La majoria dels catalans votarien que sí en un referèndum sobre la independència (un 51,1%), la majoria són favorables al pacte fiscal (76,5%) i la majoria estan insatisfets amb la democràcia. Un 70,8%. Així ho revela l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, que marca un pic històric d'incomoditat amb el funcionament de les institucions. Des del gener del 2011, el malestar amb la democràcia s'ha enfilat ni més ni menys que catorze punts: ha passat del 56,8% a l'actual 70,8%. I, en conseqüència, ha baixat el percentatge d'aquells que n'estaven contents, d'un 41% a l'actual 25,1%.
L'augment de la desafecció és un dels efectes directes de l'actual crisi econòmica i financera. Una crisi que ha augmentat el recel entre els ciutadans i els polítics a mesura que ha anat passant el temps i s'ha agreujat. Els polítics, que el gener del 2011 aprovaven justet amb un 5,13 de mitjana, no han tornat a superar l'examen des d'aleshores i, en el darrer baròmetre, suspenen amb un 4,39.
I no només hi ha aquesta carabassa. Quan es demana als enquestats quin és el partit polític pel qual senten més simpatia, la majoria (28,2%) responen que “cap”. I això que en el sondeig anterior, el del mes de març, la guanyadora d'aquesta qüestió era CiU, que ara ocupa la segona posició.
Però on la desconfiança vers els responsables públics queda més patent és en les preguntes sobre la seva eficàcia. Una majoria aclaparadora (82,5%) no creuen que tinguin en compte el que pensa la gent i més de tres quartes parts dels catalans (77,7%) pensen que sols busquen el benefici propi.
I l'esperança de poder canviar aquesta percepció és poca. Un 59,5% pensen que la gent no pot influir sobre els dirigents. Sobretot perquè més del 66% admeten que, de vegades, els costa entendre la política. Per la complicació.
Comentaris
La política si que és un pel complicada, però al igual que pot ser resoldre un sistema d'equacions, anàlisi sintàctic etc. Un cop saps com funciona ho entens molt fàcilment, simplement es posar-s'hi. El que més em sorpren (ja per enquesta i pel que he vist en la societat, parlant-hi), és que molta gent vota partits sense conèixer el seu programa electroral, etc. Simplement per una idea base que transmet el partit (encara que aquests a l'hora de la veritat no ho compleixin, cosa que passa i que la gent ni es dona comte perquè ni es preocupen).
Potser és hora que el senyor Mas escolti el poble? O potser ja era hora fa 10 anys quan aproximadament 90% del parlament va aprovar un nou estatut que mai va veure la llum? En Mas fa tard, molt tard. Ja veurem fins quan s'allarga la "broma". En Mas pot passar a la historia com el president que va portar la llibertat a la nostra terra o com un botifler més. De moment la situació no es massa positiva.
ESPANYA ENS ROBA!
"Tres quartes parts dels catalans (77,7%) pensen que sols busquen el benefici propi...." Jo sóc català, no m'han entrevistat i també opino el mateix. La classe política (TOTA) és una vergonya i tots els polítics que tenen un sou, són uns hipócrites. La solució per purgar aquest càncer seria que qui li surtis del cor voler arreglar els problemes de la gent que s'oferís sense demanar re canvi. Dos dies i ens quedaríem sense la classe política...
Sous de l'ajuntament de banyoles anuals: L'alcalde entre pitus i flautes més de 226.000 euros, en Miquel Vilanova 45.668, en Lluís Costabella 55.075, el traïdor d'en barraca (ex-sociata) 43.220, el d'esports 43.220... Segueixo???
Aquest sistema polític, al que diem democracia, jo crec que es lo que menys relaciona al poble amb el poder. Veiam, el poble elegeix al partit que més li agrada. Per aconseguir agardar a la gent es fan campanyes electorals on es procura oferir les idees de cada partit de la forma més atractiva. Per a aconseguir-ho es lloguen professionals de la comunicació, publicitaris, etc i aquestos cobren, i molt. Llavors les campanyes es converteixen en una lluita de a veure qui té més quartos per a fer la millor campanya. o dit d'un altra manera: es com una partida de póker on el qui té més quartos guanya. Heu provat de jugar al póker amb un milionari?. Encara que tinguis escala de color (la millor jugada) mai podràs igualar la aposta si ell s'ho proposa i hauràs de passar i perdre la teva posta inicial. Per aixó sempre guanya CiU, perque té La Caixa, Abertis, Millets, Alavedres, etc. al derrera i pot fer la aposta que més li interessi.
