Amenaça d'intervenció
El govern espanyol adverteix que té “discrepàncies” amb els plans d'ajust d'algunes comunitats i confirma que no pagarà els deutes amb Catalunya Mas-Colell demana calma al PP i aposta per seguir negociant
El govern de Mariano Rajoy ha inaugurat un nou temps polític per a l'Estat autonòmic. El meló de les relacions entre els territoris –incloent-hi Catalunya– i l'Estat està obert en canal. Recentralització administrativa, invasió de competències en sanitat i educació, impagament dels deutes compromesos a l'Estatut... i ara, amenaça real d'intervenció econòmica. El govern del PP va confirmar ahir la intenció d'intervenir les comunitats autònomes que no puguin pagar els seus deutes financers i hagin de continuar incorrent en dèficit públic. No era la primera vegada que el govern espanyol, ho deia; però ahir, a la comissió de Pressupostos del Congrés, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, va ser més explícit que mai. “Tenim serioses discrepàncies amb alguns plans d'ajustament” que han enviat les comunitats per sotmetre's a l'examen de l'Estat abans d'acollir-se al mecanisme de pagament a proveïdors. “I no dubtarem” a intervenir les que “no puguin complir amb les seves obligacions financeres”. Dur i contundent. Beteta reblava el clau que va avançar el 9 d'abril Cristóbal Montoro en una entrevista a El Mundo. Aquell dia el ministre d'Hisenda ja va dir que el govern faria “molt aviat” una revisió de les competències dels territoris per evitar “nous dispendis” i va deixar claríssim que les autonomies hauran de complir “sí o sí” el dèficit de l'1,5% del PIB marcat per aquest any.
Una de les possibles amenaçades d'intervenció seria Catalunya, però Beteta ni confirma ni desmenteix. Va ser molt poc concret: no va voler dir a quins territoris es refereix ni amb qui està negociant. Preguntat explícitament pel pla enviat pel govern d'Artur Mas, va dir lacònicament que “quan alguna cosa no està clara, s'aclareix. La resta, al maig”. El secretari d'estat ho deixa tot obert fins a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de la primera quinzena de maig. El que sí es va saber ahir va ser que el deute de les comunitats amb proveïdors és ja de 17.000 milions: les que més deuen són el País Valencià –4.200 milions, el doble que Catalunya–, Andalusia i Castella-la Manxa. Justament ahir el diari anglès The Guardian assegurava que, segons fonts oficials d'alt nivell, l'Estat intervindrà una d'aquestes comunitats el mes de maig.
El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va optar per un perfil poc agressiu. Ahir, al Parlament, en resposta a l'amenaça del PP, el conseller va fer una crida “a la calma” al Ministeri d'Hisenda i va mostrar la seva confiança en la negociació del pla d'ajust que estan fent aquests dies l'Estat i la Generalitat. “Mantinguem les coses calmades i tranquil·les”, va insistir. Hi ha contactes continuats. Mas-Colell, que aposta per una “relació fluïda” amb els negociadors a Madrid, només va mostrar la seva “sorpresa” perquè Beteta “discuteixi en públic” les “anades i vingudes” dels plans de les comunitats.
Aquestes anades i vingudes consisteixen a saber si el pla d'ajust de la Generalitat a Madrid contemplarà o no els deutes que el govern reclama a l'Estat per la disposició addicional tercera. Tant els 219 milions d'euros que haurien de figurar en els comptes del 2012 com els deutes d'anys anteriors. El secretari d'estat va mostrar-se contundent en afirmar que, segons una sentència del TC, “només està obligat a dotar aquesta mena de partides pressupostàries si hi ha acord”. L'ingrés corresponent a aquest any està en els pressupostos catalans, però no en els del PP.
Mas-Colell s'acull, però, al fet que els pressupostos encara no estan aprovats al Congrés i que CiU s'ha autoproposat negociar-los fins a l'últim moment. Mas-Colell va tornar a dir que la Generalitat no pensa renunciar als deutes i anirà negociant poder incloure aquesta xifra dins el seu pla d'ajustament. La Generalitat ha de negociar més afectacions sobre la previsió d'ingressos després de les retallades dels darrers pressupostos de l'Estat i dels 10.000 milions més anunciats recentment a educació i sanitat. Un últim escull, sorgit ahir mateix, és l'afectació d'ingressos per la Generalitat que té l'anunci del govern de l'Estat pel copagament de fàrmacs. El PSC ja demanava ahir al govern català que retiri el cobrament d'un euro per recepta si Rajoy confirma el copagament estatal.
LA XIFRA
Plats pel cap entre CiU i el PSC
Mentre el PP amenaçava amb intervenir les comunitats que no puguin pagar, el debat s'encenia al Parlament de Catalunya. CiU i el PSC es van tirar ahir els plats pel cap entorn de la recentralització. El conseller Mas-Colell va culpar el PSC i els socialistes culpaven CiU. “Si Catalunya acaba sent intervinguda serà perquè hi ha una reforma constitucional que no existiria si vostès no l'haguessin proposat”, va etzibar el conseller, responsabilitzant de tot plegat la reforma de la Constitució pactada pel PP i el PSOE sobre el límit del dèficit fiscal. En resposta a això, la diputada del PSC Rocío Martínez-Sampere va culpar-ne CiU per haver pactat amb el PP la recent aprovada llei d'estabilitat pressupostària, que desenvolupa la reforma constitucional. “Estan votant la intervenció de la Generalitat”, va dir Martínez-Sampere davant les dificultats de complir les previsions de dèficit públic que fixa la llei. ERC es va unir a les crítiques a CiU i va instar el govern a rebutjar al Senat la llei d'estabilitat que ja han votat al Congrés. Tot i això, el diputat Pere Aragonès es va oferir a l'executiu català per plantar cara a les “amenaces” de Rajoy i per portar els pressupostos de l'Estat al Constitucional.