El paquet de mesures d'ajust del president del govern espanyol en resposta al dictat europeu són mesures “imprescindibles” per reduir el dèficit però no són suficients per complir amb els objectius d'estabilitat financera, segons reflexiona Antoni Castells, exconseller d'Economia. L'autor del llibre El desafiament de la política. Europa i la gran recessió “tem” que reduir 65.000 milions, el 6,5% del PIB, en dos anys sigui una tasca que no es pugui complir sense complementar l'ajust amb polítiques d'estímul i creixement: “No es pot reduir el dèficit sense créixer''.

L'exconseller no es vol sotmetre a preguntes relacionades amb l'actualitat política de partits i menys sobre el PSC i els seus debats interns. Castells, que ja en la seva etapa de conseller fugia de la dinàmica diària de declaracions i contradeclaracions, ara, des de la societat civil, “l'horroritza” observar que en aquests moments d'una crisi sense precedents, els polítics s'enfrontin entre ells per motius banals. “No penso contribuir'' a alimentar aquest clima polític, afirma.

Dit això, Castells considera que les mesures anunciades i aprovades pel govern de Mariano Rajoy són imprescindibles perquè l'economia “ha de recuperar competitivitat i ha de corregir els desequilibris enormes d'endeutament i dèficit exterior que arrossega”. Segons les seves dades, “en els anys del boom es va perdre ni més ni menys que un 40% de competitivitat en relació amb Alemanya i un 25% en relació amb la zona euro”. I això és el que creu que s'ha de recuperar.

“De fet, ja s'està fent des del 2009, i no es pot fer com en crisis anteriors per la via de la devaluació, perquè compartim una moneda única. Però aquest ajustament ha d'anar acompanyat amb mesures d'estímul al creixement i això és el que li falta del pla Rajoy. No es pot reduir el dèficit sense créixer”, argumenta.

No obstant, Castells és pessimista amb el marge d'Espanya per impulsar polítiques expansives i explica que això s'hauria de fer a nivell europeu. A Espanya, assegura, el sector públic es contraurà així com el consum privat i la inversió, per tant, “queden les exportacions, que són l'únic motor de creixement potencial de l'economia durant els propers anys”.

Però aleshores, cal actuar en una doble direcció. Segons Castells, “per una banda, pel costat de l'oferta. El govern espanyol hauria de fer d'aquesta qüestió gairebé una prioritat d'estat i adoptar les mesures necessàries per ajudar el nostre teixit empresarial exportador. Però no exportarem si ningú no ens compra, i no hem d'oblidar que el primer mercat de les nostres exportacions és la zona euro. De manera, que si Europa no creix, nosaltres no exportarem prou. I això no depèn de nosaltres, sinó de què la UE modifiqui les seves prioritats i estableixi un nou equilibri entre austeritat i creixement”.

Pel que fa a l'any de més que la UE ha donat a Espanya per complir amb el dèficit, Castells considera que serà poc temps. “S'hauria d'haver donat més d'un any de coll per reduir el dèficit”, assegura. I aprofita per recordar l'opinió de l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard, que diu que el procés de reducció del dèficit no és un sprint sinó que es tracta d'una marató.

En aquest context, Castells opina que Europa “no ha estat a l'alçada”. Al seu entendre, “quan va esclatar la crisi, l'any 2008, els governs van fer el que tocava. El món va evitar el pitjor gràcies al decidit activisme dels governs i els bancs centrals. I en realitat, a finals del 2009, la situació de l'economia mundial era molt millor de la que es podia témer un any abans. Però aleshores va esdevenir la crisi del deute sobirà grec, i des d'aleshores la gestió de la crisi per part de la zona euro ha estat desastrosa”.

L'exconseller creu que davant d'un problema d'un país petit com Grècia no es va saber construir un tallafocs que evités el contagi a la resta de la zona euro “i amb això tenen molta responsabilitat les autoritats alemanyes”.