Nous ajuntaments, any I
CiU ha gestionat aquest any un resultat que li va suposar la victòria a gairebé totes les grans ciutats, Girona inclosa
La moció de censura a La Bisbal d'Empordà suposa un relleu d'alcalde
Avui fa un any, Catalunya estava en jornada de reflexió. Era la vigília de les eleccions municipals, que en el conjunt de la demarcació, com a la resta del país, van suposar un avenç important de Convergència i Unió. A Girona, els comicis van suposar més de 105.000 vots per a CiU, que va aconseguir 936 regidors, gairebé el triple que el PSC (351) i ERC (347), i molt per sobre de la resta de forces: ICV-EUiA (50), PP (38), CUP (17), SI (9) i PxC (7). La resta de 212 regidors van ser per a altres formacions.
A la ciutat de Girona, després de 32 anys de governs liderats pel PSC, els nacionalistes de CiU li arrabassaven l'alcaldia amb el lideratge de Carles Puigdemont. La complexitat aritmètica sortida de les urnes ha fet que CiU governi en minoria amb el suport extern del PP, amb el qual ha pactat temes cabdals com ara el pressupost i les ordenances. Tot i això, aquesta aliança es trenca quan els temes a debatre tenen a veure amb motius independentistes o a favor del sobiranisme de Catalunya. El PSC, ICV i la CUP han criticat que el nou govern hagi aturat diversos projectes, com la reforma de l'antic cinema Modern i el nou centre per a gent gran de Santa Eugènia.
A Figueres, Santi Vila (de CiU) va aconseguir la majoria absoluta, que li ha valgut crítiques de l'oposició, que l'acusen de no tenir-los en compte.
El retorn de CiU
A les altres ciutats de l'Alt Empordà, els governs de coalició són la tònica. A Roses, el PP, que havia estat clau en l'anterior mandat per apartar Carles Pàramo (CiU) de l'alcaldia, torna a ser clau ara com a aliat per retornar-li la bara d'alcalde. A Castelló d'Empúries, va retornar Xavi Sanllehí, de CiU, que ha fet un govern ampli (amb el PSC, SI i UDE). CiU també va recuperar les alcaldies d'Olot, que havia estat dotze anys en mans dels socialistes, amb Josep Maria Corominas com a nou alcalde; Ripoll, que després de vuit anys amb ERC al capdavant del consistori, escollia com a batlle Jordi Munell, i Puigcerdà, on Joan Planella (que ara ha dimitit) perdia l'alcaldia a favor d'Albert Piñeira.
A Banyoles, CiU va obtenir la majoria absoluta i Miquel Noguer va repetir d'alcalde. Tot i que no necessitaven el seu suport, van convidar a participar al govern l'únic regidor del PSC, Jordi Bosch, que va acceptar. Al cap d'uns mesos, Bosch es va donar de baixa del PSC i va passar a ser regidor no adscrit.
Mocions i minories
Però la situació no ha estat tan plàcida a tot arreu. El mandat va començar a la Bisbal d'Empordà amb Lluís Saïs, d'ERC, revalidant l'alcaldia. Un any després, però, la situació és molt diferent: una moció de censura ha convertit en alcalde Òscar Aparicio, del PSC, gràcies a un acord de govern amb CiU, amb la qual es repartirà l'alcaldia, i el suport extern del PP. La sociovergència es repeteix a Sant Feliu de Guíxols. I a Palamós el govern el formen el PSC i l'Entesa (ICV). En aquesta ciutat, el PP no té regidor, perquè el que va sortir electe no va als plens i el relleu està encallat per qüestions internes del partit.
A Santa Cristina d'Aro, CiU i el PP governen, però sense arribar a la majoria absoluta. A més, un regidor va plegar i ha estat sis mesos com a no adscrit a cap grup municipal. Al final ha renunciat a l'acta.
A Santa Coloma de Farners, Antoni Solà, l'històric alcalde de CiU, es manté al govern tot i perdre un regidor i la majoria absoluta. Governa amb un pacte amb el PSC. A les dues grans ciutats de la comarca, Lloret de Mar i Blanes, els governs estan en minoria. A Lloret l'alcaldia segueix en mans de CiU, en concret de Romà Codina, que governa amb ERC. A Blanes, Josep Marigó, del PSC, va recuperar l'alcaldia després de quatre anys en mans de la federació.
Consells monocolors
Pel que fa als consells comarcals, després de les eleccions passades, tots estan presidits per CiU.
Aquesta informació ha estat elaborada per Dani Vilà, Emili Agulló, Nuri Forns, Jordi Gonzalo, Mar Vicente, Joan Puntí, Ramon Esteban, Esteve Carrera i Jordi Casas.
L'aniversari a El Punt Avui
Coincidint amb l'aniversari de les eleccions municipals, El Punt Avui comença demà una sèrie de reportatges i entrevistes sobre l'efemèride. Cada dia a partir de demà es farà una anàlisi sobre les vint-i-cinc ciutats més poblades de Girona. Es començarà amb Girona capital i se seguirà amb Figueres, Lloret de Mar, Blanes, Olot, Salt i la resta de les poblacions amb més habitants. Una ciutat cada dia fins al 15 de juny. I a partir de l'endemà, 16 de juny, cada dissabte i diumenge es publicarà una entrevista amb l'alcalde de cadascuna d'aquestes poblacions. Les entrevistes s'aniran publicant fins al setembre.