El govern enviarà al TC la retallada sanitària de Rajoy
El Consell de Garanties defensa que el reial decret vulnera articles de la Constitució i envaeix competències fixades a l'Estatut
L'oposició reclama a Mas que n'aturi l'aplicació fins que el Constitucional es pronunciï
S'obre el litigi competencial. El govern de la Generalitat anunciarà avui que envia al Tribunal Constitucional el decret llei de Mariano Rajoy que regula la retallada sanitària. Segons fonts de l'executiu, amb tota probabilitat el gabinet d'Artur Mas acordarà remetre la norma a l'alt tribunal després que el Consell de Garanties Estatutàries hagi dictaminat que vulnera diversos articles de la Constitució i envaeix competències de la Generalitat fixades a l'Estatut. L'oposició, però, demana un gest més a l'executiu: que no apliqui la tisorada fins que l'alt tribunal es pronunciï. Aquest paquet de mesures restrictives, però, són el gros de la tercera tisorada que executa Mas per estalviar 1.500 milions més i ajustar-se a l'objectiu de l'1,5% del dèficit aquest any.
El govern de la Generalitat ja va avançar que recorreria a l'alt tribunal contra totes les iniciatives de l'Estat que el TC català consideri invasores. El Consell de Garanties va concloure ahir que les mesures de Rajoy en salut contradiuen tres articles de la carta magna (el 14, el 86.1 i el 43) i, pel que fa a l'Estatut, vulnera el 115.2 i diversos punts del 162. Aquest últim regula les competències en salut i ordenació farmacèutica.
Perill de discriminació
Quant a la Constitució, el Consell de Garanties argumenta que el govern espanyol va aprovar el reial decret sense complir el requisit que sigui “de necessitat urgent i extraordinària” i, amb la restricció de l'accés a la salut dels estrangers sense autorització de residència, contradiu el dret constitucional segons el qual tots els espanyols són iguals davant de la llei sense que hi hagi “discriminació” per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió “o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
En un vot particular, el president del Consell de Garanties, Eliseo Aja, hi argüeix que també es vulnera l'article 13.1 de la Constitució, que garanteix que “els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques” fixades en els tractats i en les lleis i que, fins ara, els permetien l'accés a la salut.
CiU va argumentar que el dictamen del TC català confirma el “procés de recentralització i invasió competencial” que aplica Mariano Rajoy per la via del “ordeno y mando”. Així ho va defensar el portaveu de la federació al Parlament, Jordi Turull, que es va mostrar convençut que el govern de Mas acabarà portant el reial decret al Constitucional.
En vista d'aquesta situació, però, la Generalitat disposa d'un marge jurídic molt estret per frenar l'actuació de Madrid. En últim terme s'encomana al mateix tribunal que va expulsar l'Estatut del bloc de la constitucionalitat i va sentenciar que les competències exclusives de Catalunya no poden impedir que l'exercici de les potestats de l'Estat. La presentació de recursos al TC no és nova. És una via a què la Generalitat ha recorregut tradicionalment per frenar la usurpació de competències. No obstant això, el govern espanyol ha incomplert reiteradament sentències favorables a l'administració catalana. N'és un exemple la vulneració de l'última sentència del Tribunal Suprem que avala la transferència a Catalunya de la gestió de les subvencions del 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials.
Després, ensenyament
El pronunciament del Consell de Garanties respon a una petició del PSC, ICV-EUiA i ERC. A més, l'executiu de Mas també li ha remès el reial decret llei que fixa la tisorada en ensenyament perquè l'avaluï, arran de la sospita que també afecta potestats de l'executiu.
Els de Pere Navarro i Joan Herrera van instar el govern a ajornar l'aplicació de les retallades sanitàries. Però la Generalitat ha confiat part de la reducció del dèficit d'aquest any en aquesta tisorada addicional, tot i que assegura que la porta a terme per “obligació”. Els socialistes i els ecosocialistes reivindiquen que no ho faci fins que el TC no dictamini. Remarquen que el reial decret “retalla drets bàsics i competències de la Generalitat”.
