Política

Josep Marigó

Alcalde de Blanes

“El pla d'ajust és una ruta molt dura que cal complir”

Blanes ha hagut de demanar 14 milions d'euros en el marc del pla d'ajust, però el seu alcalde es mostra “esperançat”

Josep Marigó agraeix el suport de CiU, però descarta un acord estable

Amb CiU a l'ombra
Josep Marigó (PSC) fa un any que va recuperar l'alcaldia de Blanes després d'un mandat a l'oposició. Governa amb minoria, però CiU li aprova les qüestions importants. Després de la forta davallada electoral del PSC, amb la pèrdua generalitzada de poder, Marigó és el càrrec institucional de més pes del PSC a Girona.
No puc dir que hagi estat un any positiu, perquè hem hagut de prendre mesures molt dures
Hem sento tractat injustament [pels funcionaris] perquè hem fet un esforç espectacular per mantenir els salaris
Arribar a Girona per carretera és una vergonya
Hem trobat les factures que ja sabíem que hi havia. Ja sabíem el problema amb FCC i que anàvem malament de tresoreria
Quin balanç fa d'aquest any de mandat?
Amb l'adjectiu esperançat. Probablement és un adjectiu que sobta, perquè estem acostumats a dir que els balanços són positius. Però jo no puc dir que hagi estat positiu, perquè hem hagut de prendre mesures molt dures. Mesures dures quant a augment d'impostos i de preus públics de determinats serveis i reducció d'altres serveis. Però esperançat perquè estem en el bon camí de poder consolidar una estabilitat econòmica que ens permetrà recuperar-nos.
Com està la caixa en aquests moments?
Està justa. Però podem assumir els pagaments als empleats, als bancs i, a més a mes, estem fent front d'una manera cada vegada més dins els terminis dels dies, als proveïdors. De factures pendents del 2011, només n'hi ha entre administracions. Del gener i el febrer són de validacions de factures. I del març pràcticament també ja estem al dia. Estem en una bona línia.
S'ha anat una mica tard en la tramitació del pressupost?
Seria ideal tenir-lo aprovat i publicar definitivament el desembre de cada any per a l'any següent. Però aquest any les vicissituds han estat les que han estat. Les ordenances les vam fer dins el termini establert i en la forma escaient perquè entressin en vigor l'1 de gener. Però el govern de l'Estat des del primer Consell de Ministres va marcar unes condicions econòmiques que ens han imposat una sèrie de documentació, accions, estudis i propostes que ens han condicionat molt. Pot semblar excusa, però ha estat una realitat. L'1 de gener, malgrat no tenir pressupost, hi ha hagut una important restricció de la despesa. Més val que el tinguem ara que no com el 2011, prorrogat.
Es van anunciar unes mesures i després es van retractar. Ha estat un error anunciar unes retallades que després no s'han complert?
Les retallades hi han estat. Un dels errors polítics que hi ha hagut en dirigents polítics sobretot de l'Estat ha estat fer veure que no passava res. I això no pot ser. Jo no volia caure en l'error de dir que no passa res. I tant que passa. Quan fa un any vaig agafar l'Ajuntament, el primer que vaig tenir damunt la taula va ser la projecció econòmica de com acabaríem l'any i era nefasta. No he vingut en política per enganyar la gent. A la gent se li ha d'explicar clar i català com estan els temes. I teníem una sèrie de serveis superdeficitaris que s'havien de corregir i que no podien continuar estant tan deficitaris.
Un d'aquests serveis són les escoles bressol municipals. En el pressupost es preveu una aportació de 1.000 euros de la Generalitat per plaça, però al final sembla que seran 875 euros. Com afectarà?
L'Ajuntament haurà d'assumir aquest diferencial, perquè un cop hem fixat el preu de les quotes ara no el tornarem a canviar.
Això com es traslladarà al pressupost?
Voldrà dir que haurem de fer una gestió molt acurada i mirar d'obtenir aquest diferencial de sobrecost d'altres estalvis que podem provocar o d'una millor gestió de les pròpies escoles bressol.
Quantes línies s'hauran de tancar a les escoles bressol?
Encara no està perfilat.
Com explica a la ciutadania que al final als funcionaris no se'ls ha tocat el sou aquest any?
El 2010, se'ls va abaixar el sou amb el que va fer l'Estat per pressupostos. Ara hem reduït determinats aspectes del conveni col·lectiu, que els han repercutit. I és evident que en quatre dies entrarà en vigor un augment de la jornada setmanal: has de treballar més pel mateix sou. Un sou en què fins ara es cobrava productivitat i altres complements, que ara no cobraran. Desgraciadament també sembla que al govern de l'Estat li estan imposant des d'Europa que apliqui una altra retallada de sous als funcionaris.
Però als sous no s'ha rebaixat el 2% previst. Tot i així, han fet protestes sonores. Com valora aquestes protestes?
