Política

29 de juliol del 1992

Vint anys després del concert del 92

Aquesta setmana fa vint anys de l'operació Garzón, pensada com a ‘neteja política' pels Jocs del 1992

La indignació de la societat civil es va expressar en el concert que el diari va organitzar el 29-J

Ara no hi ha cap
operació Garzón amb gran soroll, però sí operacions múltiples i silencioses

A finals de juny del 1992, la policia i la Guàrdia Civil espanyoles van procedir a la detenció de desenes de ciutadans catalans vinculats al moviment independentista dels Països Catalans a partir d'unes primeres detencions a la ciutat de Girona. L'operació, que es va allargar durant tota la primera quinzena del mes de juliol, va ser dirigida pel magistrat de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón, i va comportar la detenció indiscriminada de gairebé cinquanta persones, que van ser traslladades a Madrid; la major part de les quals van denunciar haver rebut tortures en mans de la Guàrdia Civil. Aquella operació de neteja política es va produir just abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona i va ser coneguda amb el nom d'operació Garzón. Una gran part de la societat catalana va reaccionar, primer amb estupor i posteriorment amb indignació, arran d'unes detencions, en la majoria dels casos indiscriminades, de ciutadans que van rebre maltractaments, alguns dels quals no van ser ni tan sols acusats formalment ni van ser jutjats. El jutge Garzón se'n va rentar les mans i no va investigar les denúncies, motiu pel qual el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar, dotze anys després, l'Estat espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies per tortures. L'Estat va haver de pagar vuit mil euros d'indemnització a cadascun dels denunciants per la violació del Conveni Europeu dels Drets Humans. Anys després, destacats dirigents polítics espanyols van reconèixer públicament l'existència d'una operació política dissenyada per “pacificar” els Jocs de Barcelona, no només per silenciar la gent amb plantejaments clarament independentistes i organitzada políticament, sinó també per frenar la mobilització que va prendre forma amb l'eslògan Freedom for Catalonia i que va mobilitzar milers de joves d'arreu del país.

El Punt, primer, i després la major part de mitjans de comunicació catalans van informar a bastament del tema i van organitzar, el 19 de juliol del 1992, ara farà justament vint anys, un concert al parc de la Devesa per denunciar l'operació Garzón. Aquell concert, amb el lema Catalunya vol viure en llibertat, va aplegar força més de quinze mil persones i va reunir damunt l'escenari grups com ara Sopa de Cabra, Umpah-pah, Els Pets, Lluís Llach, Lloll Bertran, Josep Tero, els Kitsch, l'Elèctrica Dharma, Marina Rossell, El Último de la Fila… L'acte va ser presentat pel músic Santi Arisa. El manifest de denúncia dels fets va ser llegit pel periodista i escriptor Manuel Vázquez Montalbán. Vint anys després, la societat no viu sota cap operació Garzón amb detencions mediàtiques però continua clamant que vol viure amb la mateixa llibertat que demanava aleshores.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.