“Tan important com la clau és com tornem a omplir la caixa”

Continuem on érem en la cimera i en espera que el canvi d'actitud de CiU es concreti en un canvi de posició més procliu al consens. Això implica negociació i espero que succeeixi en les pròximes setmanes.

No, no; esperem que el govern mogui fitxa perquè, si bé tots som responsables, és l'executiu el que ha d'articular la negociació.

És el govern el que no ha mogut ni una coma, tot i canviar d'actitud. Si busca l'adhesió llavors l'acord és difícil i incompatible amb una negociació i el consens. Són ells els primers que ens haurien de dir quina és la proposta per arribar al consens. Jo continuo pensant que és possible, perquè els objectius, i per tant els resultats que volem, són compartits per molts dels grups. La discussió que ara hem de tenir és sobre els instruments o la manera d'arribar a aquests resultats.

La proposta original de CiU és el concert, sí, que, en definitiva, és una manera de recaptar-ho tot aquí per després negociar a Madrid la quota de retorn, que, segons com es calculi, els resultats per a Catalunya poden ser molt diferents. No hi ha garanties que el sistema de concert doni uns millors resultats que un sistema amb participació d'impostos que, a més a més, és el que defensa l'Estatut. Per això diem que si la proposta de concert és seriosa el primer que hauria de fer el govern i no fa és proposar una reforma de l'Estatut, que és el nostre marc legal.

M'agradaria pensar que una unitat i un consens ampli són possibles, i a més necessaris, perquè el pacte és a doble volta; primer a Catalunya i després a Madrid, i allà ens caldrà ser forts. Però també és veritat que, pel que sentim d'altres partits, està difícil que en un mateix acord capiguem tots.

La situació econòmica no és gens favorable; estem en emergència econòmica a Catalunya i a Europa i, per tant, el debat més urgent i complex és aquest. Això no impedeix que el debat del pacte fiscal sigui important. També és cert que, per primera vegada, no estem posant ni parlant de xifres; ho centrem tot en el model. La crisi també ens ha de permetre obrir el debat de com compartim sobirania en despeses i ingressos a Catalunya, Espanya i Europa.

L'única línia vermella del PSC és que el pacte fiscal serveixi per tenir resultats i no pas com a excusa per a un conflicte. Per això ens hem de concentrar a fer un pla assenyat, viable i ambiciós. Si volem un pacte fiscal per tenir un xoc de trens, el PSC no hi serà.

La discussió del pacte fiscal ha d'anar acompanyada de més acords, per exemple com podem tornar a omplir la caixa, i per apostes estratègiques que ens permetin tornar a créixer i no només per la via dels impostos. En canvi, l'únic debat de CiU és el pacte fiscal i nosaltres també volem definir un projecte de futur per als catalans; per això volem un pacte social i un model per créixer.

El govern té poc marge, és cert, i aquesta austeritat ens ve imposada, però hi ha marge de maniobra, com per exemple decidir a qui afecten les retallades. L'exemple més clar és que si en època d'austeritat suprimeixes l'impost de successions i retalles despeses no només renuncies a uns ingressos necessaris, sinó que la narrativa social falla. Cal obrir el debat sobre què és prioritari, i per a nosaltres és l'atur. Ens hi hem de posar amb propostes i explorar nous ingressos, perquè si ara fracturem la societat després ens serà difícil la recomposició.

Sí, un impost sobre els beneficis de les nuclears, una utilització diferent de l'impost de patrimoni, recuperar el de successions, lluitar contra el frau fiscal... Això ens donaria una bossa d'ingressos suficients per fer els plans de xoc contra l'atur juvenil, generar ocupació i potenciar en innovació.

Recuperar la veu pròpia és segur perquè és una decisió del congrés del PSC i les negociacions estan en marxa. Sobre el pacte fiscal, n'estem parlant, però no serà fàcil, tot i que entenen el que estem plantejant. Quan tinguem negre sobre blanc ho negociarem més. Ells saben que el nostre pacte es basa en una solidaritat equitativa, justa i responsable, i en la tinença d'ingressos propis perquè tenim despeses pròpies. En definitiva, en un model federal que ells també defensen.

El PSC ha decidit fer un canvi que no es pot materialitzar en 24 hores. És un camí que hem començat a construir des de fa uns mesos i que s'adiu amb les noves exigències de la societat i tenint molt clar que som un partit d'esquerres i de govern.

Molt bé. El més fàcil és dir que el partit s'ha d'obrir; el que és difícil és fer-ho, i Avancem va en aquesta línia. Jo hi seré i hi participaré com a ponent el dia de la constitució, el 30 de juny.