El govern apel·la al “sentit d'estat” amb la Franja
El conseller Mascarell insta el govern d'Aragó a complir la Constitució pel que fa a la protecció de les llengües
La resposta del govern català a l'anunci del govern d'Aragó de derogar la llei que reconeix el català a la Franja i canviar-la per una altra que regularà “la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental” ha estat discreta en les formes, a través d'un breu comunicat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, però, entre línies, el govern català avisa l'aragonès d'un possible conflicte de constitucionalitat: el comunicat assenyalava que l'article 3 de la Constitució Espanyola obliga a protegir la diversitat lingüística i cultural, i reclama “més sentit d'estat” als representants polítics.
Mascarell, que ofereix diàleg al govern d'Aragó per fomentar junts la “llengua comuna”, va posar el govern català a disposició de la societat civil de la Franja en la promoció del català.
Des de la Franja, les entitats culturals històriques (Institut d'Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d'Estudis Ribagorçans) van fer públic ahir un manifest conjunt de rebuig a la nova llei, van advertir que els drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja estan en perill i van reclamar el reconeixement legal de les llengües catalana i aragonesa i la seva presència a l'ensenyament.
El secretari de la secció filològica i responsable de l'IEC a les Terres de Ponent, Ramon Sistac, va qualificar de “despropòsit” que el govern d'Aragó pretengui “deixar sense nom el que parlem els que venim d'aquelles comarques”. Sistac, originari de Camporrells (Llitera), va recordar al govern aragonès que és l'IEC l'òrgan que té la competència estatal per fixar la normativa del català en tot l'àmbit territorial. “Els governs tenen la competència de les polítiques lingüístiques però no poden entrar a canviar els aspectes filològics i científics”, ha asseverat.
La Plataforma per la Llengua va citar també l'article 3 de la Constitució Espanyola per assenyalar que, a més, el fet que l'Estatut d'Aragó no faci oficial el català podria ser inconstitucional.
CHA i IU van insistir ahir en la seva oposició al canvi de la llei. El PSOE d'Aragó ho va atribuir a “una cortina de fum” per tapar el conflicte de la mineria a la vall de l'Ebre.
LA FRASE
La consellera aragonesa que va néixer a Ripoll
La consellera de Cultura que dilluns va presentar l'esborrany d'una nova llei que esborra el nom del català i l'anomena aragonès de l'àrea oriental va néixer a Ripoll i hi va viure fins als 18 anys.
Dolores Serrat Moré va néixer el 1955 i va estudiar al col·legi de la Mare de Déu del Carme de Ripoll (les Carmelites del pare Vedruna). És filla única i manté un molt bon record de la infantesa a Ripoll: “El meu pare era pioner de les estacions d'esquí de Núria i la Molina, i jo vaig començar a esquiar abans que a caminar”, explica en una entrevista publicada a la web del PP d'Aragó, on confessa que no manté gaire contacte amb els amics d'aquella època.
Als 18 anys va marxar a estudiar medicina a Osca, va acabar aquests estudis a Saragossa i també es va llicenciar en dret i allà es va casar i va iniciar la seva carrera professional, especialitzada en psiquiatria i medicina forense.
Va ser degana de la Facultat de Medicina i això la va conduir el 2003 a la política: la va fitxar el PP per a l'Ajuntament de Saragossa, on va ser regidora fins al 2011.
La seva posició sobre les llengües era diferent fa uns mesos. Entrevistada per Europa Press el setembre passat, feia referència a les “tres llengües” d'Aragó (castellà, aragonès i català) i a la necessitat de potenciar-ne “la conservació i el coneixement”.