana o catalana, català o “punyetes”, a aquestes alçades de la pel·lícula, quasi no entrem ni a discutir això, ni creiem sincerament que pague la pena (és una pèrdua de temps, que cascú li diga com li rote, el que sí que convé fer notar que són distints noms d'una mateixa cosa, tot i que davant d'alguns violents t'arrisques a que t'agredeixen físicament si ho dius, no cal ni dir-ho o convé dir-ho amb elegància “científica” i interrogant-se, com ho féu en un llibret magnífic de la professora Mª Josep Cuenca: El valencià és una llengua diferent?, on fa una anàlisi sociolingüístic molt adequat a la realitat valenciana i als criteris filològics de rigor), no només s'intenta el genocidi sinó que s'aconsegueix “reimposar” el genocidi de manera molt efectiva deixant a més de 130.000 alumnat, cada any, que demana valencià-català, sense classes en valencià, es tanca TV3 que tenia una audiència minoritària però significativa i molt influent, es passen els films de Televisió “Valenciana” a les hores de màxima audiència es fan sempre en castellà, en valencià només a altes nits de la matinada, sovint, i encara gràcies...

Es fa tot el possible i lo impossible per minvar l'ús social del valencià i augmentar el seu retrocés, reconeixement, promoció i la seua presència; les tertúlies del NODO televisives quasi sempre són (insultants!), únicament i exclusivament, en castellà inclús sovint es porten els presentadores o presentadors de Madrid o de “Barcelona” (el periodista Josep Puigbó), però parlen sempre en castellà, evidentment... El nivell de genocidi lingüístic al País Valencià és sistemàtic, constant, continuació del règim dictatorial anterior, com si haguera canviat molt poc i en aquestes qüestions hi haguera un fil conductor de gairebé continuïtat que no permet reconèixer el valencià-català com a requisit inexcusable a l'administració (tan poc) valenciana, més bé anticatalanista furibunda i contrària al valencià-català, reconegut només com a “mèrit” i sovint ni com això; agressions sordes i constants, sovint a cara descoberta i amb escàndol, com el tancament de TV3, les multes milionàries a ACPV, per a tractar de “rendibilitzar-ho” electoralment, com féu el “no culpable” Francisco Camps, el que proclama que després de passar pels tribunals de justícia ha adquirit un “impresionante bagaje” (com a més que pressumpte delinquent!) per a tornar a ser president de la Generalitat o del Govern d'Espanya, segons declaracions a la revista Telva, des de l'Albufera de València, remant una barca amb una perca com si, “el senyoret valencià”, fos un milhòmens que es vanta de tot el desgavell i el destarifo de diners públics que ha balafiat i malbaratat alegrement...duent-nos a la ruïna.