“Ens resta molt a fer en política de mediambient”

No ho sé perquè, tal i com s'ha dit al darrer congrés celebrat, no passem per moments de mirar-se al melic. Passem per temps de fronts amplis on el que s'ha de fer és intentar canviar les coses per facilitar l'eixida de la crisi. Per aquesta raó, ara el que cal fer és oferir alternatives àmplies que vagen més enllà dels verds o d'aquesta esperada unificació que no sembla arribar mai.

Hi ha una primera raó originada pels mecanismes de legalització dels partits polítics. Pot fer-se un partit polític amb el nom de cinc persones i uns estatuts. Després, la Junta Electoral Central pot jugar un paper com el que va jugar en el seu dia, davant el recurs presentat per la Confederación de los Verdes de España tot i argumentant que allò de “Els verds” és un adjectiu i per tant, qualsevol agrupació política podia ser “verds” i qualsevol altra cosa més.

Probablement sí, perquè el que s'esperava d'Equo, no ha estat aglutinador. Per tant hi haurà Equo, hi haurà la Confederació d'Els Verds i també hi haurà altres formacions que han anat sorgint dels Verds... però el que nosaltres tenim clar és que, s'ha de treballar per una alternativa àmplia d'esquerra real, que siga roja i verda, per poder donar sortides a aquesta societat.

Sí, sí, segur. Segur perquè vindrà allò de dir que el que és important són els llocs de treball i aquesta excusa intentarà tapar qualsevol problema que puga existir en el plànol mediambiental. Aquesta serà la gran mentida per a justificar el benefici i el lucre, de tal manera que, aquelles actuacions que s'havien paralitzat per raons de respecte mediambiental, aquesta coartada s'ho endurà per davant. Pensa que el primer decret que ha fet el govern Rajoy no ha estat relacionat amb la reforma laboral sinó amb la moratòria de subvencions i ajudes per a les energies renovables. La segona actuació del govern del PP a nivell estatal, ha estat la sol·licitud d'un informe perquè no es tanque la central nuclear de Garonya. A la tercera conferència de premsa s'anuncià la reforma de la llei de costes i així, així, aniran acabant amb tot gràcies a la majoria aclaparadora que permet una regressió ambiental de primera magnitud.

En realitat, no patim més merder en aquesta segment relacionat amb el medi ambient, que aquell que produeix el model de gestió dissenyat en temps del que fos conseller de Medi Ambient, Fernando Modrego, membre de la penya “El picarol”, la mateixa on està adscrit l'expresident Zaplana i els seus amics. Quan va ser director general del ram, ell va ser el que va permetre la projecció de Terra Mítica en uns terrenys que havien patit un incendi forestal i el que va redactar, una vegada nomenat conseller, la Llei de Residus de la Comunitat Valenciana de l'any 2000. Una llei que deixa a mans de les empreses privades, el negoci del fem, oblida el pla integral que s'havia fet amb més consens i que rebutjava la incineració, per a pegar un gran pas enrere i donar-li més poder per a fer i desfer a la iniciativa privada. A partir d'aquest disseny, ha vingut el que ha vingut i vivim el gran negoci del fem perquè, de tractar-lo a no tractar-lo, hi ha un abisme, de tirar-lo a un forat sense seleccionar o no, també hi ha una gran diferència, com s'ha pogut comprovar amb l'aparició del cadàver d'aquest jove a l'abocador, sense haver estat detectat amb anterioritat a les diferent plantes de selecció prèvia. Ací no s'ha controlat res i el que és pitjor encara, és el que s'hi viu a l'abocador de la Murada on, continua soterrant-se fem sense tractament, sense selecció i sense control. Hi ha qui diu que venen residus de fora de l'estat a encular a aquest femer descontrolat. No és la primera vegada que qualifique aquesta situació com al “xapapote” valencià.

