Guerra de corredors
Els presidents de Catalunya, el País Valencià, les Illes i Múrcia reclamen el corredor mediterrani mentre que els d'Extremadura, Castella, Madrid i Aragó insisteixen en el central
Foment juga al fàcil ‘cafè per a tothom'
A l'Estat espanyol, els corredors ferroviaris de mercaderies no són només corredors ferroviaris. Ja s'han convertit en una arma política i la primera batalla en camp obert ha tingut lloc aquests dies. Mentre els presidents català, valencià, balear i murcià han reclamat a Barcelona el corredor mediterrani, a Badajoz els presidents d'Extremadura, Castella-la Manxa, Madrid i Aragó han insistit que el prioritari és el seu, el que hauria de travessar els Pirineus per un túnel a Canfranc que la mateixa Comissió Europea ha considerat un disbarat tenint en compte que els dos corredors pirinencs naturals són Hendaia i el Pertús. Perquè, per començar, són els únics que construirà França des de l'altra banda de la frontera. Les populars María Dolores de Cospedal, Esperanza Aguirre i Luisa Fernanda Rudi juguen sobre segur perquè encara que el túnel de Canfranc no s'acabi fent el corredor mediterrani ja preveu un ramal de mercaderies que passaria per Saragossa, Madrid i Castella. Per Madrid sempre hi passa tot, fins i tot ara que el comissari europeu de Transports, Siim Kallas, ha reconegut que a l'Estat espanyol ha dominat històricament una errònia concepció centralista de les infraestructures.
‘Cafè per a tothom'
Mentrestant, el govern espanyol continua amb el fàcil i previsible cafè per a tothom. Tots els corredors –el mediterrani, l'atlàntic i el central– són necessaris, viables, rendibles, compatibles i prioritaris en contra d'“aquells que han cregut que els corredors s'han d'enfrontar els uns amb els altres; doncs no: ni els corredors, ni els territoris ni les persones”, en paraules de la ministra de Foment, Ana Pastor, que abans d'ahir defensava el mediterrani al Saló Internacional de la Logística de Barcelona i ahir el central al “Congreso Transnacional del Eje 16. Corredor Prioritario de la Red Transeuropea de Transportes” de Badajoz.
A Barcelona, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Rafael Catalán, va intentar evitar de mullar-se però es va veure obligat a fer-ho quan va burxar-lo l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa. L'eurodiputat recordava que el govern espanyol és l'únic d'Europa que no ha ratificat la decisió presa per la CE a l'octubre per prioritzar els corredors mediterrani i atlàntic i Catalán es va veure obligat a precisar que no s'oposen al mediterrani sinó que demanen que l'aposta europea s'ampliï al central i amb aquesta idea pensen insistir a la Comissió i al Parlament europeus.
El mirall de les Espanyes
El president Mas va fer dels corredors un mirall de les dues Espanyes. Però no la republicana i la franquista, sinó la radial que ha estat i la que hauria de deixar de ser. Després d'agrair el compromís de la CE amb el corredor mediterrani, va considerar-lo el símbol del model productiu del futur, que ha de permetre sortir de la crisi. Segons ell, si s'executa com cal s'haurà superat “un determinat concepte d'Espanya, el de l'especulació financera i els diners fàcils, que ha fracassat estrepitosament”. Pel cap de l'executiu català, el traçat mediterrani respon al model productiu que funciona, de fàbriques, tallers, universitats i centres de recerca i innovació. “Si això comporta desmuntar l'Espanya radial, doncs encara millor”, va concloure. I Mas també fa una advertència al govern espanyol. No es pot confondre la il·lusió amb la realitat. Es pot aspirar que tots els territoris tinguin el seu corredor i n'estiguin satisfets però, en les estretors pressupostàries actuals, al final s'haurà de prioritzar.
En aquesta corda tibant, és evident que alguns dels aliats populars del govern català no hi estan del tot còmodes. El president valencià, Alberto Fabra, demana explícitament al govern espanyol celeritat per fer realitat el tercer rail per a mercaderies en el tram prioritari pel que fa a l'economia productiva, és a dir, del País Valencià a la frontera passant per Catalunya. Tanmateix, fa una defensa explícita de la posició oficial del seu partit: “No s'ha de posar cap corredor al davant d'un altre sinó que tots han de sumar.” El president balear, José Ramon Bauzá, més contemporitzador, destaca que l'important és que tots els territoris mediterranis treballen junts en un mateix objectiu encara que per camins diferents.
Al SIL ha fet la impressió que el president murcià, Ramon Luis Valcárcel, va més per lliure perquè no ha dubtat a destacar que, com a mínim, el mediterrani té un valor afegit respecte de la resta de corredors: els ports d'Algesires, Cartagena, Alacant, València, Tarragona i Barcelona. El xoc de trens està servit i pinta que anirà per llarg.
Basf condiciona inversió a l'eix
El grup químic Basf va condicionar ahir a la construcció d'una terminal intermodal de mercaderies en els seus terrenys a Tarragona, que comparteix amb Comsa, Contank i una tercera que encara no han volgut donar a conèixer, al fet que el govern espanyol compleixi la paraula i faci que Tarragona disposi d'ample de via ferroviari europeu abans que acabi l'any 2015.
El conseller delegat de Basf España i màxim responsable de l'activitat del grup al sud d'Europa, Erwin Rauhe, va assegurar l'ample de via europeu és “la precondició per desenvolupar altres inversions” a Tarragona. La terminal intermodal crearia uns 25 llocs de treball de manera directa i permetria consolidar Tarragona com a “plataforma de producció”. “Només tindrà una raó de ser amb l'ample europeu”, insistia Rauhe.
Els directius de Basf van presentar uns resultats de facturació rècord de 1.537 milions el 2011, un 17% més que l'any anterior i el doble que el sector. Joan Maria García Girona, director de centres de producció de Basf Española i màxim responsable de la planta de Tarragona, va explicar que el grup té previst invertir 20 milions d'euros, repartits entre les quatre empreses a parts iguals, en l'estació intermodal de Tarragona. Sobre la quarta empresa, García Girona va comentar que “no és espanyola i és una firma molt potent en el transport de mercaderies per ferrocarril”.