A en Yannis, la María, en Giorgis i en Lefteris, quatre joves grecs establerts a Catalunya, no els importa reconèixer que la culpa de la crisi a Grècia no la tenen només els polítics i assumeixen la part de responsabilitat que pertoca als ciutadans, però adverteixen que el seu no és un mal grec sinó del sistema capitalista i que ha estat propiciat per una espiral de consum i endeutament desmesurats que s'han revelat insostenibles. Poliglots, cultivats, talentosos, admeten que, com a societat, han comès molts errors però perceben senyals d'esperança en la determinació dels joves a fer bé la seva feina, en els nous moviments veïnals sorgits arran de la crisi i en les ganes de molts d'afrontar els problemes amb una mentalitat nova, allunyada dels vicis que han empès el país fins al caire de l'abisme. “Crec que la corrupció a Grècia és un dels factors importants que ens han portat fins aquí”, explica María Andriá, estudiant de doctorat en lingüística aplicada i adquisició d'idiomes a la Universitat de Barcelona. “I els ciutadans tenim la nostra part de culpa perquè hem seguit votant els mateixos governants, quan vèiem que aquestes persones s'aprofitaven dels diners públics. Anaven apareixent escàndols, però no hi havia càstig.” “Es paga comissió per tot, el famós fakelaki [sobret]: per obtenir el carnet de conduir, per una operació mèdica, perquè et donin un lloc millor al servei militar (que és obligatori)...”, diu Yannis Papaioannou, músic professional que fa vuit
anys que viu a Barcelona.

Per Giorgis Christodoulou, cantautor i compositor, el problema de la corrupció i el clientelisme arrenca ja amb l'estat grec modern, sorgit al segle XIX de la revolució contra l'imperi otomà. “No vam pensar en termes de societat gran, d'estat, sinó que el país funcionava sempre a través de les famílies. L'assassinat del primer governant de la Grècia moderna, Ioannis Kapodistrias, va ser per interessos de família i això ha continuat així fins ara. Si mires els polítics de les últimes dècades, funcionen com a dinasties, els Papandreu, els Karamanlis...”

Tot i les especificitats gregues, en Yannis alerta que ningú s'escapa dels tentacles de la crisi. “El problema afecta tota Europa i tothom el coneix: és el sistema capitalista el que està fent fallida.” I hi afegeix: “És molt senzill. Per què la societat està malament? Perquè consumeix molt, més del que hauria de fer-ho. I encara que el meu discurs sembli una mica retrògrad, el problema és aquest: societats com la grega o l'espanyola, que no produeixen i només consumeixen, sempre tindran dificultats.” Aquest intèrpret d'instruments tradicionals, que té família cultivadora de tabac a Tessàlia, creu també que les polítiques de subvencions de la Unió Europea han contribuït a erosionar el potencial productiu d'un país com Grècia.

“Hi ha tota una generació que ha perdut el coneixement sobre la pràctica agrícola i aquest coneixement ja no es pot recuperar. Les subvencions agrícoles de la Unió Europea deixaran d'existir el 2013. Què farà la gent del camp? Com pot ser que vagis a Nafplio, una ciutat famosa pels llimoners, i que al mercat no trobis llimones de la regió? Com pot ser que una llimona importada de l'Argentina valgui menys que una produïda a dos quilòmetres? Perquè al pagès li diuen ‘deixa-les, no les recullis'. Conseqüència? La gent que sabia cultivar llimones ja no en sap. I què fan, doncs? Consumir. Amb els 10.000 euros que reben de subvenció, es compren un Iphone, per exemple.”

Tots quatre tenien un motiu per deixar el seu país i aterrar a Catalunya. “Quan vaig arribar el 2004, guanyava més a Grècia que aquí, a Barcelona. Però la situació d'allà no l'aguantava”, confessa en Yannis. El cas de la María és diferent. “Vaig venir el 2009, quan encara no havia esclatat del tot la crisi, per fer la tesi. Però la crisi està afectant ara les meves decisions de futur perquè veig que a Grècia un professor lector a la universitat cobra entre 800 i 900 euros al mes després de molts anys d'estudis, molts idiomes...I veig també que molts amics d'aquesta edat, entre els 25 i els 30 anys, se'n van de
Grècia perquè no hi estan bé.”

En Giorgis ho tenia molt clar: “Jo vaig decidir venir a Barcelona el 2008. Tots els meus amics em deien: ‘però tu estàs tocat de l'ala? Aquí tens una carrera, els teus discos, els teus concerts, aquí tens de tot. Per què ho vols deixar? Te'n penediràs. Allà sempre seràs l'estranger, el grec'. Això m'ho deien fins l'any passat! Ara em diuen exactament el contrari: ‘ho has fet molt bé'.” “A mi també m'ho diuen, fins i tot la meva mare, i mira que sóc fill únic!”, comenta en Yannis. “Jo també –diu la María–. I que les mares gregues aconsellin als seus fills que no tornin...És molt fort!”.

I les eleccions? Què passa si avui guanya Syriza, la coalició d'esquerres d'Alexis Tsipras, que rebutja implementar les mesures d'austeritat incloses en el pla internacional de rescat? Es tancarà l'aixeta de l'ajuda a Grècia? La forçaran a sortir de l'euro? “Ningú no ho sap”, diu Giorgis. “Jo crec que no passarà res”, respon en Lefteris. “Hi haurà retrets, però per sota la taula negociaran. Europa també té por”. I hi afegeix: “El més probable és que Syriza vagi moderant totes les seves propostes.”