Martínez-Sampere (Barcelona, 1974) és diputada al Parlament i una de les responsables del PSC en la negociació del pacte fiscal amb el govern i també amb el PSOE.
Han acostat posicions?
Continuem on érem en la cimera i en espera que el canvi d'actitud de CiU es concreti en un canvi de posició més procliu al consens. Això implica negociació i espero que succeeixi en les pròximes setmanes.
Han obtingut resposta al document que van presentar?
No, no; esperem que el govern mogui fitxa perquè, si bé tots som responsables, és l'executiu el que ha d'articular la negociació.
Però el seu document era massa obert: no es concreta la clau de caixa, la quota de retorn; tornem a ser al cap del carrer?
És el govern el que no ha mogut ni una coma, tot i canviar d'actitud. Si busca l'adhesió llavors l'acord és difícil i incompatible amb una negociació i el consens. Són ells els primers que ens haurien de dir quina és la proposta per arribar al consens. Jo continuo pensant que és possible, perquè els objectius, i per tant els resultats que volem, són compartits per molts dels grups. La discussió que ara hem de tenir és sobre els instruments o la manera d'arribar a aquests resultats.
CiU vol el concert.
La proposta original de CiU és el concert, sí, que, en definitiva, és una manera de recaptar-ho tot aquí per després negociar a Madrid la quota de retorn, que, segons com es calculi, els resultats per a Catalunya poden ser molt diferents. No hi ha garanties que el sistema de concert doni uns millors resultats que un sistema amb participació d'impostos que, a més a més, és el que defensa l'Estatut. Per això diem que si la proposta de concert és seriosa el primer que hauria de fer el govern i no fa és proposar una reforma de l'Estatut, que és el nostre marc legal.
El PP i ERC es poden afegir a aquesta unitat?
M'agradaria pensar que una unitat i un consens ampli són possibles, i a més necessaris, perquè el pacte és a doble volta; primer a Catalunya i després a Madrid, i allà ens caldrà ser forts. Però també és veritat que, pel que sentim d'altres partits, està difícil que en un mateix acord capiguem tots.
Què obstaculitza més el pacte, les discrepàncies polítiques o la crisi econòmica?
La situació econòmica no és gens favorable; estem en emergència econòmica a Catalunya i a Europa i, per tant, el debat més urgent i complex és aquest. Això no impedeix que el debat del pacte fiscal sigui important. També és cert que, per primera vegada, no estem posant ni parlant de xifres; ho centrem tot en el model. La crisi també ens ha de permetre obrir el debat de com compartim sobirania en despeses i ingressos a Catalunya, Espanya i Europa.
En vista de tants obstacles, el PSC també té el seu pla B?
L'única línia vermella del PSC és que el pacte fiscal serveixi per tenir resultats i no pas com a excusa per a un conflicte. Per això ens hem de concentrar a fer un pla assenyat, viable i ambiciós. Si volem un pacte fiscal per tenir un xoc de trens, el PSC no hi serà.
Reclamen un pacte social en paral·lel al pacte fiscal. També són partidaris de reformes estructurals en la sanitat i en l'educació. Això què vol dir? Copagament, rebaixa de pensions... En què es concreta?
La discussió del pacte fiscal ha d'anar acompanyada de més acords, per exemple com podem tornar a omplir la caixa, i per apostes estratègiques que ens permetin tornar a créixer i no només per la via dels impostos. En canvi, l'únic debat de CiU és el pacte fiscal i nosaltres també volem definir un projecte de futur per als catalans; per això volem un pacte social i un model per créixer.
Amb un escenari d'austeritat?
El govern té poc marge, és cert, i aquesta austeritat ens ve imposada, però hi ha marge de maniobra, com per exemple decidir a qui afecten les retallades. L'exemple més clar és que si en època d'austeritat suprimeixes l'impost de successions i retalles despeses no només renuncies a uns ingressos necessaris, sinó que la narrativa social falla. Cal obrir el debat sobre què és prioritari, i per a nosaltres és l'atur. Ens hi hem de posar amb propostes i explorar nous ingressos, perquè si ara fracturem la societat després ens serà difícil la recomposició.
Nous impostos?
Sí, un impost sobre els beneficis de les nuclears, una utilització diferent de l'impost de patrimoni, recuperar el de successions, lluitar contra el frau fiscal... Això ens donaria una bossa d'ingressos suficients per fer els plans de xoc contra l'atur juvenil, generar ocupació i potenciar en innovació.
Què és més fàcil d'aconseguir amb el PSOE, la veu pròpia del PSC en el Congrés o un acord sobre el pacte fiscal?
Recuperar la veu pròpia és segur perquè és una decisió del congrés del PSC i les negociacions estan en marxa. Sobre el pacte fiscal, n'estem parlant, però no serà fàcil, tot i que entenen el que estem plantejant. Quan tinguem negre sobre blanc ho negociarem més. Ells saben que el nostre pacte es basa en una solidaritat equitativa, justa i responsable, i en la tinença d'ingressos propis perquè tenim despeses pròpies. En definitiva, en un model federal que ells també defensen.