Les protestes que hi ha hagut i encara hi ha les respecto. No les comparteixo, perquè hem estat molt cautelosos de tocar aspectes que no formen part del salari, sinó d'extres del salari. Als representants dels treballadors els he dit que ens sentim tractats injustament, perquè hem fet tots els esforços possibles de reduir el capítol I a través d'elements que no siguin directament el sou. Hem sento tractat injustament, perquè hem fet un esforç espectacular per mirar de mantenir els seus salaris.
Disposen de dos milions que aportaria l'empresa que gestionaria els aparcaments.
En aquest moment hem fet un concurs per gestionar l'aparcament entre el juliol i el novembre que ja està adjudicat. Sortíem d'un cànon de 100.000 euros i l'ofertor n'ha ofert 150.000. Això vol dir que els nostres càlculs econòmics van bé, que el mercat ho valora. Durant aquest estiu farem amb rapidesa els reajustos de la plica que vam llançar l'any passat amb el que ens han fet arribar diverses empreses que hi estaven interessades. Ajustarem aquests serrells per tornar a llançar el concurs i perquè l'1 de desembre entri en vigor la nova empresa mixta o un nou model que s'acabi determinant, per fer efectiu aquest cànon previst o més.
Què passarà si no s'hi presenta ningú?
Que tindríem un forat econòmic de dos milions d'euros previsibles. Si després la bona gestió fa que siguin menys, millor. Però tindríem un problema greu. Tots els esforços van encaminats a fer-ho bé, perquè doni fruits. No em plantejo que no l'obtinguem. Sóc conscient que he de treballar per aconseguir-ho.
El pla d'ajust és una soga al coll per a Blanes?
El pla d'ajust no és una soga al coll. És una ruta molt dura que hem d'intentar complir. Ens l'hem de creure. Nosaltres ens l'hem cregut des del primer dia i ens hi hem posat seriosament. Per això som molt rigorosos a l'hora de buscar el màxim d'ingressos possible.
Quants diners s'hauran de pagar cada any en crèdits?
Aquest any per sobre dels cinc milions d'euros, gairebé sis, tant d'interessos com d'amortitzacions. El vinent serà semblant, però anirà baixant, perquè ja s'estan fent moltes amortitzacions. Aquest 2012, som en un índex del 130% d'endeutament. El 2016/2017 aquest percentatge haurà baixat al voltant del 75%. Això vol dir que aquests tres o quatre anys que ens vénen seran força durs, però que després el 2015/2016 ja serem en un índex d'endeutament dels que marca la llei per poder tornar a buscar préstecs.
Es planteja algun tipus d'acord estable amb CiU?
Dels tres grups de l'oposició, Convergència clarament s'ha manifestat com un grup que coneix els problemes, que valora aquests problemes i que està disposat a ajudar a aportar solucions. No ens hem plantejat cap pas més. Sí que ens hem plantejat, i així ho hem fet públic, que hi ha tota una sèrie de comissions de seguiment. Ens hem autoimposat aquest seguiment, que és tan o més important que el fet de poder tenir un govern estable.
Si CiU no s'hagués alineat amb el govern, ara estarien sortint draps bruts de l'anterior mandat?
No és el meu estil. El meu estil és solucionar els problemes. Segueixo dient, després d'un any, que hem trobat les factures que ja sabíem que hi havia. Ja sabíem el problema que hi havia amb FCC i que anàvem malament de tresoreria. Recriminacions polítiques sempre són possibles, però això no soluciona els problemes. I ara la ciutadania exigeix transparència, que es digui la veritat i que es treballi per solucionar els problemes. I aquest és el camí que he volgut emprendre des de l'any passat.
El tren directe a Girona sembla que no acaba d'arribar.
Hem vist de manera preocupant com el govern de la Generalitat no s'acaba d'entendre amb el govern de l'Estat per les inversions en les línies. En tots els fòrums en què tinc ocasió de parlar amb el govern de la Generalitat els poso de manifest aquesta necessitat de poder connectar Blanes amb l'aeroport de Girona i la futura estació del TAV de Girona. I això és una necessitat de comunicació. Jo no demano més infraestructura, sinó utilitzar el màxim d'eficientment la que tenim.
I arribar a Girona per carretera és una odissea.
Per carretera més que una odissea és una vergonya. És una vergonya que aquest tram, en què hi ha unes freqüències d'utilització altíssimes, estigui de la manera com està, penjat. Això ens perjudica amb les connexions ordinàries que tenim. És un problema greu. S'hi ha de continuar treballant.
Vostè és el càrrec institucional del PSC més important a Girona. Com veu el partit a la demarcació?
Després de set anys de govern en què els nostres líders més característics estaven al peu del canó i que teníem moltes més alcaldies, ara veig que hi ha un equip a la federació amb moltes ganes de treballar, que està planificant els temes de treball intern polític, que es mou pel territori i això haurà de donar fruit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a