Via lliure per relegar l'estatus del català a les Illes Balears. El PP va obviar ahir les multitudinàries mobilitzacions convocades des del març, les 12.000 al·legacions presentades i les súpliques de l'oposició perquè retirés la llei de la funció pública que rebaixarà la llengua pròpia de requisit a mer mèrit per treballar a l'administració, i va usar la seva àmplia majoria per tombar –amb l'única abstenció de l'alcalde de Manacor, el díscol Antoni Pastor– les esmenes a la totalitat dels grups encapçalats pel PSIB i el PSM. La llei, que també preveu canviar criteris toponímics perquè es puguin cooficialitzar les formes en castellà dels noms geogràfics tradicionals, seguirà ara la tramitació amb el debat en comissió i la presentació d'esmenes parcials, abans de la votació final.
Ahir, el primer i tens debat que es feia al Parlament va ser revelador de la crispació creada. Entre la “tristesa i la indignació”, l'oposició era contundent contra una política que va titllar de “disbarat” i fins i tot de “genocidi cultural”, i denunciava “l'obsessió malaltissa del president Bauzá” per arraconar el català en benefici del castellà. Tant Nel Martí, del PSM, com Francina Armengol, del PSIB, van acusar el PP de crear un conflicte social on no n'hi havia, trencant el consens de la llei de política lingüística del 1986 i incomplint a més l'Estatut, que obliga a protegir i normalitzar l'ús de la llengua pròpia, per la qual cosa fins i tot insinuaven l'obertura d'un front judicial. “Estan fent preferent el castellà, i els pot caure alguna sentència en contra”, deixava caure Armengol, que ja avançava que si el PSIB torna a governar, el primer que farà serà derogar la norma. La cap socialista, que va insistir que es congelés la llei i es creés una taula de debat a partir d'un text alternatiu que havien presentat, celebrava que els pares illencs hagin “donat una lliçó” al govern en optar en més d'un 85% pel català a l'escola per al curs que ve, el primer en què se segregaran les línies.
Martí lamentava l'atac als drets dels catalanoparlants, i el “desprestigi social i institucional”, previ a la “progressiva residualització” a què s'aboca el català. “Sense obligatorietat deixa d'haver-hi oficialitat”, constatava. El líder del PSM apel·lava als diputats del PP que, com Pastor, “a peu de carrer pensen i parlen diferent”.
Comentaris
A mi em sembla una iniciativa perfecta. Els pares poden triar la llengua de l´ensenyament. Perfect i estupendo si el 85% han triat el català (l´altre 15% els hi agraeix). El català és un mèrit, i només és un requisit a l´ensenyament, amb la qual cosa es contractaran els millors, i no els que tinguin el nivell C de català. Es deixa la porta oberta a que els ajuntaments triïn el perfil de les seves places, i que triîn TAMBÉ, si així ho decideix el consistori, l´ús d´un altre topònim, se suposa, en castellà. Es garanteix que les persones siguin ateses en català. No hi veig el problema. Se´n diu llibertat. Ja sé que rebré milers de crítiques a aquest missatge, però me la repampifla. És el que penso. Si no us agrada, us poseu fulles. A mi no m´agrada la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, i m´aguanto.
Els indesitjables del PP no són altra cosa que piròmen's i feixistes. El repelent i sectari Bauzà demostra abastament que amb el PP no si pot tractar. Anorrear la llengua pròpia d'un país és un assassinat cultural i linguístics. Sols els bàrbars invasors que odien a l'enemic són capaços de tal salvatjada. La nostra llengua suportarà aquesta nova brutalitat i reneixerà amb nova força al nostre alliberament total. Bauzà de moment el declaro un indesitjable enemic de Catalunya. Visca Catalunya Lliure i Sobirana.
Els països estan plens de traïdors i de gent traïda.
Adéu Escanya!.........i
VISCA CATALUNYA LLIURE!! ||*||
ESPANYA ENS ROBA!
Aquest botifler que signa sota Ernest Martinez demostra ben be que és per ell la llibertat. La mateixa que ens va donar en paquitu durant 40 penosos anys i les que ens volen imposar els fatxendes del Pp, que, com ell (el martines aquest) encara els hi corre la sang blava del franquisme més pur.
Ernest, Ernest,... Us ompliu la boca amb la paraura llibertat: els pares podran triar, la gent podrà triar,... Però a l'estat continua existint una llengua que és d'obligat coneixement: el castellà; i d'altres que només son un dret, i ara voleu que passin a ser un mérit (com saber anglès suposo)
Saps que vol dir bilingüisme? que tu parles en la llengua que vols, jo parlo en la llengua que vull (de les oficials), i ens entenem!! De què serveix que jo sapigui una llengua si el meu interlocutor no la coneix? com podeu garantir que pugui ser atés en català si no és obligat que és conegui? suposo que ara ho podeu garantir al haver-hi gent "de l'antiga fornada" però i desprès?
D'aquesta pseudo llibertat que prediqueu (s'ha de poder triar la llengua amb llibertat però la meva és obligatoria) al meu poble en diuen cínisme; i que així podran entrar a la plaça els millors, els millors del que saben castellà, doncs aquesta obligatorietat no vulnera la llibert
Aquest ésser antropològic, amb aquest cognom que té, no m'estranyaria que provingués dels conquistadors de la cort del rei Jaume. Ergo hipotèticament s'està pixant botiflerament en la tomba dels seus ancestres. España y ellos son así, señora.
Molt malament, com pot ser que un 15 per cent de gent que viu a les Balears hi visqui sense voler saber res del català, és el de sempre, un altre cop que vigilin més a qui donen el govern.
A aquesta gentussa se l'ha de perseguir i escarmentar físicament. És l'únic llenguatge que entenen fins que se'ls expulsi del govern.
Que parlin ara tots en català sempre, llavors hauran de fer fora als INCOMPETENTS.
Aquet Bauza quant estava a l´ioposiciói ja ho deia tot aixó que esta fent. LLastimosament l´han votat. Ara tindrá que gastar-se els doblers per a contractar mestres per al 4 nins als que els seus pares els hi han imposat el aprendre només en castellá.
Les persones segons la forma d'expressar.se es defineixen. Ernest no cal que et diguem com t'has definit i del poc que tens i del molt que et manca. Cultura, seny i sobretot sentit democràtic. Persones com tu, per exemple com l'Alicia Sánchez Macho, Bauza, etcètera, us necessitem per fer memòria i alhora fer créixer l'independentis me que tant necessitem pel bé de Catalunya.