Mas planteja una estratègia pel pacte fiscal en tres fases
El primer pas és intentar consensuar amb el PSC i, fins i tot, el PP una idea genèrica de nou pacte fiscal en la cimera de demà
El govern retardaria la proposta de màxims fins a la negociació amb l'Estat
La negociació del pacte fiscal serà, sens dubte, el gran cavall de batalla del govern d'Artur Mas a partir de demà. Cap endins, i cap enfora. Entre els catalans i amb l'Estat. El futur finançament de la Generalitat s'ha convertit ja en una gran partida d'escacs. El govern català sap que s'ho ha jugat tot a una carta en presentar el pacte fiscal com la solució als greus problemes econòmics de la Generalitat i, per tant, està preparant a fons la seva estratègia de negociació. La idea que hi ha ara mateix sobre la taula és fer un plantejament en tres fases. La primera: la cimera del pacte fiscal de demà amb la intenció de sumar el màxim consens català i, si cal, fer una proposta més o menys genèrica; la segona, plantejar a partir de demà una proposta més concreta i amb terminis temporals, de la qual es despenjaria segurament el PP; i, la tercera, portar la proposta de màxims de Mas pel pacte fiscal a la comissió bilateral Estat-Generalitat si Rajoy s'avé a negociar. El dubte, aleshores, serà saber si el PSC, el segon partit de Catalunya, hi és o no hi és.
El primer secretari dels socialistes, Pere Navarro, va tornar a reivindicar ahir que el nou model de finançament ha de partir “d'un acord molt ampli”. La qüestió s'ha pogut debatre a bastament en trobades bilaterals entre Mas i tots els líders dels partits catalans, i paral·lelament en les últimes tres trobades de Navarro amb Josep Antoni Duran i Lleida, Alícia Sánchez-Camacho i Oriol Junqueras. Ara mateix, sobretot atenent a l'última reunió d'ahir entre el PSC i ERC, hi ha dues opcions d'acord. La més sobiranista, amb un pacte ja existent entre CiU, ICV-EUiA, ERC i Joan Laporta, sumaria 83 diputats. Poc per sota dels dos terços del Parlament. L'altra opció, potser menys contundent però amb més viabilitat perquè estaria dins la Lofca, podria aconseguir el suport de CiU, el PSC i ICV-EUiA, amb cent diputats en total. Aquí, segons asseguren els seus dirigents actuals, no hi hauria ERC.
CiU intenta teixir algun tipus d'acord en forma de vestit a mida d'ERC i el PSC. Justament, ahir Junqueras i Navarro es van reunir per trobar ponts. Sorprenentment, l'aliat de CiU per buscar la unitat ha estat ICV. L'ecosocialista Joan Herrera, segons va confirmar ahir ICV, té pendent parlar, presencialment o per telèfon, abans de la cimera amb Junqueras i Navarro per trobar un possible consens.
Un pacte, tres etapes
L'estratègia de CiU podria consistir a fer una cimera relativament descafeïnada però amb l'objectiu d'aconseguir un pacte ampli; fins i tot amb el PP de Sánchez-Camacho. La cimera de líders podria aprovar una declaració d'intencions amb la reclamació de la necessitat d'un nou model de finançament propi. Posteriorment, ja sigui en la votació de les conclusions de la comissió del pacte fiscal al juliol al Parlament o fins i tot abans es podria consensuar un segon acord amb una proposta més concreta de model i de terminis. En aquest punt es podria retirar el PP, però a hores d'ara es confia a mantenir-hi el PSC. Tant si s'imposa aquesta estratègia com si no, l'objectiu del govern de Mas continuaria sent anar a la negociació amb l'Estat –en una possible reunió de la comissió bilateral– amb la proposta de màxims del pacte fiscal en la línia del concert.
Trobada entre el PSC i ERC sense entesa pel finançament
El president d'ERC, Oriol Junqueras, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, van intentar ahir infructuosament acostar posicions en el pacte fiscal. Tots dos estan d'acord que cal un nou finançament per a la Generalitat, però ahir van poder confirmar cara a cara les desavinences sobre qui ha de tenir “la clau de la caixa”; és a dir, qui hauria de recaptar i redistribuir els impostos a Catalunya. El PSC admet des de fa temps sense cap tabú la necessitat que Catalunya tingui “un nou model de finançament més just i que doni respostes als problemes dels catalans” i, segons va expressar ahir Navarro, hi hauria alguns punts de trobada amb ERC. Per contra, Junqueras hi veu molta més distància, sobretot en la definició del model de finançament. ERC, segons va insistir ahir, no acceptarà cap acord que no sigui com a “mínim” el concert econòmic. Tot i això, els dos líders van assegurar que continuarien explorant punts de trobada. Junqueras va demanar al PSC que faci un pas cap a ells, ja que podria defensar per als catalans el mateix que els socialistes d'Euskadi i Navarra defensen als seus territoris. “Seria incomprensible per a tothom que ERC avalés un model que doni als ciutadans de Catalunya menys del que el PSOE i el PP defensen per a bascos i navarresos”, va concloure. Un possible punt de consens entre el PSC i ERC, proposat tant per CiU com per ICV, seria el model de finançament del 2005, que es va incorporar inicialment a l'Estatut.