La intervenció, pas a pas
Artur Mas troba “impensable” que l'Estat intervingui Catalunya
“La intervenció de Catalunya em sembla impensable; la reacció de la població seria molt forta.” El president de la Generalitat, Artur Mas, no imagina que el govern espanyol arribi a l'extrem d'intervenir la Generalitat per assegurar el compliment de l'objectiu de dèficit. Ho indicava així en una entrevista al diari holandès NRC Handelsblad. Mas insinuava que la ingerència en les finances catalanes podria provocar una rebel·lió ciutadana que, ben segur, Mariano Rajoy voldria evitar. Pel president de la Generalitat, el fet que això es produís seria una “injustícia”. “No hi ha cap comunitat que hagi fet tant per reajustar la situació econòmica”, justifica. Ara bé, en què consisteix exactament la intervenció i com intenta evitar-la la Generalitat?
A finals d'any, els territoris han d'ajustar el dèficit a l'1,5% del PIB. La Generalitat ha admès que el 2011 va tancar l'exercici en el 3,29% tot i que pretenia arribar al 2,6%. El conseller Andreu Mas-Colell, però, no va comptabilitzar el deute impagat dels 759 milions de la liquidació de les inversions en infraestructures del 2008. El Ministeri d'Hisenda sí que ho ha fet i ha elevat el dèficit català al 3,72% del PIB.
El govern de Mas, per tant, ha de reduir més de la meitat del seu forat financer. Per aconseguir-ho, a banda de les mesures ja incloses en el pressupost, el govern espanyol força ara Catalunya a aplicar una retallada addicional de més de 1.500 milions en ensenyament i educació. No obstant això, Mas ja ha denunciat que amb les mesures imposades des de Madrid tan sols pot estalviar 150 milions. D'on traurà la resta per evitar una possible intervenció estatal?
Aquest és el gran dilema a què s'enfronta la Generalitat. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha de detallar aquesta tercera onada d'ajustos en un primer pla que presentarà la setmana vinent a Madrid. L'Estat obliga els territoris a presentar fulls de ruta per comprovar si prenen les mesures necessàries per assolir l'objectiu de dèficit. També ho ha fixat com a condició necessària perquè puguin accedir a noves mesures per facilitar la liquiditat dels territoris. El pla que Mas-Colell presentarà la setmana vinent, segons fonts del Departament d'Economia, està lligat a les línies de l'Institut de Crèdit Oficial obertes per Rajoy.
El govern de Mas, a més, ha de tancar un altre pla econòmic perquè s'aprovi al Consell de Política Fiscal i Financera, l'òrgan en què es reuneixen tots els consellers d'Economia amb el govern espanyol. Aquest document es basarà en el que presentarà Mas-Colell la setmana vinent. El consell es reunirà la primera quinzena de maig.
En aquests dos plans, a banda de concretar la retallada addicional de 1.500 milions, la Generalitat també ha anunciat que comptabilitzarà com a ingrés els 219 milions de la liquidació de 2009 de les inversions en infraestructures. Rajoy ja ha dit que no els pagarà. Però la Generalitat no hi vol renunciar. Tot indica que aquesta partida es mantindrà com a motiu de xoc entre els dos governs.
Els de Rajoy han advertit que els territoris que no tinguin aprovat el seu pla econòmic i financer podran ser intervinguts. Abans d'arribar a aquest extrem, però, la llei d'estabilitat pressupostària estableix mesures correctives que la Generalitat ja pateix. Es tracta, d'una banda, de la imposició de l'autorització estatal de les operacions d'endeutament. La Generalitat no es pot endeutar a llarg termini sense el vistiplau de Madrid des de l'any passat, atès que el seu pla de reequilibri no va obtenir el sí de l'aleshores govern del PSOE. També s'obliga els territoris a presentar els citats plans d'ajust.
i dipòsit
Si les mesures correctives no són suficients, la llei d'estabilitat preveu un seguit de mesures coercitives. Si el pla economicofinancer o de reequilibri no s'aprova o s'incompleix, Madrid pot imposar per a l'administració responsable “la no-disponibilitat de crèdits que garanteixi el compliment de l'objectiu establert” en un termini de quinze dies. És a dir, es tallarien els crèdits concedits. L'Estat també podrà exercir les competències normatives de la Generalitat sobre els impostos cedits a Catalunya.
El govern català també hauria de constituir un dipòsit amb interessos en el Banc d'Espanya equivalent al 0,2% del seu PIB nominal. El dipòsit seria cancel·lat quan s'apliquin les mesures que garanteixin el compliment dels objectius fixats. Ara bé, si això no passa, s'obre un complex període de sis mesos.
Segons la llei, si en el termini de tres mesos des de la creació del dipòsit no es presenta o no s'aprova el pla o no s'apliquen les mesures, no es tindrà dret als interessos. Passats tres mesos més, si l'incompliment es manté, Madrid podrà acordar que el dipòsit es converteixi en una “multa coercitiva”. L'Estat es quedaria els diners.
Si Madrid veu insuficient les mesures de no-disposició dels crèdits i l'assumpció del control normatiu dels tributs cedits, pot enviar una “comissió d'experts” al Palau de la Generalitat, d'acord amb la llei. Aquests interventors estarien sota el control del Ministeri d'Hisenda i el govern català els hauria de facilitar totes les dades que requerissin. Aquesta comissió també presentaria una proposta de mesures a adoptar i unes conclusions que es farien públiques en una setmana. En aquest període, no es podria autoritzar cap operació de crèdit ni la Generalitat podria accedir a mecanismes de finançament.
En cas que la Generalitat desobeís totes les obligacions anteriors. És a dir, si no obrís el dipòsit o no imposés les mesures dels experts, el govern espanyol instaria per últim cop el president català a fer-ho. En cas que fos desobeït, l'Estat aplicaria un compliment forçós de les iniciatives. L'article 155 de la Constitució espanyola ja regula aquesta possibilitat. Primer de tot, el Senat hauria d'aprovar-ho per majoria absoluta. Després, a la pràctica, el govern espanyol podria arribar a substituir l'executiu català. L'Estat donaria instruccions a “totes les autoritats” de Catalunya i els treballadors públics haurien d'acatar les directrius per a la reducció del dèficit.
