CiU tiba la corda
La federació trenca amb el PP a Madrid i anuncia que votarà en contra de la retallada de Rajoy
Mas admet que l'Estat ha amenaçat d'intervenir Catalunya
La Generalitat detallarà a l'Estat l'execució pressupostària
“Ja s'ho farà vostè tot sol.” Aquesta és la resposta que el president de la Generalitat, Artur Mas, va llançar ahir al menysteniment de Mariano Rajoy cap a Catalunya. CiU votarà en contra de la convalidació del reial decret de l'última retallada del PP al Congrés. Per la federació, el tracte “prepotent”, “irresponsable” i “inconcebible” amb què el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va premiar els esforços de Catalunya per rebaixar el dèficit en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de dijous ha marcat un “punt d'inflexió” en la relació entre CiU i el PP. “Tanca el pas a la col·laboració amb l'Estat”, va dir Josep Antoni Duran i Lleida després de l'executiva de la federació nacionalista.
La cúpula de CiU va decidir fer marxa enrere en la política de col·laboració amb Rajoy en una reunió en què, segons diverses fonts, van predominar les demandes d'una resposta contundent als atacs de Madrid. És a dir, contra l'ofensiva recentralitzadora, la inflexibilitat amb el dèficit dels territoris i l'amenaça d'intervenció. Mas va admetre en declaracions a RAC1 que l'Estat ha tocat el crostó a Catalunya. Ara que s'acosta la votació parlamentària de la proposta catalana d'un nou finançament, la voluntat pactista dels nacionalistes ha topat amb una andanada espanyola sense precedents. “Catalunya s'aproxima a una cruïlla en què haurà de decidir quin camí tria”, va remarcar Mas. El president es va mostrar convençut que “no hi ha sortida en la relació amb Espanya”. L'important a hores d'ara, va dir, és “calcular bé les conseqüències de l'endemà”.
Més recursos al TC
Mas ha elevat el to i la primera resposta de CiU ha estat la de la ruptura amb el PP espanyol, que es podria traslladar també al Parlament. Els nacionalistes sospesen igualment que el govern sotmeti l'última retallada espanyola al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, amb l'objectiu de recórrer al Tribunal Constitucional contra els preceptes que envaeixin competències catalanes. A l'alt tribunal se li gira feina. La cambra catalana votarà demà enviar-hi també la llei d'estabilitat pressupostària i els decrets de les tisorades en salut i ensenyament. La Generalitat, a més, presentarà un recurs contra la reforma de la llei de la dependència.
De la dialèctica als fets
És en aquest context que Duran va assenyalar que el govern estudiarà “totes les mesures legals” que pot emprendre per “combatre” l'actitud espanyola. La Unió Europea és una de les vàlvules d'escapament a què podria recórrer l'executiu. En paral·lel a la denúncia i l'autodefensa, CiU debat la desobediència com una possible alternativa al maltractament de l'Estat. CDC ja ha demanat al govern que no apliqui una altra onada de retallades per estalviar 800 milions més l'any vinent. Fonts de l'executiu coincideixen que la Generalitat no pot tornar a passar la tisora. Però dins de la federació no tothom veu amb els mateixos ulls el pas de la confrontació verbal a la factual.
Duran es va desmarcar ahir de la petició de desobediència. La va atribuir al parer personal del secretari d'organització de CDC, Josep Rull. No obstant això, fonts del partit que capitaneja Oriol Pujol remarcaven que aquesta és la posició oficial de la formació: Catalunya, alerten, s'hi juga el desmantellament de l'autogovern. Així és que CDC sembla decidida a demostrar que el gir sobiranista del congrés del març no s'adormirà en el text de la ponència política. Justament ahir, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, defensava la necessitat de construir l'“estat propi” per protegir la llengua en un article a La Vanguardia.
Madrid treu la lupa
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va negar que el seu govern hagi amenaçat d'intervenir Catalunya i, a través d'un comunicat, Hisenda va “lamentar” les “declaracions polítiques fora de lloc” que així ho indicaven. Amb amenaça o sense, el que sí que admet l'executiu de Rajoy és que vol controlar de prop la gestió del departament d'Andreu Mas-Colell. Segons fonts de la Generalitat, representants del Departament d'Economia i del Ministeri d'Hisenda tindran un “contacte” en un àmbit tècnic a finals de setmana per intercanviar dades sobre l'execució pressupostària del segon trimestre. I és que els de Montoro són partidaris de tutelar els territoris per detectar a temps els “problemes” i les “desviacions”.