El PSC es va expressar ahir amb malestar i decepció per les paraules del president d'Andalusia, José Antonio Griñán, escollit diumenge secretari general del PSOE andalús, pel seu rebuig frontal al pacte fiscal que reclama Catalunya. Una oposició que el va portar a aprovar una resolució en el congrés dels socialistes andalusos en defensa d'un finançament autonòmic basat en “la igualtat de tots els espanyols independentment del lloc on visquin”, primer, i, a continuació, demanar al secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que no doni suport a cap comunitat autònoma que “vulgui progressar a costa d'Andalusia”.
Una galleda d'aigua freda per al primer secretari del PSC, Pere Navarro, que va arribara a acusar Griñán de propagar una cortina de fum “per distreure l'atenció d'altres temes” en referencia al 30% dels delegats en el congrés que no van donar suport a l'elecció del socialista andalús com a secretari del partit. Navarro va arribar a instar a Griñán a “defensar els interessos d'Andalusia que jo defensaré per sobre de tot els de Catalunya”. Navarro espera que l'actitud de qui també és president del PSOE no malmeti les negociacions entre els socialistes catalans i Rubalcaba per tractar un millor finançament per Catalunya.
L'exconseller socialista Antoni Castells també es va referir a l'afer i va acusar algunes autonomies d'actuar com “el gos de l'hortolà” en relació amb Catalunya. “No saben el que volen ells, el que sí que saben és el que no volen que tingui Catalunya”.
Com a resposta a les valoracions dels polítics catalans, el vicesecretari general del PSOE andalús, Mario Jiménez, va treure importància a les paraules de Griñán i va connectar el missatge del president andalús “a la involució que pretén el govern del PP”.
“Que s'aclareixin”
La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, també es va referir al doble discurs dels socialistes i va demanar al PSC que aclareixi quin és el seu posicionament davant de l'Estat, ja que mentre la socialista catalana Carme Chacón es carrega el pacte a Andalusia, el PSC “estaria disposat a votar-lo parcialment”, va criticar.
Comentaris
Què es pot esperar d'ún personatge què sap, què amb el pacte fiscal, s'acaba el viure dels diners catalans, tots son iguals, des de montilla a l'últim, vividors escalfa cadires dels bars, per el sur viuen del espoli català,
Els escarafalls que puguin fer ara el senyor Navarro i la resta de sociates 'catalans' per les declaracions dels seus coreligionaris d'Andalusia i d'Extremadura , no son mes que gestos (falsos) de cara a la galeria. No es cap secret que per els socialistes que viuen a Catalunya (em nego a dir-lis socialistes catalans) , es molt mes important la gratuïtat a les autovies de les seves CCAA , la variant de Conca , el desviament d'Albacete i el sumsum corda de Cadis , que no pas les necessitats de Catalunya i dels catalans. Falsos i hipòcrites fins mes enllà de lo imaginable , ja us ho anireu trobant ...BOTIFLERS!!!!!
Penos, que fins hi tot la Camacho us demani claretat. On sou?
Sr.Navarro, ja ha entes que els del PSOE andalus, volen continuar vivint a las esquenas dels del PSOE de Catalunya? Si voste els vol continuar pagant, cap problema, jo no ho vull, si volen menjar que penquin. La proposta que podria fer al Sr.? Griñan es de canviar els privilegis que ara tenim aqui als quals renunciem, per els que tenen ells.
Inicialment, l'autonomia plena estava prevista solament per Catalunya, Galícia i País Basc, les anomenades "nacionalitats històriques". Andalusia no és ni fou mai una nació històrica, sinó una regió del Regne de Castella amb certes peculiaritats. Però durant la Transició, els polítics andalusos se sentiren "discriminats", i exigiren l'autonomia d'Andalusia al mateix nivell que Catalunya. Els arguments, me'n recordo perfectament, eren del nivell següent: "Per què els catalans han de tindre privilegis i nosaltres, els pobrets andalusos, no? Volem els mateixos privilegis que Catalunya! Andalusia és nació!" Allò inaugurà el famós "cafè per tothom". I ara, més de 30 anys després, continuen repetint obsessivament la mateixa cançó que tan bon resultat els donà.
