Rajoy pretén posar límits als sous dels alcaldes i regidors
L'executiu espanyol aprova avui la reforma per la qual vol eliminar competències municipals i atorgar més poder a les diputacions
L'Estat fixarà el barem de les nòmines i reduirà el nombre d'edils amb vista al 2015
Montoro s'havia plantejat la fusió obligatòria de municipis
L'ofensiva de Mariano Rajoy per reorganitzar l'administració municipal ha anat agafant forma a mesura que avança la legislatura. Tot el que en un primer moment eren insinuacions sobre la potestat que l'Estat pensa adjudicar-se sobre els governs locals, ara ja està sobre el paper, i el que hi ha escrit és, precisament, un nou intent de l'Estat d'agafar la paella pel mànec i reduir l'àmbit de decisió municipal.
De fet, avui està previst que el Consell de Ministres doni el vistiplau a la reforma de llei de bases de règim local. De moment, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ahir en deixava caure una altra: l'executiu espanyol, a través del pressupost, establirà els límits de les nòmines d'alcaldes i regidors. Hi haurà un barem que impedirà el que des de La Moncloa es qualifiquen com a “sous astronòmics” i que, en alguns casos, es recorda que superen els de la cúpula de l'executiu espanyol.
Així, en relació amb els 78.000 euros anuals que rep Rajoy, els alcaldes i alcaldesses de Barcelona, Madrid, Sevilla i València s'apropen als 100.000 euros de mitjana. Ara aquestes xifres es discuteixen i s'aproven en els plens i, en la major part dels casos, seguint les recomanacions de l'entitats municipalistes.
Però no és només el sou el que amoïna la direcció del PP. També volen “posar ordre” en el terreny de les competències i en la prestació de serveis. En aquest sentit, des de fa mesos es treballa en la modificació de la llei de bases de règim local, a través de la qual Rajoy pretén eliminar prestacions i dotar de més poder les diputacions perquè es facin càrrec dels anomenats serveis bàsics en municipis de menys de 20.000 habitants. Tot plegat és un paquet de mesures que el PP assegura haver consensuat amb el PSOE –que ara diu que no en vol saber res– i que també afirma haver consultat amb CiU, a través de la vicepresidenta, Joana Ortega.
Reduir el nombre de regidors
Dins aquesta estratègia de setge a l'àmbit de decisió municipal, Rajoy també té intenció de reduir l'actual nombre de regidors a tot l'Estat. Aquesta mesura es vol tenir enllestida el 2014 per fer-la coincidir amb els preparatius de la campanya de les municipals del 2015.
Des que va ocupar La Moncloa, el PP ha enfilat autonomies i ajuntaments i els ha volgut convertir en els grans culpables del desgavell financer del conjunt de l'Estat. A més, la desconfiança de la Unió Europea cap als diferents esglaons de poder a l'Estat espanyol li ha posat fàcil perquè puguin erigir-se com els guardians de l'essència del dèficit. I la millor manera és aconseguir, via legislativa, que perdin la seva capacitat de maniobra.
Avui, en tot cas, es coneixerà l'abast d'una reforma que fins fa poc era un cúmul de propostes disperses i, sobretot, que havien anat variant en funció de la reacció que provoquessin en els afectats.
El principal globus sonda havia estat suggerir que s'obligaria per llei a la fusió de municipis.
Torna l'amenaça dels homes de negre (de l'Estat)
Que l'executiu de Rajoy en prepara una de grossa és una realitat. I que pretén que els territoris li segueixin els passos és una evidència. El PP fa com sempre: si l'Estat s'ha de fer dos forats més al cinturó, les autonomies se n'hauran de fer tres. És a dir, se'ls exigeix que estiguin al límit de l'anorèxia. En un moment de tensa espera en què és possible que aviat s'anunciï un augment de l'IVA, retallades de sous de funcionaris, congelació de pensions i una reducció de la prestació per desocupació, el govern espanyol ha decidit mirar cap als territoris per reclamar que facin tant o més (en el seu àmbit competencial) per rebaixar la despesa. Ahir, la vicepresidenta recomanava que es desprenguessin d'empreses públiques i que aprimessin al màxim l'estructura administrativa.
L'ombra de la sospita
Sáenz de Santamaría tornava a estendre l'ombra de la sospita cap als territoris i, en espera que Cristóbal Montoro conclogui l'estudi sobre el compliment del dèficit del segon trimestre, la número dos de Rajoy avisava que els “homes de negre” sempre estan a punt d'intervenir on calgui. Des de Luxemburg, Josep Antoni Duran i Lleida, li recomanava que “parli menys de les autonomies i faci més a l'Estat”.
