El 13 de juny de 1960, un activista català anomenat Jordi Pujol, que acabava de fer 30 anys, va ser sotmès, junt amb l'impressor Francesc Pizón, a un consell de guerra –havia estat alferes a les milícies universitàries, així que encara depenia de la justícia militar– per “rebel·lió militar per equiparació”, una cosa semblant, en llenguatge civil, a la “propaganda clandestina”. A Pujol se'l jutjava per un seguit d'accions de protesta organitzades des de final dels cinquanta contra el règim, com ara el llançament de fulls volants i escrits antifranquistes o la col·locació de senyeres en llocs emblemàtics de Barcelona.
El detonant de la detenció, però, havien estat els fets del Palau. I és que el llavors activista havia instigat, poques setmanes abans, el 19 de maig, un grup de joves d'entre el públic perquè entonés El cant de la senyera en l'homenatge al Palau de la Música pel centenari del naixement del poeta Joan Maragall, malgrat que el governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, l'havia prohibit expressament uns dies abans al cor de l'Orfeó. Pujol va ser condemnat a set anys en una presó de Saragossa, si bé només n'hi acabaria estant dos i mig.
Ara, 52 anys després, el periodista Enric Canals –exdirector de TV3 entre 1984 i 1988– ha tingut accés a un sumari que va criar pols als arxius militars durant mig segle, abans que es pogués desclassificar. Canals, que prepara un llibre que veurà la llum “en els propers mesos” sobre els moviments catalanistes d'oposició a Franco en els anys seixanta, ha pogut treure a la llum prop de 150 documents de la causa Sumaríssima I-IV-60, fins ara inèdita, que “vénen a completar el que ja es coneixia”. S'hi pot trobar, així, des de la declaració de Pujol davant de la policia (en què feia constar els maltractaments físics i psíquics rebuts després de la detenció als calabossos de la Via Laietana), les actes de registre de domicilis, el seu expedient personal de presó, els escrits de la fiscalia militar i abundant material presentat com a prova, com ara els fulls volants propagandístics i dues fotografies, requisades el mateix 19 de maig al també activista Josep Ignasi Espar Ticó, d'una senyera penjada a la Sagrada Família en ocasió del desfile de la victoria un mes abans.
“No podem afrontar el present i el futur sense conèixer la història del nostre passat”, justificava ahir Canals, que confirmava que encara treballa en el “procés de buidatge” de l'expedient, i avançava que, per ser emesos a la tardor, se n'enregistrarà un documental per a TV3 i un especial per a Catalunya Ràdio. L'emissora va desvelar ahir la troballa, i va parlar amb l'expresident Pujol, a qui agradarà llegir “amb detall” l'expedient, si bé deixava clar que la investigació no és iniciativa seva, i demanava que no se'n “faci escudella”, sobretot d'unes tortures que ja omet en les seves memòries. “Als que hem estat torturats no ens agrada parlar-ne, normalment ho fem amb discreció, i no n'hem de treure profit”, reflexionava, abans de sentenciar que “un país no ha de viure de l'exhibició d'això”. “Aquests temes –concloïa– són els que són, ja està. Es va fer el que s'havia de fer, i estic content amb mi mateix, ningú me n'ha de donar les gràcies.”
Comentaris
Bé. Ja tenim a Sant Jordi Pujol màrtir...
i confessor?.
Lloat sia CiU.
Yago,sembla que el teu comentari es una mofa per el President Pujol,si així no fos perdona,però si així es,la crua realitat es que no ets mes que un fill de puta que pertany a l'escòria raça espanyol-era.
Yago,per evitar que te confonguis , mai he segut votant de Ciu,com tampoc ho he segut del PSC. però això no significa la meva gratitud,encara que la seva tasca no me així agradat massa,a que els que han ostentat el càrrec de Presidents de la meva PÀTRIA,si amb majúscules LA MEVA PÀTRIA.me mereixin tots els meus respectes.
Sr President Jordi Pujol, mai han sigut sants de la meva devoció,( faig meu el segon comentari de Arnau ) què ha passat amb el camí de CiU, si es cert què vosté també va pactar amb el pp , però ara, ja no son pactes, son acords per governar conjuntament,per vendre el país a trossos, què ha canviat Sr Pujol .?
Jordi Pujol es un fundamentalista,ideoleg de la Catalunya monolingue dels despatxos politics i les escoles,pero va ser un home realista i pragmatic.En el fons ha fet be un treball que a mi no m ágrada,i es la creacio d´una poblacio hispanoparlant que encara que no ha abraçat el nacionalcatalan isme,no es disisident de la politca linguisticaa,amn la unica excepcio dels votants del PP i Cs.Desgraciats com el Puigdegargantas,que nomes pot oferIr insuts i racisme (no pot oferir res mes,el pobre home) son incapaós de valorar el esforç de la majoria castellanoparla nt de no lliuitar contra una politica linguista responsable de la decadencia de Catalunya i de la transformacio de Madrid en el centre economic i de les multinacionals d´España.
Així com el Sr. Pujol va ser "El Español del Año", el Sr. Mas va per camií de ser "El Español del Año bis". No cal dir res més.
No se a què olora per aquí ?? us heu adonat ??
Els que el critiquen d'una banda, el critiquen per fer mal al pais. Els que el critiquen de l'altra, implicitament suposen que amb gent com ells, i SENSE en Jordi Pujol, estariem millor com a pais. Als primers no cal respondre, doncs es qualitiquen a si mateixos. Respecte dels segons, i malgrat que sempre es poden trobar ombres a la vida de qualsevol persona, permetin que posi en dubte la seva "hipotesi de treball"...
Arnau, no t'arbolis. Catalunya es també la meva Pàtria com es la teva, i la vull veure independent, lliure, rica i plena, per aixó em sulfura i em treu de mare el que hi hagi gent com el Jordi Pujol que es facin els màrtirs, quan s'han aprofitat del càrrec de President per anestessiar i enganyar el poble amb el "peix al cove" quan Espanya ens estava arruinant i anorreant les finances amb la "venda" de Banca Catalana de la que n'era President el nostre "eroi", el traspàs de FECSA a ENDESA, etc. etc.
Hi hagut molta gent que ha patit per Catalunya. Molts. Alguns inclús li han donat la vida, calladament, i per aixó em cabreja que, ara que a CiU se li comença a veure la filldeputesa, per no poguer, no saber
Hi hagut molta gent que ha patit per Catalunya. Molts. Alguns inclús li han donat la vida, calladament, i per aixó em cabreja que, ara que a CiU se li comença a veure la filldeputesa, per no poguer, no saber ni volguer independitzarno s d'Espanya, per que estàn lligats a interessos més productius. Ara treguin al "Sant Màrtir" amb bombo i platets en professó i rogatives per rentar-se la cara.
Jo també respecto molt als nostres presidents, pero no tant per el fet de ser-ho, com per la seva honorabilitat personalment demostrada, no amb paraules sino amb fets i no amb fets patits sino amb fets realitzats i dels que s'en derivin resultats positius per Catalunya. Tot lo demés son parauletes.
La honorabilitat no la don un càrrec sino que es guanya, i no es el cas del Sr Pujol ni, per ara, del Sr. Mas i no en parlem de la d'en Duràn.
I aquest es el meu parer.
Montse, no et deixis enlluernar per els "patiments" de la gent. Per molts correr devant dels "grisos" era l'esport de risc de llavors i per d'altres el fet de passar per "Laietana" o per la presó els hi va "girar el cervell" on hi van entrar d'un color i en van sortir d'un altre.
Molt de compte amb els nusos d'en Franco quan va dir que ho deixava tot "Atado y bien atado".