Màxima tensió –dialèctica– entre l'Estat i la Generalitat des de l'arribada de Mariano Rajoy al poder. L'ofensiva recentralitzadora sembla haver esquerdat la fins ara mala salut de ferro dels pactes entre CiU i el PP. L'última gota ha estat la negativa a flexibilitzar l'objectiu de dèficit públic de la Generalitat per l'any vinent. Convergència, partit que dóna suport al govern, va plantejar ahir sense embuts la desobediència i incomplir “l'ordeno y mando” d'arribar al 0,7% de dèficit màxim. El dubte és si el govern de Mas passarà de l'enfrontament dialèctic –“xoc de trens”, “punt d'inflexió” i “ploms fosos amb l'Estat”– a plantar-se i incomplir la llei. Seria una decisió històrica.
El president Mas va fer fa dos dies des de la Seu d'Urgell una afirmació contundent que va passar força desapercebuda. “Davant els imputs que arriben de Madrid, davant aquests aires que bufen que no són massa favorables, a Catalunya hem d'anar a la nostra i fer el nostre camí.” La primera idea en aquest “camí” li va regalar ahir el seu propi partit. Regal enverinat? El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va instar Mas a plantar-se i a no complir el nou objectiu de dèficit autonòmic fixat per l'Estat. La quarta onada de retallades de la Generalitat està per caure però, depenent d'aquest límit de dèficit, podria ser dolenta o molt dolenta. Convergència assegura ara que les quatre dècimes de diferència entre arribar a l'1'1% de dèficit –el dur panorama que el govern va acceptar al maig passat– i el 0,7% de dèficit –que l'Estat li acaba d'imposar i que el govern no accepta– aboquen una retallada extra de 800 milions d'euros més. Rull considera que ara sí ha arribat l'hora de “dir prou” i, directament, proposa desobeir les exigències de Cristóbal Montoro. Segons ell, la Generalitat “ja ha complert” amb escreix amb l'austeritat. A més, CDC recorda que l'Estat té encara “deutes pendents impagats amb Catalunya” i que “els recursos que genera el país se'n van per culpa del dèficit fiscal”. Els convergents opinen que l'Estat està “centrifugant” tot el dèficit públic cap als territoris –fins i tot els que estan governats pel PP– i es queda per a ell “tots els balons d'oxigen” que està cedint la Unió Europea.
Convergència considera, doncs, que el darrer Consell de Política Fiscal i Financera va suposar, en paraules d'Oriol Pujol, un trencament: “Cada cop més sembla que la distància acabarà sent insalvable”, rebla. L'emprenyament del conseller Andreu Mas-Colell sortint de la reunió a Madrid va ser la fotografia més evident d'aquesta trencadissa. Tot i això, els partits d'esquerres catalans estan segurs que CiU acabarà avalant al Congrés la major part de les mesures del pla de xoc de Rajoy, tot i les seves crítiques de “cap de setmana”. Caldrà esperar, però, a veure què fan els diputats liderats per Josep Antoni Duran i Lleida.
Crítiques de l'esquerra
Més enllà del rebuig a les retallades, Iniciativa va proposar ahir construir un “front comú” amb partits, sindicats i entitats socials a Catalunya en contra del pla d'ajust del govern espanyol. El seu líder, Joan Herrera, va aprofitar l'enuig de Mas per demanar-li que no cedeixi en la defensa dels drets dels catalans davant d'aquestes retallades “alarmants”. Herrera portarà al pròxim ple del Parlament una interpel·lació al govern per plantejar el front comú.
El PSC, crític amb el to no excessivament dur de Rubalcaba, va fer una esmena a la totalitat contra el paquet de mesures anticrisi del PP. El nou número tres del partit, Antoni Balmón, va afirmar que les noves retallades “no planten cara a la crisi, sinó a les persones”, i va deplorar que tant el PP com CiU continuïn sense crear un impost per a les rendes més altes, tal com s'ha fet fa poc a França. El PSC va centrar les crítiques en la pujada de l'IVA al món de la cultura i, aquí, Balmón va aprofitar per demanar la dimissió del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja que, segons ell, “CiU comparteix aquestes mesures”. L'Estat pujarà del 8% al 21% l'IVA en les entrades de cinema, teatre i altres espectacles culturals. Tant ERC com Solidaritat també van afegir-se a les crítiques a les retallades i a la recentralització política.