Passa primer per polítiques de reducció de fem. No cal gastar tanta bosseta de plàstic i cal regular una llei d'envasos més racional, més europea, amb més trellat. La societat consumista ens ha abocat a viure voltat de bossetes de plàstic pertot i, això no es pot mantenir. La muntanya de fem que es fa és brutal. Així doncs el primer pas s'ha de pegar en l'aplicació de polítiques de reducció de residus. La segona acció és la recollida selectiva i finalment, s'ha d'aplicar una fiscalitat ambiental clara de tal manera que aquell que més contaminació produïsca, més haja de pagar. El destarifo més gran el visquem a l'àrea metropolitana de València, on la taxa del fem s'ha assimilat amb la de l'aigua i això no hi ha per on agafar-ho.
A tot açò se li ha d'afegir la fabricació de compost, la instal·lació de plantes de tractament de residus urbans més menudes i, per tant més gestionables, a prop de les ciutats i amb garanties i auditories mediambientals, que no siguen com les que disposem al País Valencià, on amb un forat a meitat de la muntanya en un terme municipal on hi ha un poblet menudet ho tenim resolt i ja s'apanyaran els d'allà. Això no pot ser.

Naturalment. No hi ha alternativa social, si no hi ha alternativa ambiental. Però a més d'això, aquest és un sector que pot generar milers de llocs de treball. Per a mi és un crim social que amb l'atur que hi ha al nostre País i on molta de la gent aturada són treballadors i treballadores sense qualificació específica, no s'estiguen aplicant mesures preventives en el bosc. Cada 100 euros invertits en projectes de silvicultura preventiva, 75 són de mà d'obra. És aquesta, la inversió pública que genera més lloc de treball per cada euro invertit. Com en un país amb 600.000 persones aturades no estem protegint els boscos en hivern per a quan vinguen les èpoques de calor evitar que còrrega menys el foc perquè la muntanya està preparada? Com tenim un dels sòls agrícoles més valuosos d'Europa i tenim na agricultura absolutament abandonada?

Sincerament, jo pense que al Partit Popular els interessa el guany ràpid. No diré que són immorals, però deixa'm que els qualifique —en línies generals— com a gent “amoral”. Els interessa viure en el món del benefici ràpid. Es troben com peix a l'aigua dins del model del capitalisme especulatiu i sols els interessa cercar nínxols on la inversió genere beneficis ràpids. Per això estaven a la construcció i ara van a la recerca de bons beneficis en sectors dels serveis: energia eòlica i no solar, perquè aquesta segona, democratitza la producció i no està en mans de les grans corporacions financeres. ¿Com s'explica que fa unes setmanes a Alemanya es va produir tanta energia solar com la que generen 20 centrals nuclears en marxa i ací no tinga valor aquesta alternativa amb la quantitat de dies d'insolació de què disposem? Qui té la claueta de l'energia té el poder ara i en el futur. Ells ho saben i és per això que ho controlen.

Evident que sí. Els Verds necessitàvem arribar a gestionar la política municipal per poder mostrar la ciutadania una realitat clara del que suposa el nostre projecte de govern plural de l'esquerra. D'aquesta manera deixem a les clares que som un projecte alternatiu, que gestionem amb transparència i que actuem amb contundència en la millora de la qualitat de vida.

Per l'escola passen moltes coses i una de les que ha de passar és la conscienciació mediambiental. S'ha fet molta feina, no tinc cap dubte. En moltes cases ha entrat el reciclatge mitjançant els fills i això és un mèrit que s'ha de penjar l'escola i els mestres. L'escola valenciana ha fet molta conscienciació ambiental que pren cos a poc a poc i, això, té un rendiment electoral més que evident, sempre que sumem i que els verds siguem capaços d'entendre el paper que ens toca fer dins del conglomerat de l'esquerra.

Alguns parlen massa de sostenibilitat i sovint no saben el que això significa, ni el que estan dient. El PP parla d'això i el PSOE també, però després acaben incomplint els pilars bàsics del que això significa. Als grans partits els poden els compromisos de les grans corporacions. Tenen molts deutes amb elles i molta dependència. Afortunadament, les forces polítiques a l'esquerra del PSOE, cada vegada inclouen majors quotes de sensibilitat ambiental i és per això que l'esquerra real comença a donar-se compte que si no és verda mai acabarà de plantejar polítiques d'esquerra. Ens resta molt a fer en polítiques mediambientals i els que manen no ho entenen, mal que ens pese.