Bauzá obvia l'oposició i tira endavant la norma que relegarà el català a les Illes
El Parlament balear tomba les dues esmenes a la totalitat a la llei de la funció pública
Acusen el PP, en un tens debat, de trencar la convivència i el consens
Via lliure per relegar l'estatus del català a les Illes Balears. El PP va obviar ahir les multitudinàries mobilitzacions convocades des del març, les 12.000 al·legacions presentades i les súpliques de l'oposició perquè retirés la llei de la funció pública que rebaixarà la llengua pròpia de requisit a mer mèrit per treballar a l'administració, i va usar la seva àmplia majoria per tombar –amb l'única abstenció de l'alcalde de Manacor, el díscol Antoni Pastor– les esmenes a la totalitat dels grups encapçalats pel PSIB i el PSM. La llei, que també preveu canviar criteris toponímics perquè es puguin cooficialitzar les formes en castellà dels noms geogràfics tradicionals, seguirà ara la tramitació amb el debat en comissió i la presentació d'esmenes parcials, abans de la votació final.
Ahir, el primer i tens debat que es feia al Parlament va ser revelador de la crispació creada. Entre la “tristesa i la indignació”, l'oposició era contundent contra una política que va titllar de “disbarat” i fins i tot de “genocidi cultural”, i denunciava “l'obsessió malaltissa del president Bauzá” per arraconar el català en benefici del castellà. Tant Nel Martí, del PSM, com Francina Armengol, del PSIB, van acusar el PP de crear un conflicte social on no n'hi havia, trencant el consens de la llei de política lingüística del 1986 i incomplint a més l'Estatut, que obliga a protegir i normalitzar l'ús de la llengua pròpia, per la qual cosa fins i tot insinuaven l'obertura d'un front judicial. “Estan fent preferent el castellà, i els pot caure alguna sentència en contra”, deixava caure Armengol, que ja avançava que si el PSIB torna a governar, el primer que farà serà derogar la norma. La cap socialista, que va insistir que es congelés la llei i es creés una taula de debat a partir d'un text alternatiu que havien presentat, celebrava que els pares illencs hagin “donat una lliçó” al govern en optar en més d'un 85% pel català a l'escola per al curs que ve, el primer en què se segregaran les línies.
Martí lamentava l'atac als drets dels catalanoparlants, i el “desprestigi social i institucional”, previ a la “progressiva residualització” a què s'aboca el català. “Sense obligatorietat deixa d'haver-hi oficialitat”, constatava. El líder del PSM apel·lava als diputats del PP que, com Pastor, “a peu de carrer pensen i parlen diferent”.
LES FRASES
El govern critica el model “d'imposició” anterior
El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, va defensar que la llei era al programa del PP, i permetrà que puguin accedir a l'administració “les persones més capacitades i preparades”, d'altres comunitats per exemple, per atendre “amb condicions de qualitat”. Gornés criticava el model “d'imposició i discriminació” imperant fins ara, i aposta per un que “no menysprea la llengua pròpia sinó que la promou entre els poders públics, ja que serà sempre un mèrit”. Així, assegura que està garantida l'atenció en català a qui la demani, i nega cap atac, ja que “els escenaris socials del 1986 han canviat i avui gaudeix de bona salut”. A més, seguirà sent un requisit per exercir la docència, i els ajuntaments podran triar si volen que ho sigui en les seves convocatòries.
Gornés justificava com un “gest” que es doni l'opció als municipis de poder “legalitzar topònims acceptats i estesos en castellà”.