Comentaris
uff, a Madrid ja tremolen... del riure.
Tot el que no sigui una declaració d'independència des del Parlament amb els vots de CiU, ERC i SI no serveix ni espanta ningú. Cal deixar de comportar-se com a criatures obedients o rebels. El rigor a l'actualitat dels fets mana una resposta contundent i decidida, bastir un nou Estat català des del no-res i acceptar totes les dificultats que això comporti. Seguir amb aquesta comèdia-drama espanyol ens durà a una mort segura, doncs què hi perdem per intentar salvar-nos-en?
Simplement no me´ls crec als de CyU i mensy a Madrid amb Durán Lèrida al front. Són al cantó del PP, amb la mateixa política econòmica neoliberal que la dreta espanyola. Cal una dimisió en bloc del govern català, convocaicó de eleccions generals, més presència de partits independentiste s com la CUP i SI. ERC+Reagrupament poden ser útils per una vegada si s`apleguen a l`objecitu de; i ja ho podem dir, MAJORIA catalana que vol l`INDEPENÈNCIA.
Artur Mas no farà absolutament res, se li'n va tota la força per la boca. I, d'altra banda, tant CDC com UDC són dos partits de dretes als quals ja els hi semblen bé moltes de les actuacions de Rajoy (reforma laboral, privatitzacions, desmantellament de la sanitaat i l'ensenyament públics...).
Si parlem de la deute del Estat vers Catalunya, es necessari fer unes valoracions, del per que aquests diners que deuriem tenir al nostre calaix, encara estan lluny d'aquí i sembla que mai arrivaran.
El govern anterior encapsalat pel Sr. Montilla, ara amagat al Senat una de les tantes institucions inútils, deuria de donar explicacions a la ciutadania catalana, del per que no es va cobrar de l'Estat el que marca la disposició 3a. del nostre Estatut. El govern del tripartit no va complir mai amb les expectatives i esperançes posades pels ciutadans. Cada escú va fer la guerra pel la seu compte, i el resultat es l'endeutament que pateix Catalunya.
No podem confiar tampoc amb CIU, que ja ha donat prou mostres de manca de rumb. El seu projecte de futur, si es que el tenen, no ens porta a cap lloc. ¡ Pobre Catalunya !
Tens raó SERGI,poden ser útils i fins i tot decisius per la nostra llibertat com a poble,però per aixó manca que primer aparquin les seves diferencies i vagin tots plegats amb un sol objectiu LA INDEPÉNDENCIA,temps i aura després de llimar les seves diferencies personals i partidistes,però lo primordial es anar primer tots plegats i a una com una sola força política si de veritat i com ens venen lo que volen es la llibertat i sobirania del nostre poble,i no pas una poltrona.
El full de ruta pot començar amb la negativa a negociar el pacte fiscal (almenys un pacte a l'estil basc) per part de l'estat. Això està garantit. El president Mes haurà de, llavors, convocar eleccions anticipades a causa de la seva incapacitat per portar endavant el seu programa. En aquestes eleccions cada partit polític haurà de posar sobre la taula, sense ambigüitats i amb les cartes a la vista, la seva proposta a favor, o en contra, de començar immediatament un diàleg entre el govern català que surti de les urnes i l'estat per a la disgregació, separació de Catalunya de l'estat espanyol. La primera objecció de l'estat va a ser la necessitat de convocar un referendum en tot l'estat. Crec que a Espanya guanyarà l'opció independentista...Així, que solament quedarà una llarga i difícil negociació dels termes de la secessió. Endavant.
1- aquest procés haurà de ser absolutament pacífic i sempre tot negociat.
2- Que no impedeixi fer una vida normal a tots els ciutadans, tant de l'estat com de Catalunya.
3-Que no es generin actituds revanchistas ni malintencionade s en la comissió negociadora.
4-Que es retornin els béns artístics, culturals i identitaris segrestats a Catalunya que pertanyen històricament a territoris de l'estat i viceversa.
5-Que es marqui de forma definitiva l'espai territorial de Catalunya partint del mapa actual. Una reivindicació catalana de territoris no propis podria desencadenar respostes violentes que desembocarien en un desastre.
6- Que sigueu molt feliços. Un aragonès. Endavant.
