N'hi ha que en diran onada; d'altres, tsunami. Hi ha qui hi passarà de puntetes, d'altres hi giraran l'esquena o s'hi posaran de cul, i uns altres ho relativitzaran o directament ho obviaran. Però si una cosa és innegable en la realitat política i social a Catalunya és l'auge incessant del sentiment independentista els últims anys, sobretot arran del traumàtic procés d'aprovació i posterior doble retallada del nou Estatut: el 2006 a les Corts estatals, i el 2010 per part del Tribunal Constitucional, aquí ja sobre el text votat pel poble català en referèndum.
No és aquest l'únic motiu d'enuig i de sentiment d'incomprensió de l'Estat vers Catalunya, ja que s'ha materialitzat en molts altres aspectes: el dèficit fiscal històric, amb una fuita anual de fins al 8% del PIB català; incompliments injustificats del model fiscal i els compromisos d'inversió adquirits per Madrid; greuges en obra pública i gestió centralista de les infraestructures; hostilitat frontal a la llengua –arreu dels Països Catalans–; invasió competencial; imposició de models i polítiques alienes a la tradició catalana; desconfiança mútua i secular... La llista és molt llarga, i qui més qui menys hi trobarà els seus motius.
A falta de la possibilitat de convocar un referèndum vinculant d'autodeterminació, ara mateix el més fiable per avaluar el que d'entrada seria només una percepció són els estudis sociològics oficials. I els seus números no enganyen, com tampoc fan les nombroses enquestes de mitjans privats, de tendències diverses, que s'han anat publicant en els darrers anys, i que avalen una mateixa hipòtesi: Catalunya, cada cop més, desitja ser un estat.
Només cal donar un cop d'ull a les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió, dependent de la Generalitat. En menys de cinc anys –des del novembre del 2007, un any després que entrés en vigor l'Estatut–, l'opció de l'“estat independent” ha crescut del 17% al 29% com a resposta a quin model d'organització política es desitja per a Catalunya. En proporció inversa, el suport a seguir sent una “autonomia” ha baixat deu punts, del 37,8% al 27,8%. L'opció d'esdevenir un “estat propi federat”, se suposa que a Espanya –hi ha qui ho veu com un pas intermedi–, també baixa, tres punts des del 2007, si bé es manté encara com el sistema preferit, amb un 30,8%. En qualsevol cas –al contrari del que pensa l'actual govern de l'Estat–, dos terços de la població creuen que el model autonòmic actual ha quedat curt per al país, i és indiscutible el clam per un canvi de relació vers Espanya, per assolir-ne una total o molt més notable emancipació.
Vol ser un estat, sí o no?
El govern va incorporar en la segona onada d'enquestes del CEO del 2011 (en fa tres cada any) la pregunta directa sobre què votarien els catalans en un referèndum per la independència. I els resultats també són reveladors: al voltant d'un 45% dels que han respost les tres enquestes realitzades des de llavors votarien que sí, per un seguit de motius que van des del desig de total autogestió, sobretot econòmica, fins a la frustració per la incomprensió o per un sentiment nacional no correspost per la realitat política.
Tan sols prop d'un 24% diuen que hi votarien en contra, amb la preservació de la unitat d'Espanya com a principal motivació. Un percentatge similar, i per tant gens menyspreable, diu que s'abstindria, o no té clar el vot. I ho justifica des de la falta d'una posició ferma fins a la desmotivació política o la percepció que el procés encara és inviable... En tot cas, la consciència del país va fent camí. I sembla que té clara la destinació final.
Comentaris
No ens posem nerviosos, fins que els 7.500.000 de catalans no vulguin la independència, res de res, amb 7.459.000 no ni ha prou, o tots o res,ha quedat clar?
Encara és minoritari el desig de separació. Que facin un referèndum ara!
Boi, que vol dir o tots o res? podriem dir el mateix per seguir amb Espanya, i bé que molts ens hem d'aguantar, això que soms molts més.
Sr. Boi Fusté, de Sasnta Coloma de Cervelló, suposo que el vostre comentari és irònic, perquè tothom sap molt bé que, en una democràcia, la majoria guanya i governa. Mai, a cap democràcia del món, no hi ha hagut una votació entre la població guanyada al 100%.
Sr. Manuel Sànchez, de Barberà del Vallès: hauríeu de saber que, en qualsevol votació de qualsevol democràcia del món, només hi compten els vots emesos vàlidament. Ni l'abstenció ni el vot nul no hi compten. Així, doncs, si el referèndum que l'enquesta proposa fos una votació oficial, els resultats serien: SÍ: 64,36. NO: 35,64. Com veieu, una victòria claríssima i contundent de la independència.
Boi Fuste Carbonell, el que en dius no es cap ironia, i a massa interessos, (econòmics i mitjans de comunicació), fa 2 anys pensava que la independència era possible, ara ja he perdut tota esperança. La evolució de la gràfica es molt significativa, anem a pitjor.
