L'empresari saragossà Publio Cordón va morir al cap de 15 o 16 dies de ser segrestat per part del Grapo el juny del 1995. Així ho ha explicat aquest dijous al Congrés el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, després de saber-se la notícia de la detenció, a Sevilla i Cadis, de tres presumptes membres del Grapo pel rapte de l'industrial. L'industrial va morir a causa de les ferides que es va fer al caure per una finestra de la casa de dues plantes on estava retingut, a Lió (França), quan intentava fugir.
Els tres presumptes grapos són José Antonio Ramón Teijelo, Vicente Sarasa i Manuela Ontanilla. L'operació ha estat desenvolupada per la Guàrdia Civil, dins de les investigacions per aclarir el segrest i posterior mort de l'industrial aragonès Públio Cordón el 1995.
Cordón va estar tancat durant el seu captiveri, segons ha afirmat el ministre, en un “armari ‘zulo' tancat amb una cadena”. Allà, l'empresari marcava “pals”, ha detallat Fernández Díaz, per saber quants dies feia que estava segrestat, fet que fa pensar que va ser a partir del quinzè dia quan es va produir l'accident que li va costar la mort.
Cordón, fundador de l'asseguradora Previasa i del Grupo Hospitalario Quirón, va ser segrestat pels Grapo quan practicava fúting als voltants de casa seva a Saragossa.
Fonts de la lluita antiterrorista han apuntat que la policia francesa ha localitzat a Lió el pis on la banda terrorista va tenir segrestat l'industrial.
Un mes i mig després del segrest, la família va pagar a París un rescat als segrestadors de 400 milions de pessetes, però Cordón no va aparèixer i el seu parador es va convertir en un misteri que va generar nombroses hipòtesis. Disset anys després del segrest encara resta pendent trobar el cadàver de l'empresari.





































Comentaris
aquesta notícia no te credibilitat, ministre.
(és una noticia interessada)
A aquestos 3 delinqüents/segrestadors del GRAPO detinguts, enviats a la pressó i a pá i aigua tots els dies fins que aguantin... molt fàcil. Sense cap mena de llàstima
El pitjor de tot plegat (penso jo) és que els segrestadors no hagin tingut la decència de dir que aquest home havia mort quan va morir, tenir a la família amb aquesta angoixa i aquests dubtes durant tants anys deu ser la pitjor de les tortures. I a més encara van tindre la barra de cobrar el rescat, gent així no són revolucionaris, són simples mafiosos extorquidors mereixedors de la més dura de les condemnes. Necessitem la cadena perpètua com l'aire que respirem (per aquest i molts altres casos).