si exigim un concert econòmic com el foral, quina seria la quota de retorn a l'Estat pels serveis comuns prestats, com la corona o l'exèrcit? L'equivalent al pes al PIB, com allà? (És a dir, un 18% de la recaptació?) I si volem continuar sent solidaris –el País Basc i Navarra no ho són–, amb quin sistema? Fins i tot, si es plantegés una consulta per corroborar el suport al concert, quina seria la pregunta? I més: es pot tenir estat del benestar sense tenir estat? Són només alguns dels interrogants que floten al voltant de la negociació del pacte fiscal a Catalunya, que ahir es van posar sobre la taula en el marc de la Universitat Progressista d'Estiu (UPEC), amb Maite Vilalta, professora d'Hisenda Pública a la UB, Gemma Calvet, advocada i consultora, i Muriel Casals, presidenta d'Òmnium. “El problema és que no sabem què volem”, resumia Calvet. A la mateixa taula, de fet, ja hi havia matisos. Ella, així, veu “imprescindible” el concert “el més ràpid possible”, perquè els ingressos ja són “clarament insuficients” pels serveis públics existents, sobretot arran de l'última onada migratòria, i amb el sistema actual Catalunya es pot veure abocada a la intervenció. “Arrosseguem un model que no té en consideració els drets històrics respecte a altres comunitats, i ara en paguem les conseqüències”, lamentava. Un diagnòstic similar feia Casals, per qui “fins ara hem estat imprudents per no reclamar la part d'impostos que ens correspon, però és que ara ja es fa insuportable”. L'Estat, a més, ha negat les inversions que calien al país mentre el “diner fàcil” s'ha malversat en altres territoris que ara “estan condemnats a crear la seva pròpia riquesa”, cloïa. Vilalta es resisteix a apostar per “l'anomalia” que un concert suposa per a la teoria fiscal clàssica, si bé admet que la progressió de l'actual model hi implicaria un blindatge contra les deslleialtats, a més d'improbables canvis polítics vers un estat federal. “Sóc federalista per necessitat i convicció, però tinc el desencís de veure que aquí no arribarà a ser la solució”, indicava, abans de comparar el pacte fiscal a les parelles que es plantegen tenir un fill per superar una crisi i topen amb la realitat: “No solucionarà el problema, ens acabarem separant...”