Carlos Dívar està condemnat... a dimitir. I ell mateix ho admetia així davant els vint vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ahir van forçar una reunió extraordinària per discutir la seva destitució. El màxim representant de la justícia espanyola els garanteix que acata el veredicte d'expulsió, però l'únic que vol és una mica de temps fins a l'execució de la sentència. I és que abans de visualitzar –dijous vinent– que renuncia als càrrecs ha demanat que se li concedeixi una última voluntat: ser l'amfitrió dels actes del bicentenari del Tribunal Suprem, que comencen dilluns i acaben dimecres. Quan s'apaguin els últims llums de la festa, arribarà la fi de la pròrroga. Llavors es coneixerà l'anunci “contundent i definitiu” sobre el seu futur que Dívar va avançar ahir als seus companys de professió després d'escoltar per boca de tots ells que la situació és “insostenible”.
El president del Suprem i del CGPJ ha dedicat moltes hores a preparar una commemoració –el bicentenari de l'alt tribunal– a la qual han estan convidades les principals autoritats de l'Estat, encapçalades pel rei Joan Carles, l'assistència del qual havia estat dubte fins fa poc. El silenci de La Zarzuela feia sospitar que al monarca no li convenia retratar-se al costat d'un proscrit al qual es retreu haver-se gastat alegrement diner públic per gaudir de llargs caps de setmana en hotels de luxe. Ara, però, sabent que a Dívar li queden quatre dies, la Casa del Rei ha decidit no fer cap gest que esvaloti encara més el galliner polític i judicial. Tal com ironitzava un diputat madrileny, el rei “se solidaritza” amb el futur dimissionari.
Moment per al comiat
El màxim representant judicial necessitava cinc dies, i els seus companys del CGPJ li han concedit el desig, però li han deixat palès que s'ho ha de prendre com l'última possibilitat que tindrà d'acomiadar-se del càrrec. Dimecres s'acaben les celebracions de la institució i l'endemà s'haurà de presentar a una nova reunió al CGPJ i haurà de posar damunt la taula –com a primer i únic punt de dia– la dimissió. Aquest és l'ambient que es va viure en la reunió extraordinària d'ahir, en la qual van prendre la paraula catorze dels vint vocals, i durant la qual Dívar va poder constatar que fins i tot els membres més conservadors –pertanyents a l'Associació Professional de la Magistratura (APM)– estan disposats a deixar-lo caure “pel bé de la institució”. L'única concessió que podien fer –i així ha estat– era suportar-lo fins dijous. Això és el que li havien traslladat en una reunió prèvia a la trobada extraordinària del CGPJ en la qual Dívar volia comprovar que, efectivament, ho tenia tot perdut. Veient que ja ni tan sols el sector ideològicament més afí a ell tenia intenció de continuar-lo defensant, els hauria garantit que no farà cap més maniobra dilatòria i dijous vinent farà el gest que tots esperen.
De fet, dins el món polític i judicial s'ha arribat a un consens indiscutible: Dívar ha de plegar; l'únic dubte era si havia de ser abans o després dels actes commemoratius del Suprem. L'executiu espanyol el preferia a ell que no pas haver d'escollir a corre-cuita un president interí per dirigir unes jornades que s'havien programat per concedir el màxim lluïment a la justícia, un àmbit ja per si mateix força lent i mal vist per la majoria social i que amb l'actitud de Dívar s'admet que viu una situació gairebé de paràlisi. “En moltes trobades del CGPJ només es parla dels viatges.” En concret, són 32 sortides en quatre anys –algunes de cinc dies– que el president intentava camuflar amb reunions i actes oficials intranscendents o de poca durada. Dívar passava elevades factures de sopars protocol·laris per a dues persones. El segon comensal se sap que era el seu cap de seguretat.