I....7-El setè va descansar. Catalunya serà feliç, rica i plena. Espanya es modernitzarà, no hi ha millor manera que no tenir una mà on recolzar-te per començar a caminar. Catalunya serà membre de ple dret de la UE amb el suport d'Espanya. El comerç entre Catalunya i Espanya creixerà exponencialment. La col·laboració de Catalunya i Espanya en assumptes europeus i de política internacional (països àrabs, Mogreb, Amèrica llatina) serà exemplar...haurem donat una nova lliçó al món, nosaltres els injuriats habitants de la península ibèrica, deixarem al món amb la boca oberta una altra vegada. Que us sembla el meu somni?
De luxe, Chabierdragon! Per posar-nos-hi ara mateix!!
Ah! I un somni final...L'estructura política de la península anirà canviant progressivament. Es reuniran els governs de Portugal, Catalunya i Espanya per asseure les bases d'una confederació ibèrica. A aquestes reunions assistiran també representants bascos com a oïdors. O sigui, la fi és construir una espècie de Corona d'Aragó però mes ambiciosa. Tres nacions, cultural, econòmica i emocionalment properes però amb les seves pròpies administracions, polítiques exteriors, moneda(?), i amb total autonomia financera i de gestió, però, això si, units per uns mateixos interessos geopolítics i per un sentiment d'agermanament i d'amor mutu...jejeje, això de l'amor m'ha quedat una mica ñoño.
aixo de la independencia esta agafan tintes preocupants.......no per els de alla...si no pels els de aqui.....aixo es un circ........amb payasos inclusos
pedro sánchez no entenc res del que dius, quin idioma parles?
per imposicio.......per una normativa fascista de aquet forum.........el catala
Epilog: Tot això que dic és un somni però fàcilment es podria convertir en un malson...Depèn de qui mogui els fils. Per exemple, si tot estigués manipulat per uns desangelats que solament busquen el seu benefici personal, catalans o espanyols. Llavors s'aniria degenerant tota la conferència. Uns demanarien territoris que no són seus, uns altres reclamarien devolucions d'inversions o compensacions per infraestructure s. Sortirien de les cavernes catalans espanyolistes i espanyols catalanistes...Apareixerien grups desestabilizado rs d'aquí i d'allà moguts per interessos inconfesables que ho podririen tot....El vesper espanyol es deslligaria violentament...I tot acabaria, amics, com el rosari de l'aurora...Espero que això solament sigui un malson i els altre un somni fet realitat.
Pedro,noi,no és cap imposició,és una absoluta normalitat,no serà simplement que no saps escriure en català?
Tot el que no sigue recolsar i votar Solidaritat Catalana per la Independencia, ara amb tres diputats al Parlament. lo demés son punyetes... Esperem hi haigin eleccions ben aviat i la gent s'en dongui compte qu'es l'unic partit catalá que defense Catalunya i parle clar i catalá. L'unic partit que SI tragués els 68 diputats qu'ens fan falta proclamaría unilateralment i sense embuts la INDEPENDENCIA.
VISCA SI, SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDENCIA!!
Com diu Pep de Choële, tots els problemes, que són molts, i molts més que ens crearà l'Estat Espanyol davant de ll'intent d'independitzar -nos, serien resolts si la gent massivament votés per Solidaritat catalana per la Independència. ¿Què pot fer un Estat imperialista sense raó i en fallida contra un poble sencer, contra milions de persones unides pel clam per la llibertat? RES, com no sigui fer el ridícul davant d'Europa i del món sencer. Ja ho veieu que és fàcil, només el simple gest de tirar una papereta en una urna. MAI UN PROBLEMA TAN GROS HA TINGUT UNA SOLUCIÓ MÉS FACIL. I no tingueu por dels de Solidaritat: SÓN TAN CATALANISTES COM DEMÒCRATES. Ells seran els primers de fer-se l'autocrítica i d'esmenar-se davant de qualsevol deriva no democràtica. VOTAR SI ÉS VOTAR LLIBERTAT I DEMOCRÀCIA! Què més voleu?
Chabierdragon: la llibertat no es negocia, es pren. Negociar vol dir pagar. Declaració unilateral JA!
Jo ja vaig votar les darreres eleccions a SI i ho tornaré a fer les properes,doncs amb el gran Alfons Lopez Tena al davant,ja ha deixat en ridícul a molts parlamentaris(sobretot peperos i convergents).A casa meva som quatre i mon pare és encara a qui no he convençut,però caurà...
200 persones jajajajajajajaj ajajajajajajaja jaja aneu caga Avui
1 2