Via cap a la hisenda pròpia
CiU accelera el full de ruta per l'asfíxia de Mariano Rajoy a Catalunya
Una consulta o eleccions anticipades podrien precedir l'exercici unilateral de recaptació dels impostos dels catalans
És una metàfora de manual i la que més es gasta des de fa setmanes en l'argot polític català: el xoc de trens. El govern de Mariano Rajoy aplica a marxes forçades un replegament de l'estat de les autonomies i escanya les finances catalanes per la via dels fets consumats. CiU, que no havia previst que La Moncloa li deixaria un marge de moviment tan estret, ha accelerat la locomotora de la hisenda pròpia i avança per la mateixa via que Rajoy, però en sentit contrari, amb la bandera del greuge i l'espoli fiscal. Amb un crit a la concòrdia, Josep Antoni Duran i Lleida advertia que, si no hi ha un canvi d'agulles, els dos trens acabaran accidentats.
Els nacionalistes semblen decidits a exercir la recaptació catalana de tots els impostos amb pacte amb Madrid o sense. El camí per recórrer s'acaba a finals d'any. Si no hi ha acord, preveuen exercir unilateralment la recaptació, i es plantegen la convocatòria d'eleccions anticipades o d'una consulta per revestir el procés d'una legitimació democràtica incontestable, segons diverses fonts consultades.
Com un primer toc de sirenes, la batalla dialèctica amb Madrid ha començat abans de la maduració catalana de la proposta de finançament. La Moncloa ha tancat l'aixeta a Catalunya en el pressupost, ara en tràmit al Congrés, tot i que CiU li demana un gest de fàcil execució: la introducció dels 211 milions de la liquidació del 2009 de les inversions de l'Estatut i el reconeixement del deute dels 759 de l'any anterior. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha inclòs els primers en el pla econòmic i financer que requereix el vistiplau del Ministeri d'Hisenda, el mateix que amenaça els territoris d'intervenir-los. A més, ha vist un parany en la retallada addicional dictada per Madrid en ensenyament i salut, mentre gestiona diàriament la precarietat de les arques de la Generalitat.
A la plaça Sant Jaume no preveuen que el govern espanyol intervingui Catalunya. Però la reducció del dèficit fins a l'1,5% es complica i l'admissió dels deutes pendents ha desencadenat un primer front de confrontació dialèctic que podria pujar de to mentre s'acosta el xoc per la hisenda pròpia. Els nacionalistes ja la plantegen com l'única garantia per a la preservació de l'estat del benestar que Madrid sembla disposat a dinamitar.
Fonts de CiU admeten que la virulència de Rajoy li ha complicat la gestió de la geometria variable. Amb Alícia Sánchez-Camacho aliada amb el carrer Génova i un PSC que tem la confrontació, a la federació només li queda ERC. La necessita perquè el Parlament aprovi el model de pacte fiscal –tot i que no descarta que els socialistes s'hi acabin afegint d'aquí al juliol– i en cadascuna de les votacions a l'hemicicle: tant per avalar la retallada addicional, si és que se sotmet al criteri dels diputats, com per tramitar el pròxim pressupost a la tardor. Els republicans no semblen disposats a aliar-se amb CiU a canvi de res. De moment, han presentat de nou a la cambra l'impost sobre la banca. També han demanat la consulta del pacte fiscal abans de la negociació amb Madrid i encara podrien apujar el preu del seu suport.
CiU, entretant, segueix prement l'accelerador de la locomotora perquè, com suggeria Duran, Rajoy faci el canvi d'agulles i concedeixi a Catalunya la clau de la caixa i una reducció progressiva del dèficit fiscal. El govern rebutja parlar del pla B. Però si el president espanyol no dóna el sí aquest 2012, Artur Mas ja ha situat la hisenda pròpia en l'horitzó. I això, amb llei que l'empari o sense, no és altra cosa que l'exercici unilateral de la recaptació de tots els impostos.
Els nacionalistes no ho plantegen com un exercici d'insubmissió espanyola, sinó d'obediència catalana. Un canvi de paradigma impulsat des del Palau de la Generalitat que situaria per primer cop la sobirania de Catalunya per sobre de les institucions i la legalitat espanyola. El xoc podria arribar a finals d'any. A les files de CiU es parla de la convocatòria d'una consulta sobre la hisenda pròpia o de la celebració d'eleccions anticipades. Serien dues maneres d'evidenciar l'aval ciutadà al procés per revestir-lo de legitimitat democràtica. Tampoc es descarta iniciar la recaptació tributària sense cap de les dues. Dependrà, potser, de la sintonia que demostrin CiU i ERC a mitjà termini i de si la federació veu a l'abast la majoria absoluta. Si hi ha anticipades, la hisenda pròpia es dóna per descomptada dins del pròxim programa electoral dels nacionalistes. Però, i l'estat propi?
LA DATA
Difusió i curs als militants
CiU treballa per estendre encara més a la societat la necessitat d'obtenir un model de finançament en la línia del concert econòmic. Artur Mas ja ha avançat que instarà la ciutadania a evidenciar el seu suport per guanyar força en la negociació amb Mariano Rajoy, que s'iniciarà després de l'estiu. Per facilitar la mobilització ciutadana, el govern intenta fer pedagogia de l'espoli fiscal amb les eines de què disposa, incloses les xarxes socials. Els convergents, a més, pretenen que les seves bases es converteixin en un veritable exèrcit que treballi per estendre la consciència nacional. Al carrer Còrsega preparen un curs per formar uns 4.000 militants i càrrecs electes en dos mesos. Pretenen donar-los dades irrefutables perquè facin apologia del concert econòmic al carrer. El porta a porta de les campanyes electorals es reinventa amb el pacte fiscal i l'estat propi amb l'objectiu que el reclam s'estengui com una taca d'oli imparable.