I és que el del pacte fiscal no se sosté. Es justifica sobre una basi mentidera, l'espoli d'un estat sobre un altre i, ara com ara, això no és així. Solament hi ha un estat que fiscalitza i reparteix (segurament de forma injusta) i unes persones, jurídiques o físiques, que paguen. Ara bé, una vegada assegut el precedent d'Euskadi i Navarra, per que anem a ser menys els altres? Tots els territoris amb dèficit fiscal volem que els nostres impostos es quedin a la nostra regió, país, nació o el que sigui. Sobretot en una situació de crisi econòmica quan els ideals de repartiment de la riquesa i de solidaritat humana i interterritoria l s'enfonsen.
Sr.Griñan: No s'amonïi massa pel Pacte Fiscal. Aquí a Catalunya només queden quatre gats que s'interessen de debò pel tema. L'estat propi arreglara les coses i farà justícia d'aquesta que a vosté li agrada. Ens veurem les cares a la Unió Europea. ADEU ESPANYA! VISCA CATALUNYA LLIURE!!
Rubèn: No és cert el que dius. El concepte "nacionalitat històrica" és una fal·làcia de la transició, una mes, promoguda des dels poders fàctics de Catalunya i Euskadi i es va aplicar a les regions que tenien aprovat un estatut d'autonomia just abans de començar la guerra civil. En el cas de Galícia, per exemple, no va arribar a formar govern. En el cas d'Aragó l'estatut propi estava en tramitació quan van començar els tirs. O sigui, que per uns mesos, Aragó no va tenir el seu estatut d'autonomia que l'hauria convertit en una altra "nacionalitat històrica". Una simple qüestió de temps. Per parlar de "nacionalitats històriques", qui pot negar-li aquesta definició a Aragó o a Castella? En la transició les regions eren "teòricament" lliures de triar el camí entre l'article 151 de la constitució (autonomia plena) o el 143 (autonomia "lenta")...Salutacions.
I, perdona-em, Rubèn, una cosa mes. La llibertat de triar el camí de l'autonomia a les regions amb poc pes i influència era sol sobre el paper. El poble aragonès es va pronunciar en gegantesques manifestacions en aquells anys a favor d'una autonomia total. No obstant això tot estava pactat entre la UCD, el PSOE i els partits nacionalistes bascos i catalans perquè Euskadi i Catalunya tinguessin un tracte diferent. El del "cafè per a tots" no ha estat mai veritat. Uns tenen "cafè amb llet" i uns altres no. Nosaltres sempre hem volgut "cafè amb llet"...Salutacions de nou.
Jo tinc una idea... em sembla que una bona solució per acabar amb les diferences, per permetre que tots els ecscanyols siguin iguals i es molt fàcil:
INDEPENDÈNCIA JA //*// VISCA LA TERRA LLIURE
i aixi vosaltres arribareu a ser tots iguals... ja ningú es podrà aprofitar de l'espoli fiscal de Catalunya!
Gent, heu de saber que el pacte fiscal és un ham perquè hi piquin els besucs ("catalanes, por supuesto"). Perquè deixant de banda que al final del consens parlamentari amb el PSC i el PPC i de les ribotades, tisorades i retallades madrilenyes, del cuquet de l'ham no en quedarà ni rastre, ultra això el pacte serà paper mullat. ¿Algú ha vist mai un espanyol del govern complint un pacte? Per favor..., ser burros és una pena, però ser burros subnormals és un desastre.
Sr. Rafel Vidal, de Vilafranca del Penedès: teniu tota la raó. Després de mil retallades, ni tan sols compliran el parrac de pacte fiscal que quedarà.
Tota discussió o pacte amb espanyols és temps perdut. L'única discussió o pacte possible amb espanyols és l'acció cap a la independència unilateral. Com diu él Sr. Sadurní Alier, de Terrassa, quan siguem independents ja ens veurem les cares amb Espanya a la Unió Europea. Allà hi podrem discutir tant com voldrem.
VOT CAPTIU. El problema dels andalusos rau en els seus politiquets socialistes que manen des de sempre.Els señoritos que un dia van agafar el PODER I S'HI HAN QUEDAT ENGANXATS! mireu 30' de TV3 i veureu com van aconseguir l'autonomia.Com el referendum no va sortir positiu , els manaires de llavors van acollar el president Suárez que estava molt debilitat i van fer unes filigranes....d"de aquí t'espero"" Informeu-vos i coneixereu personatges interessants. Maquiavel es va quedar curt amb el seu PRÍNCEP!!LLEGIU SI US PLAU.....