A redós d'Hollande

El candidat del PS francès s'ha convertit darrerament en la gran esperança blanca per donar un tomb a la política de retallades centrada a netejar el dèficit que arrosseguen bona part dels països europeus. Els bons resultats d'Hollande en la primera volta de les presidencials franceses han sorprès i han fet augmentar l'interès dipositat en aquest polític com a recanvi o solució a les polítiques econòmiques basades en l'austeritat. L'interès del PSC, però, no ve d'ara.

Els socialistes catalans van focalitzar la lupa en el partit socialista francès arran de la convocatòria de primàries per escollir el candidat que havia d'intentar arrabassar a Nicolas Sarkozy la presidència francesa. Una representació del PSC encapçalada per l'aleshores secretari d'organització, José Zaragoza, va seguir de prop la segona volta de les primàries el novembre passat i va prendre nota de l'estructura que el partit francès havia construït per triar el presidenciable. Tot i que la idea no era nova, els socialistes catalans van ser els primers a comprometre's a portar a la pràctica aquest sistema d'elecció, decisió que va ser ratificada en el congrés que el partit va celebrar el desembre passat i que ara ha de començar a agafar cos.

Tal com va passar al PSF, l'objectiu del PSC és recuperar i fer participar la ciutadania de la política i fer renéixer el socialisme a Europa. El procés francès es va obrir a tots aquells ciutadans que simpatitzessin amb l'esquerra francesa fins al punt que 2,7 milions de francesos van participar en la votació. François Hollande es va imposar en la segona volta a la candidata Martina Aubry i la popularitat de qui fins aleshores havia estat un home de l'aparell del partit va pujar com l'escuma. Un socialisme deprimit començava a revifar-se a França i a Catalunya, després de tres derrotes consecutives del PSC, el procés encetat pels socialistes francesos ja s'albirava com la gran esperança.

Paral·lelament, en el congrés del PSC es potenciava una secretaria dedicada als afers europeus amb l'alcalde de Tarragona, Fèlix Ballesteros, al capdavant, i amb Esther Niubó com a secretària de política europea. El focus es va posar en el PSF i es va parar atenció al missatge, a contracorrent, del candidat per sortir de la crisi: flexibilitzar el dèficit per permetre el creixement econòmic, sostenibilitat, nova fiscalitat i taxes a les transaccions financeres. Amb Ballesteros i Niubó, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, va ser el primer a agafar les regnes de la connexió amb el PSF acompanyat del secretari d'organització, Daniel Fernández, i la diputada Laia Bonet.

Dels primers contactes, va sorgir una primera xifra: “El PSF ha estat quatre anys treballant i pensant l'alternativa que ara lidera Hollande”, destaca la secretària de política europea. El primer contacte es va fer al febrer en el congrés del PSOE a Sevilla. El socialisme francès va estar representat per Manuel Valls, responsable de comunicació de la campanya d'Hollande, i Pascal Brice, excònsol de França a Barcelona. Des d'aleshores ja s'han realitzat tres trobades més a Barcelona, París i Tolosa de Llenguadoc, i el dia 3 de maig sortiran dos autobusos de la seu del PSC al carrer Nicaragua cap a Tolosa per assistir a l'acte final de campanya d'Hollande. Un centenar de persones s'han apuntat al viatge. També hi serà Navarro.

L'emmirallament del PSC en el socialisme francès va tenir els prolegòmens en la candidatura de Ségolène Royal fa cinc anys. Militants del PSC van seguir de prop aquells resultats, però ara, segons Niubó, l'aposta per Hollande emergeix des de tot el partit. I és que “per primer cop, amb Hollande, Europa entra en campanya electoral”, destaca Niubó. “Vivim aquesta campanya amb molta més intensitat”, afegeix.

A més a més del discurs socialista d'Hollande, al PSC també l'interessa la construcció del líder. No en va, el partit troba semblances entre els dos polítics. Tant Navarro com Hollande formen part de l'aparell del partit i a tots dos se'ls identifica amb aquest aparell. El candidat francès ha apostat, igual que el català, per un discurs progressista amb posat serè, tranquil i poc combatiu, explica Niubó. Tots dos són ferms partidaris del consens. Hollande, que Sarkozy va batejar com flanby (marca de flam de sobre), va gestionar, com ara ha de fer Navarro, una travessia pel desert a causa dels mals resultats electorals. Tots dos han exercit d'alcaldes i el candidat francès, com probablement succeirà a Navarro, es va haver d'enfrontar a més d'un company de partit per haver estat escollit presidenciable. A favor d'Hollande s'ha arrenglerat una greu crisi econòmica que reclama canvis. El partit de Navarro, en canvi, va ser expulsat per aquesta mateixa raó.