Per tot plegat, hi ha vocals que han deixat clar que no els ha agradat gens que es concedeixi un període de gràcia a Dívar. És el cas de quatre vocals progressistes –Margarita Robles, Félix Azón, Inmaculada Montalbán i Carles Cruz–; la designada pel PNB, Margarita Uria, i el que va destapar els dotze viatges a Marbella, José Manuel Gómez Benítez. Tots ells entenen que la seva presència al capdavant del bicentenari empastifa més la imatge d'una institució que ja està prou deteriorada. Malgrat tot, ells –que compartien el discurs de la destitució urgent que fa dies que promouen el PSOE i IU– van acceptar unir-se a la majoria i donar l'oportunitat a Dívar d'anar-se'n “d'una manera digna” sense necessitat que ahir s'hagués de forçar una votació que, a més, és possible que no hagués servit per obligar-lo a plegar immediatament –no sumaven prou vots–, però sí que hauria deixat constància de la forta divisió que hi ha en les instàncies judicials no ja sobre el fons de la discussió, però sí sobre les formes.
Perquè no és el mateix ser convidat a dimitir que ser expulsat de mala manera, insistien en privat vocals conservadors que, públicament, no han dissimulat la seva indignació per unes despeses de cap de setmana “excessives, abusives i frívoles”. El fet que aquesta mateixa setmana el Suprem decidís arxivar la querella per malbaratament de fons públics –per onze vots a favor i quatre en contra– no l'eximeix de la reprovació dels seus companys per un comportament “poc ètic”. L'associació Francisco de Vitoria –de caire centrista– també s'havia alineat amb els que reclamaven la seva dimissió immediata. El corporativisme, doncs, ha deixat de funcionar, malgrat que des de l'APM dies abans de la cita d'ahir asseguressin amb certa amargor que “malament si plega i malament si es queda”. Decideixi el que decideixi, “el dany ja està fet”.
Ahir, després d'escoltar la bateria de retrets que els vocals li van dedicar en la reunió i admetre que la situació és “insostenible”, Dívar es comprometia: “Prendré una decisió contundent i rotunda. És prou clar el que vull dir”, subratllava l'al·ludit. A hores d'ara, no hi ha cap membre de la judicatura que tingui dubtes sobre la seva renúncia. I és que, malgrat que no ho verbalitzés, una altra interpretació és inimaginable. Fins i tot hi ha qui diu que no esperarà fins al ple per anunciar-ho, sinó que ho podria fer dimarts, aprofitant que els actes centrals del bicentenari ja s'hauran celebrat dilluns. Serà el moment de començar a preparar el seu discurs de comiat davant dels que ahir li van deixar clar que li han retirat la confiança.
Comentaris
Sabem que Carlos Dívar se'n va de la presidència del TS i del CGPJ, però no sabem què hi anava a fer a la Costa del Sol aquest individu, gastant-se uns diners que no eren seus. És molt estrany, que amb el poder deductiu i de recerca del que sempre han fet gala els mitjans de comunicació, no hagin sabut, o no hagin volgut indagar qui és la persona o persones amb les quals Carlos Dívar a compartit bones taules i se suposa que bons llits, però mai sol. O sí que ho saben els mitjans de comunicació, i fins i tot el mateix denunciant dels fets, i s’ho callen, per no ferir la persona o persones acompanyants del president del Tribunal Suprem que ho serà fins dijous dia 21. ..../....
Doncs no hi estic d'acord. Aquí que es piqui els dits tot déu, o haver-ho pensat abans si no s’hi volen veure embolicats. I si la persona o persones que, suposadament, han compartit amb Carlos Dívar bones taules i bons llits pagat tot amb diners públics han de ser destapades, doncs que es quedin amb el cul a l'aire i, si volen, que denunciïn. Ja es veuria després qui guanyaria en els Tribunals de Justícia. Si s'airegen les bondats d'una persona, també s'han d'airejar les maldats.
D'acord amb las lleis de justicia que en teoria aministren aquests individus, em sembla que tocaria que tornes els diners que ha costat tota aquesta broma de mal gust, o pot ser es que algú ha de presentar la corresponent denuncia i ningú ho fa? Per altre banda, el que aquest tio representi a la institucio en els actes que s'expliquen, em sembla de una indignitat nomes digna d'ejpanya.
Menys predicar... menys anar a missa... i més ètica...
Tanta hipocresia... tanta religió... si ets homosexual per què ho amagues? Et farà anar a l'infern?
ai pecadoooooooooo ooooooooor!