Els municipis hauran de pagar 120 milions més per l'IVA
Alguns alcaldes catalans alerten que pot perjudicar els serveis que presten els ajuntaments
La puja de l'IVA pot provocar un terrabastall en les malmeses arques municipals. Els tres punts de més de l'impost, del 18% al 21%, desquadraran els pressupostos i algunes poblacions ja han quantificat l'esforç de més que hauran de fer. L'Ajuntament de Barcelona calcula que la mesura de Mariano Rajoy pot suposar fins a 42 milions d'euros més de despesa, i a tot Catalunya podria arribar fins als 120 milions, segons les estimacions que té sobre la taula l'Associació Catalana de Municipis (ACM). “Tot plegat repercutirà de manera molt negativa en els serveis que es donin als ciutadans”, apunta el president de l'ACM i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). Una opinió semblant té el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), que qualifica les propostes del govern espanyol, que a més inclouen una reducció dràstica del nombre de regidors, de “retrocés democràtic” –vegeu el gràfic.
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) també rebutja les “ingerències” de l'Estat. El seu president i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, creu que l'executiu espanyol hauria d'haver estat més comprensiu amb els consistoris i hauria d'haver mantingut el tipus del 18% per als ens locals. “És una injustícia brutal”, remata.
L'alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'Esquerra, Oriol Junqueras, és un dels altres alcaldes que clamen contra l'augment de l'impost, i mostra la seva indignació perquè els consistoris sempre han de parar la galta: “Ara estem arreglant una aula de P3 i del pressupost que ens gastarem el 20% se'l quedarà el govern espanyol, que segur que en farà un mal ús.” Un empipament que es reflecteix en les paraules de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU): “Moltes de les mesures que s'han anunciat són una cortina de fum per l'impacte de veritat que suposarà l'augment de l'IVA. Estan errant completament el tret.”
LA XIFRA
Catalunya perdria uns 2.800 regidors si el 30% es redueix linealment
Tot i que l'Estat encara no ha concretat en un document com farà la reducció del 30% de regidors anunciada dimecres per Rajoy –el Consell de Ministres podria aprovar avui el projecte de llei de bases locals, si bé fonts del Departament de Governació recordaven ahir que després haurà de passar el tràmit parlamentari–, si es fes una aplicació lineal sobre la distribució actual –i fent els arrodoniments perquè la xifra acabi sent senar, segons recull la llei orgànica del règim electoral (LOREG)–, els 947 municipis catalans perdrien en total 2.829 regidors, ja que baixarien dels 9.132 actuals a 6.303. Fent una mica més de política-ficció, si s'aplica la mesura als resultats de les últimes municipals, les grans ciutats catalanes no veurien gaire canviada l'actual correlació de forces, ni de majories. Cap grup representat ara, a més, quedaria fora del consistori, tot i que òbviament gairebé tots perdrien representació. En tot cas, aquesta mesura no es podrà aplicar fins d'aquí a tres anys, ja que, llevat que es canviï la llei, aquesta estableix que fins al quart diumenge de maig del 2015 no es poden tornar a convocar eleccions.