No voldria morir essent oficialment espanyol, però no veig aquest famós sentiment independentista majoritari per enlloc. Només cal mirar què vota la gent. I com de buits queden els nostres carrers quan juga la selecció espanyola. Tampoc veig mobilitzacions en defensa de les constants agressions contra les nostres llengua i cultura en qualsevol punt del domini lingüístic, ni per part del poble ni per part dels partits polítics majoritaris. Qui governa la Generalitat té diverses veus i, el que és més greu, un diu blanc i l'altre negre. Fins i tot n'hi ha que es mostren clarament contra la sobirania. I això que es fan dir "nacionalistes" !!! En fi... Perdoneu-me, però no veig motius per a tant optimisme.
Sergi González Prats, aquest es el anàlisi mes realista de la situació actual. Fer un tomb costarà generacions. To lo altre son voluntarismes inútils. Quant tocava no van fer-ho be com els Bascos i ara no toca pagar les conseqüències...
I si no fos per tota la xusma ecspanyolera qu'ens va portar el dictador i el seu amic Porcioles, el porcentatje de vots a favor de la INDEPENDENCIA sería ja del 100%.
Pero no decaurem i si tal com estem ja tenim un 45%, aquest porcentatje s'anirá aumentant... Nomes cal qu'els que van vindre, se sentin catalans com ningú els hi ha impedit i deixin de ser messsells ecspanyols que nomes els porte iguals perjudicis qu'ens porte a tots els catalans. Obriu doncs els ulls d'una vegada.
Catalunya Lliure i Sobirana!
Evidentment que és una ironia. És veu que al Sr. Mas, el 60 % de catalans a favor de la independència, no són prou. A qualsevol país democràtic d'alta qualitat si, aquí sembla que no. És pel mateix que el govern dels millors fara una llei d'urgència per tal d'encabir el joc i el vici a Catalunya al preu que sigui. Os podeu imaginar fotre fora més de 1500 treballadors pagesos del seu lloc natural, os imagineu modificar normes i lleis per encabir les Veges. I si que tenim futur, el tenim, si quan arribin les properes eleccions deixem de votar als Duran de torn. Com sempre nosaltres decidim i decidim on posem la papereta, o al cantó autonomista o al cantó de la llibertat.
Sera molt dificil superar aquest nivell, Catalunya esta podrida de gent vinguda de fora que ni parla ni enten el catala ni li interesa, primer va ser per la invasio que ens va enviar l'assasi Franco i despues per els que ens han enviat els PPeros de Ansar i els PSOEros del espardenayer, ara ens hem tornat tan gilipollas que tots els riem les gracies i els mantenim com si fosim una ONG. Aixó no te remei.
En la propera votació, només hem de votar partits que portin la independència en el seu programa electoral Ja n'hi ha prou de covardia i de fer el ruc. Apart que nosaltres passarem de la mort a la vida, els europeus també en diran bé...i a la llarga potser també els espanyols que aprendran a valer-se per si mateixos sense robar als veins.
Ara es l´hora segadors................., que espanya s´enfonsa..........
VISCA CATALUNYA LLIURE
Només que siguem capaços d´encomenar aquestes ganes d´aconseguir l´Estat Català entre la gent que coneixem i la que no coneixem tant,haurem obtingut el millor premi.Cal que assegurem la votació definitiva.
´
¿Sabeu que aconseguirà que la majoria de catalans voti per la independència? Només una cosa: LA MISÈRIA, LA P. MISÈRIA ESPANYOLA. Quan la gana ens posi en l'alternativa de menjar-nos els uns als altres o anar a buscar el menjar fora d'Espanya, aleshores la gent pensarà en la independència. Ara encara tenim un mos de pa, però d'aquí a dos anys... ai, d'aquí a dos anys! Si la gana no ens ha matat, tots serem independents.
Amb aixó del compromiso de Caspe, també hi va fer molt mal el bisbe valencià que després van fer sant... Amb el seu vot van decantar l'elecciò cap el candidat castellá... I només va faltar poc temps després el matrimoni incesto que van pactar precisament a Cervera de Segarra -caguerada-... Com es pot veure l'entesa cYu-pp, ja existía en aquell temps... I així es va acavar CATALUNYA amb el domini de castella, fent aixó que li van dir ecspanya. Pero sempre CATALUNYA torna a començar, no han pogut ni podrán destruir-la perque els catalans tenim l'anima catalana i d'una manera o un altre continuarem lluitán per la nostra Patria.
VISCA CATALUNYA... NACIO LLIURE I SOBIRANA!!!
Pep, ehte, mirá:
Vicent Ferrer no era bisbe, sinó frare, i sembla que fou un bon "encantador de serps" a jutjar per la quantitat de "fans" que el seguien. Els valencians es venjaren de la seua traïció en el compromís de Casp inventant i atribuint-li una sèrie de miracles absolutament absurds i surrealistes. El que passa és que, ara, molta gent creu que van ser vertaders.