Suu Kyi es nega a “salvaguardar” la Constitució

Aung San Suu Kyi no prendrà avui possessió de l'acta de diputada al parlament de Myanmar, l'antiga Birmània, tal com estava previst, ja que la dirigent opositora i els altres 42 candidats electes del seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) es neguen a prometre que salvaguardaran la Constitució del país. La premi Nobel de la Pau considera que la carta magna birmana és antidemocràtica.

L'afer es podria convertir en una anècdota si les autoritats accedeixen a substituir el verb “salvaguardar” per “respectar” en el text del jurament. El poder legislatiu va modificar la llei electoral l'any passat per introduir canvis, a petició de l'LND, per tal que la formació de Suu Kyi abandonés la clandestinitat, però aquesta modificació no es va arribar a aplicar a la Constitució, que data del 2008.

La formació opositora va enviar una carta divendres al president birmà, l'exgeneral Thein Sein, perquè resolgués l'escull, després que fracassés l'intent per la via del Tribunal Constitucional.

Sein és de visita oficial al Japó per renegociar la cooperació econòmica entre els dos països. És la primera visita d'un cap d'estat birmà al país en gairebé tres dècades. Dissabte, el primer ministre nipó, Yoshihiko Noda, va anunciar que condonaria el deute a Myanmar (que ascendeix a 300.000 milions de iens, 2.783 milions d'euros) com a resposta als avenços democràtics. Precisament, els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea tenen previst reunir-se avui per suspendre durant un any totes les sancions contra Birmània –excepte la venda d'armes.

Suu Kyi ja va anunciar durant la campanya electoral que si aconseguia un escó, una de les seves prioritats seria modificar les parts antidemocràtiques de la Constitució, que concedeix al cap de les forces armades el dret d'assumir el poder en condicions extraordinàries, com ara l'amenaça de desintegració nacional. El text també exonera els militars de qualsevol crim comès en el passat i impedeix a Suu Kyi esdevenir cap d'estat o vicepresidenta, en tenir relació familiar amb estrangers (la líder opositora va estar casada amb el professor britànic Michael Aris, mort el 1999). En les eleccions legislatives parcials de l'1 d'abril, l'LND va obtenir 43 dels 45 escons en joc.