És temps de posar en marxa una altra democràcia radicalment diferent de l'actual: assemblees i consells ciutadans amb poder de decisió, càrrecs públics rotatoris entre ciutadans voluntaris, cartes de responsabilitat s obligatòries per a tota funció de responsabilitat, partits reduits a la mínima expressió, és a dir la de grup obert i flexible d'interessos comuns sense jerarquies ni disciplines de vot, fi de la política espectacle a la televisió, control plural i totalment transparent i detallat dels pressupostos de tota administració pública, tolerància zero amb la corrupció i l'amiguisme, fi de la cultura de l'arrogància i els privilegis
Hom sap que entre els que volen ser polítics, 80% ho fan per viure del "cuentu", i els 20% que realment ho fan per vocació, acaben vivint-hi igualment tard o d'hora. Cal pensar un sistema democràtic alternatiu que impedeixi que això passi i posar-ho en marxa. Una democràcia oberta a tothom amb rotació de càrrecs, participació ciutadana continuada, transparencia de comptes, cultura de l'honestedat i la frugalitat, fi dels partits tal com els coneixem (no vol dir fi de les ideologies), etc. Una altra democràcia es possible i necessària
i un feia figa, potser, per falta de protagonisme.
I llavors va vindre el congrés. Proposta que feies, proposta que acabava a la paperera. Ells dirigien el cotarro i sortien a la llum les propostes que ells volien. Sols després de moltes lluites sortía alguna prposta.
Ningú s'en done compte del heroïsme que implica ser un partit petit. Portis les idees que portis.
No senyors aixó no es democràcia. Es partitocràcia o millor dit plutocràcia: el gobern dels qui més poden. Pot ser vàlid als EEUU perque per a ells el màxim valor es el Dollar ($) i llavors el més ric es el més vàlid.
Pero aquí no. Aqui tenim un altra escala de valors i aquestos no es reflexen, precisament en els nostres representants, al meny, per lo que veiem, en la majoría.
Yago el que dius és prova de què sempre guanyen els que tenen més recursos perquè tenen més poder d'atracció i capacitat (material i econòmica, no intel·lectual) de convèncer els altres. En una societat de masses, els partits polítics actuals, especialment els grans, són com exèrcits o màquines de guerra organitzades per assaltar el poder i aixafar els rivals, amb estructures jeràrquiques on les decisions es prenen gairebé sempre de dalt a baix i on qui posa més diners (tal com dius, per a coses pràctiques com les despeses de campanya) gaudeix de més favors. Res més lluny de la idea de democràcia.
Fins i tot als EUA l'objectiu últim escrit a la constitució, és atànyer la felicitat, què no vol dir fer-se ric (enlloc no ho diu) i encara menys fer-se ric a costa dels altres. El problema és que les societats actuals a Amèrica i Europa han associat els dos valors (felicitat i riquesa econòmica) i en aquest sentit el món de la política, que hauria de donar exemple moral als altres, és tan corrupte com la resta de la societat. Potser el primer què cal és redefinir a una constitució, per exemple si assolim un Estat independent, què volem com a catalans i com hi volem arribar. P.ex. volem la felicitat tot seguint la idea de felicitat que cadascú tingui per si mateix, i sp que respecti els altres, i volem que les nostres pràctiques no entrin mai en contradicció amb els nostres valors
Totalment d'acord amb en Ferràn Morell. Perque el poder emanés del poble no hi hauríen d'haver partits. El mateix nom ja implica divisió. Hi hauría d'haver cooperació entre tots i escollir els més válids.
Podría ser una especie de campionat. Les famílies proposaríen el més adient per a president d'escala. els presidents d'escala proposaríen l'arcalde del barri. Els barris elegiríen els batlles de les ciutats. Aquestos als caps comarcals i aquestos al cap de govern. I tots els esgraons en Assemblea permanent. Es a dir que fossin permenentment revisables. Aquest sistema tindría l'avantatja de que els electors coneixeríen realment als que elegirien, i no com ara, que s'elegeix al que et diu la mentida més ben vestida.
Soc conscient de la complexitat que implicaría aquesta proposta, pero amb els medis actuals sería perfectament factible. Sempre comptant amb que els medis de comunicació fossin suficientment fiables i assequibles.
