Mas s'encomana al TC
reacció El govern denunciarà la sobredimensió de l'Estat i buscarà l'empara de l'alt tribunal contra la recentralització en educació i salut REALISME Admet que té “poc marge tècnic” però remarca la “voluntat de ser” de Catalunya
El govern disposa d'un escàs marge jurídic per intentar frenar la recentralització que ha engegat Mariano Rajoy des de La Moncloa. Malgrat tot, assegura que no se sent “indefens” i ahir va aprovar un reguitzell de mesures centrades en la denúncia del greuge i la recerca de l'empara, en última instància, del Tribunal Constitucional. El mateix tribunal de lent pronunciament que, de fet, va expulsar l'Estatut del bloc de la constitucionalitat i va dictaminar que ni tan sols les competències exclusives de Catalunya podien impedir que l'Estat exerceixi les seves. “Pot ser que des del punt de vista tècnic hi hagi poc marge però al final la capacitat de defensa d'un país és molt més propera a la voluntat de ser i seguir sent que a la via tècnica de cada instant”, assenyalava el portaveu del govern, Francesc Homs.
Amb aquest esperit, i l'admissió que “potser algun dia haurem de decidir que al TC no cal portar-hi mai més res”, Homs va desgranar set mesures que es poden agrupar en cinc àmbits. El primer és l'enviament de les normes estatals conflictives al Consell de Garanties Estatutàries i, posteriorment, al Constitucional si l'organisme català detecta usurpació de matèries. El govern va formalitzar ahir trametre-hi el reial decret espanyol d'educació, amb què l'Estat demana als territoris que retallin 3.000 milions. Aquest és el pas previ per enviar-lo finalment al TC si el consell català hi detecta invasions competencials.
Per ara, l'executiu hi veu agressions en la determinació de la jornada lectiva del personal docent i el termini per a la substitució transitòria del professorat no universitari, així com el finançament de les beques universitàries, entre d'altres. La setmana vinent, el govern estudiarà el decret llei de salut pel qual les autonomies han d'estalviar 7.000 milions. D'entrada, però, sosté que “vulnera igualment les competències de la Generalitat”.
El gabinet d'Artur Mas ha optat per ajustar-se al marc jurídic vigent i no prendre decisions polítiques de desobediència, com sí ha dit que farà el lehendakari Patxi López, amb el coixí del concert econòmic. El plantejament de conflictes competencials és la via habitual de la Generalitat per denunciar invasions. Quant a la reforma laboral, que el Consell de Garanties ja ha determinat que sí que envaeix competències, CiU manté la determinació de prioritzar la negociació de les seves esmenes al Congrés.
L'executiu, a més, ha encarregat un informe a l'Institut d'Estudis Autonòmics perquè analitzi les duplicitats administratives entre els governs català i espanyol. La Generalitat denuncia que és Madrid qui té una estructura “clarament sobredimensionada”. Manté ministeris dedicats a àrees que han estat transferides als territoris, com educació, cultura i salut. D'altra banda, garanteix que “no permetrà” cap ingerència estatal en el mapa territorial. El Consell de Governs locals es reunirà per consensuar una “presa de posició compartida” davant la possible fusió de municipis. El govern de Mas també assegura que “defensarà les seves competències” en matèria de mitjans de comunicació amb la modificació de la llei general de comunicació.
de sentències
La crua realitat és que la Generalitat s'enfronta amb un Estat que no acata les sentències judicials que ja han detectat anteriors usurpacions de competències. Per exemple, rebutja transferir la gestió i el pagament de les subvencions del 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials. Ara, com a mínim, vol deixar-los “ben retratats”. Com? El gabinet jurídic de la Generalitat tramitarà un requeriment formal al govern de Rajoy perquè es facin efectius els dictàmens judicials.
CiU també promourà un acord parlamentari que reclami a La Moncloa que qualsevol inversió en infraestructures incorpori un “estudi rigorós” de cost i benefici. És a dir, intenta que s'imposi un ús raonable dels recursos disponibles “per maximitzar-ne l'eficiència i els beneficis socials”. A més, Mas ha enviat una carta a Rajoy per denunciar el greuge que Catalunya pateix amb els peatges i en reclama l'homogeneïtzació.
Crida als immigrants i empresaris
CiU va fer ahir una doble crida als immigrants i als empresaris perquè s'impliquin en la defensa del pacte fiscal. El president de la Generalitat, Artur Mas, va assistir a la inauguració de la Fundació Nous Catalans, que capitaneja Àngel Colom. En l'acte, va demanar la col·laboració dels nouvinguts perquè la reclamació del nou finançament compti amb una gran majoria social. Mas espera que ”es posin en la primera línia de la defensa d'aquest país”.
En paral·lel, l'expresident Jordi Pujol va emplaçar els empresaris a alinear-se amb el govern de la Generalitat en la defensa d'“ofec” financer que pateix Catalunya. El també president fundador de CDC va alertar del perill que es produeixi un “fracàs col·lectiu” que també afectaria els sectors econòmics si no es resolen els problemes de finançament actual. En un editorial del butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol, l'expresident es dirigeix a “tots aquells als quals els espanta un possible allunyament creixent entre Catalunya i Espanya”. Si tenen por del xoc de trens, segons Pujol, el que han de fer és implicar-se en la defensa del pacte fiscal. També és responsabilitat seva, diu, evitar que prosperi l'ofec a la societat catalana.
