“La gent del carrer és més educada que els polítics”

Bertín Osborne (B.O.): Jo, de tota la vida. I en Paco, igual.

B.O.: També hem estat a Lleida, i a moltes altres places. Jo he treballat sempre a tot Catalunya. I sempre m'ha anat fenomenal.

Paco Arévalo (P.A.): El 5 i 6 d'octubre tornem a Lleida.

B.O.: Només és per les dates que ens donen els teatres: maig, a Barcelona; juny, a Madrid. L'any passat, igual. Però no hi ha cap raó. I ja fa un any i escaig que hi som. Abans de Barcelona hem estat a Bilbao, abans a Palma... L'espectacle va canviant. No té res a veure el que hem presentat aquests dies [van tancar temporada el 27 de maig] amb el que representàvem l'any passat amb el mateix títol.

P.A.: El públic català és estupend. Li agrada el teatre, no només el nostre. Li agrada l'espectacle, passar-s'ho bé. És gent que preserva molt les coses. Tenen molta estima, per exemple, a El Molino. Jo ho admiro. També m'agradaria que es reobrís l'Arnau. A l'obra, saludem en català i jo, de tant en tant, parlo en català una mica estrany.

B.O.: I jo faig broma dient-li que què té a la boca, si se li ha ficat una croqueta, o què? [riu].

P.A.: Es nota. El públic català, de Barcelona, està molt per l'artista. Aplaudeix i riu molt. Es diu que el públic català és fred, però el que ens ve a veure està molt predisposat a passar-s'ho bé. Les noies disfruten molt de Bertín. I més perquè com el comparem amb mi [en l'obra simula que són germans bessons] encara surt més ben parat. Però al final aplaudeixen molt, senyal que els ha agradat. És el millor.

B.O.: Això que està perseguit em sembla una ximpleria. Tothom és educadíssim i encantador. Tothom em contesta en castellà. Mai cap problema,
en ma vida. Em sembla més una elucubració política. La gent del carrer és molt més educada que els polítics.

P.A.: La gent sap que ni Bertín ni jo farem un xou en català.

B.O.: El que em sembla absurd és que Catalunya adopti el paper de víctima quan té les mateixes infraestructures, comunicació... Això de l'idioma són ganes que la gent s'enfronti. I els responsables són els polítics; no la gent del carrer.

P.A.: No és veritat. Ara la crua realitat és que a vegades els costums es fan lleis i les lleis t'arriben a absorbir i ja entres en una dinàmica... Però no. Catalunya és Catalunya. València és València. Madrid és Madrid. Cada lloc té la seva manera de ser.

B.O.: Això a les Maries de les cases no els importa gens. No en tenen ni idea, del corredor mediterrani. El que vol la gent és treballar, cobrar a final de mes i que guanyi el Barça. El corredor mediterrani només interessa a quatre polítics i a cinc periodistes. No tothom pot estar d'acord amb tot. N'hi haurà uns que podran estar d'acord amb la manera com es porten les coses en una part d'Espanya i n'hi haurà uns altres que no. No hi ha un pensament únic. Això era abans.

B.O.: Em sembla una altra ximpleria. Jo sóc antiprohibició. Tot el que es prohibeix em fot, perquè estàs fent la punyeta a un col·lectiu gran al qual sí que li agrada. El que s'ha de fer és no anar-hi. Però no s'ha de prohibir. Aquesta prohibició és purament política perquè aquí a Catalunya es martiritzen els toros d'altres maneres. I el que és el súmmum és que la lluita antitaurina la dirigeix un argentí.

B.O.: El que ha organitzat tota aquesta pantomima antitaurina és un argentí. El que hauria de fer és tornar al seu país amb Repsol
i la seva presidenta. Ho pots posar ben bé així.

B.O.: Això no passa al carrer. Només interessa al Parlament.

P.A.: I als taxistes que no entenen ni el català ni el castellà perquè no són d'aquí.

B.O.: Això sí que em sembla una vergonya. Que hi hagi 800 pakistanesos que no saben ni el castellà i els has de posar tu al GPS on vols anar! No sé com és que ho permeten tots aquests imbècils antitaurins. Què els han fet perquè ells puguin treure feina als catalans. És una vergonya que teniu aquí a Catalunya que heu de resoldre. Amb la quantitat d'atur que hi ha i amb els taxistes que han de fer una gran quantitat d'hores perquè els surti rendible...

B.O.: És clar; els han contractat perquè la llei els empara. M'han dit altres taxistes que molts d'ells no deuen tenir ni carnet de conduir! L'altre dia volia anar a un carrer de l'Eixample i em duien a Peralada! Això sí que és una vergonya i no això de l'idioma; no m'he trobat ningú que no em parli en castellà ni conec ningú a qui li hagi passat. I no respecten les parades ni els semàfors. D'això, s'han de preocupar els polítics!

B.O.: No n'hi ha. A Madrid, hi ha sud-americans educadíssim. Amb ells, com a mínim, t'hi entens. Aquí, en canvi, t'assenyalen el Tomtom amb el dit..

P.A.: Sincerament, no m'agrada la independència. La voldria tot el món: Albacete, Múrcia... Seria un cacau. Ja hi ha les comunitats autònomes, que ja és prou. Jo em vull sentir d'Espanya a tot arreu. Estigui a Madrid, a Bilbao, a Barcelona... Ara, que cadascú al seu interior que faci i que pensi el que vulgui. Jo vull sentir-me com a casa sigui a Barcelona, a Tarragona, on sigui. Ara, si aconsegueixen ser independents, d'acord, però a mi no m'agradaria seguir venint a Barcelona havent d'ensenyar un carnet...