Pero aixó ja e
Tom Niemi,ets un porc feixista,i no se que fas en una Catalunya on el español es la llengua majoritaria de la poblacio,i a mes,la lingua franca de comunicacio entre ciutadans que paren diferents idiomes.Ningu et va obligar a viure en una Catalunya on el catala nomes el parla com primera llengua el 32% de la poblacio i que desapreixera en 30 anys amb el nous fluxos migratoris que es passen al español.I a mes una Cataluña amb un sentiment majoritari español.Si,es el que reflexen els vots,perque son el vots,i no les vostres enquestes,el que importen.I amb una ERC que va conseguir nomes un 7% de vots,i una CIU un 30% i que a mes de independentista no te res,es per morir de rabia per vosaltres.Si estas amargat a la Cataluña que parla español vesten a la gelida merda de la teva Finlandia.
Es clar que reinventar la democràcia no és farà en dos dies, però cal fer un pensament per posar-s'hi seriosament un dia d'aquells, perquè és l'única sortida que tenim. La tria de representants per esglaons de baix a dalt des de l'escala de veïns fins al país (i perquè no, incloure-hi un dia Europa i el món) em sembla sense dubte molt més democràtica que les actuals plutocràcies, però poc pràctica per un munt de decisions que no necessiten passar per tots i cadascun dels esglaons com p.ex. decidir sobre la xarxa d'autobusos d'una ciutat o sobre la fiscalitat nacional o sobre l'ús de l'energia nuclear. A aquest nivell crec que dóna més joc els debats ciutadans físics o almenys per internet on tothom interactua amb tothom, o els referèndums, que no haver d'esperar que cada representant de ciutat demani als representants de barri i aquests als d'escala i aquest als veïns...
… no vol dir què cregui que aquest sistema d’esglaons no sigui vàlid per alguns tipus de decisions, i de fet potser se m’escapa tot el seu potencial. En fi crec que hi ha moltes eines i experiències participatives molt interessants i que caldria veure una per una quines són vàlides per a cada procès politic.
Naturalment que estem insatisfets doncs és un estat continuador de les essències del Movimiento. El propi Cap de l'Estat; el rei Juan Carlos de Borbon va ser nomenat a dit per un dictador amic dels nazis i els fatxes italians, anomenat Caudillo de España por la "Gràcia de Dios", quina gràcia!! oi? i va jurar "Los Principios del Movimiento" Tampoc és una democràcia homologable a la dels altres països de l'entorn perquè no existeix la separació de poders entre el legislatiu, l’executiu i el judicial,que segueix al peu de la lletra el que li mana el govern de torn, en aquest cas el PP. No és democràtic perquè no respecta les deferències lingüístiques i culturals, de les nacions històriques, ni el dret a l'autodetermina ció ni el de les minories etc. El PP ve per línia directa de l'anterior Alianza Popular presidida per Fraga, tres vegades ministre d Franco i ambaixador seu. Aquest Estat només porta una disfressa democràtica.
Els partits de la transició no porten enlloc, millor dit, porten els catalans a ser espoliats per l'Espanya Imperial. CIU, en particular, és un negoci polític basat en la pela i encarat a fer peles per a una minoria personal, de partit i de classe. Com que ho tenen tan ben muntat ho volen mantenir anys i panys, al punt que impedeixen i obstaculitzen tan com poden l'independentis me. Estic ABSOLUTAMENT segur que mentre mani CIU no tindrem un Estat Català. Com també crec que quan siguem independents CIU desapareixerà. Mentrestant, anirem de mal en pitjor, arrossegats pel tàndem CIU/PP cap a la misèria i a l'extinció com a poble.
I a fi de mantenir la bona marxa del negoci privat a costa dels catalans, CIU vol salvar econòmicament Espanya com sigui, perquè l'existència de CIU depèn de l'existència de l'Espanya "Una, Grande y Libre". Per això CIU i el PP van junts, al punt que no saps qui dels dos és més espanyol.
... Mes ecspanyol i mes hipócrite, jo crec qu'es cYu.
Falta molta pedagogía perque la gent deixi de votar aquest partit de fariseus i hauriem de sápiguer com puguer fer-la. Aquest es el principal problema que tenim a Catalunya, quand sabem qu'el PP es l'enemic.
Catalunya Lliure i Sobirana!
Democràcia, es una paraula que no te cap significat pels catalans. Ja que encara som una colo-nia del Ejpanya!
espanya no conec lo qui es democracia els espanyols volen catalunya per escpoliar-ns i enfonsarla els politics que tenim la majoria sucursalisme espanyol no em fio tant sols malvendre catalunya a espanya CYU PSOE-C PP-C i alguns partits espanyols mes son anticatalans traidors venuts botiflers el que SI volem es un partit o partits independentiste s I catalans que treballin per L ESTAT PROPI I SORTIR TOTALMENT D ESPANYA
1 2