Han endurit el paper d'oposició del PSC?
El PSC ha decidit fer un canvi que no es pot materialitzar en 24 hores. És un camí que hem començat a construir des de fa uns mesos i que s'adiu amb les noves exigències de la societat i tenint molt clar que som un partit d'esquerres i de govern.
Com veu els corrents interns dins el PSC?
Molt bé. El més fàcil és dir que el partit s'ha d'obrir; el que és difícil és fer-ho, i Avancem va en aquesta línia. Jo hi seré i hi participaré com a ponent el dia de la constitució, el 30 de juny.
Comentaris
Abans d'omplir un colador convé tapar-ne els forats i no preguntar-se quin cabal permetria compensar l'aigua que s'escola.
El PSC sempre troba excuses per distreure el personal.
A veure, maca, exactament, qui va buidar la caixa...?
Aquesta lletja té un currículum com el de la Chacón: molt de títol, molta universitat, molta coordinació per aquí, molta reunió per allà, però treballar en una empresa i veure el dia a dia i jugar-se el sou, res de res:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Roc%C3%ADo_Mart%C3%ADnez-Sampere_i_Rodrigo
El PSC, com sempre, envoltant-se de sangoneres vestides de sants per a pujar dalt del cavall.
Qualsevol proposta vinguda del PSC, és una estafa. Ja és una estafa el seu nom, car de català no en te res de res. El PSC és l'enemic nº 1 de Catalunya. El segon enemic és el PP, de totes maneres, PSC i PP són la mateixa merda.
Estic tip d'ultra nacionalistes espanyols. Si aquesta dona que defensa a manera radical unitat absoluta d'estat espanyol amb una llengua comú no calla vomitaré per resta de la meva vida. No vull viure a un país on ultra nacionalistes espanyols pensen que són al centre o en cap manera normals. PSOE/PSC no ha defensat mai que el català hauria de ser llengua igual que el castellà a manera seriosa sinó defensa que es una llengua regional i no ni mereix a ser una llengua oficial a Europa, es un partit que nega a respectar DEMOCRÀCIA a Kosovo! Com es que un partit anti-democràtic no es tracta com un partit d'extrema dreta NO ENTENC!
El que no s'arriba a entendre es com a aquests del ps"c" no els hi cau la cara de vergonya.
Amb això de reformar l'Estatut, ja n'he tingut prou!
És natural, als lladres tan sols els importa que la caixa estigui plena, no a qui pertany.
Adéu Escanya!.........i
VISCA CATALUNYA LLIURE!! ||*||
El primer comentari és el major compendi de sentit comú possible per respondre aquesta imbecil·litat sociopepera: abans d'emplenar un colador, cal tapar-ne el forat. Si discrepen d'això, més valdria no perdre ni un minut més parlant-hi.
Aquesta es la típica del PSC que vol guanyar-se un càrrec en un futur govern socialista a Madrid, demostra'n que es una catalana de les que agraden pel regne, les que ajuden a enfonsar Catalunya. A totes les colònies sempre n'hi han hagut d'aquest tipus, quan s'aconsegueix la independència fugen com a rates (amb perdó per les rates que no tenen cap culpa) o canvien de principis perquè com deia Marx (Groucho) en tenen molts.
"L'única línia vermella del PSC és que el pacte fiscal serveixi per tenir resultats i no pas com a excusa per a un conflicte. Per això ens hem de concentrar a fer un pla assenyat, viable i ambiciós. Si volem un pacte fiscal per tenir un xoc de trens, el PSC no hi serà." O sigui. O ens baixem els pantalons o no conteu amb el PSC. Com amb l'estafatut i l'autonomia. El millor que li podria passar a aquest país és que s'avancessin les eleccions a la tardor i el PSC passés a ocupar la 4rta plaça que li correspon (després d'ICV i ERC). Les estadístiques així ho indiquen.
L'important és saber qui la va buidar... i com...
1. Aquesta fulana primer hauria d'explicar perquè defensa el concert basc i no defensa el català.
2. Què vol dir concert social? El concert econòmic es l'instrument per millorar les finances de Catalunya. Les finances d'un pais serveixen per establir els pressupostos, i en aquets hi figuren les infraestructure s, Sanaitat, Serveis Socials, educació, i tot un llarc etc. Repeteixo, que es el concert social ?
3. Parteix del mateix error que la resta de politics, que confonen el "Concepte" amb la "Tresoreria". El fet que en aquests moments hi ha hagi menys ingressos que tres anys enrrera, no vol dir que no es puguin establir les bases d'un millor finançament i aquest passa per establir el concert basc o l'independencia fiscal, i si cal la politica. Que es lo que no agrada als butiflers.
Socialistes ttreballen per l'estat imperialista unitarista espanyol....o sigui treballen CONTRA els catalans.
Per aquí dalt diuen que tenen ganes de vomitar....doncs sí....quin FASTIC....TIPS de nacionalistes espanyols...tan fa sociates com peperos....treballen pel mateix....anorrear la nostra nació....via fora!!!Endarrera aquesta gent tan superba