Política

SALVADOR ALSIUS

PERIODISTA I PROFESSOR A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

“Si s'està convençut cal fer el que es pugui”

estat propi ·

És una de les cares per la independència i diu que cal sumar per recordar als polítics que no tinguin por

S'hi va presentar com a servei a la construcció nacional

Pensa que qualsevol iniciativa en aquest sentit és bona

Explica que quan entrevistava els polítics a TV3 els preguntava el següent: “Imagini's que sota la taula hi ha un botó i que prement-lo Catalunya és independent sense vessar sang. El prem o no el prem?” Li agradaria, si estigués exercint a la tele, preguntar-ho al president Mas.

I què li respondria?
No sé què diria, seria interessant.
Vostè, en canvi, s'ha adherit a Dóna la cara per la independència. És important que personatges públics es defineixin?
Mentre era a TV3, vaig decidir que no havia de deixar que es traslluís el que pensava, la gent m'havia de veure com un element neutral. I he mantingut aquest criteri anys després de TV3, tot i que durant aquest temps me n'han penjat moltes, d'etiquetes. He passat com a màrtir de l'independentisme: fa 20 anys va córrer la brama que m'havien represaliat a TV3 perquè havia entrevistat els independentistes de l'operació Garzón; no era cert que la meva dissort a TV3 tingués res a veure amb això. Però també se m'ha penjat l'etiqueta de submarí dels socialistes junt amb l'Àngels Barceló. Sempre m'he declarat independent políticament. Però arriba un moment a la vida que em sento més lliure per dir el que penso, i he fet dues sortides de l'armari: sóc a Twitter amb la meva verdadera identitat i em vaig adherir a aquesta campanya perquè vaig veure que no estava lligada a cap opció política i no trencava la meva actitud d'independent.
Amb l'onada d'anticatalanisme, cal definir-se?
En el moment actual és important que tothom des del seu lloc, si està convençut que Catalunya vol viure en llibertat, faci el que pugui. També he dit que no m'arrenglaré, no vull ser una icona d'unes sigles polítiques o unes altres. M'he ofert, i ho saben uns quants grups de caire nacionalista, a fer un servei com a pont.
Entenc com a servei la seva candidatura per presidir el CAC, que es va tombar.
Sí, ha estat com un acte de servei, pel que et deia, que cadascú des de la seva posició ha de fer el que pot. A la meva edat, tens poques coses a perdre. En el cas del CAC no era tant un servei a la causa nacionalista com a la construcció institucional d'una societat tal com voldríem que hauria de ser. Les institucions d'un hipotètic estat català ens les hauríem de començar a imaginar. Si algú s'està plantejant si s'ha de tenir exèrcit, a mi potser em toca imaginar-me com hauria de ser allò que el meu amic Josep Gifreu anomena l'espai català de comunicació.
En tot cas, el CAC és dirigit per polítics i sense periodistes.
És una altra història. Entenc que la política és molt complicada i que els nostres polítics tenen molts condicionaments i mil servituds. I en el procés cap a l'independentisme, entenc que hi hagi certes pors. Però com més siguem a dir-los que no tinguin por, menys en tindran, no? I si som més els que els diem que no tinguin por i la continuen tenint, llavors sí que serà el moment en què caldrà recordar-los que tenen una responsabilitat històrica.
Com veu la relació amb Espanya?
Hi ha un poema de l'Espriu del 1949 que sembla que hagi estat escrit avui, El meu poble i jo, musicat per Raimon; ho il·lustra perfectament. La primera estrofa diu: “Bevíem a glops / aspres vins de burla / el meu poble i jo”, i és així, aquesta sensació que se'ns estan pixant a sobre, una expressió més prosaica de dir-ho, l'Espriu ho diu de manera més elegant, i tinc aquesta sensació personalment i com a català. I continua: “Escoltàvem forts / arguments del sabre / el meu poble i jo”, i les dues últimes són extraordinàries: “Davallats al pou, / esguardem enlaire / el meu poble i jo” i “Ens alcem tots dos / en encesa espera, / el meu poble i jo”.
Què en pensa de Catalunya vol viure en llibertat d'El Punt Avui?
Qualsevol iniciativa en aquesta direcció és bona. Està molt bé el referèndum de fa un parell d'anys, està molt bé els que diuen “no vull pagar”. Tinc la mateixa sensació que tenia amb L'Estaca i El Punt Avui ha decidit estirar-la fort per aquí.
Potser cal algú que no estiri i faci un cop de puny a la taula?
Aquest cop de puny a la taula és el del lideratge que algú hauria de fer. La persona que ha estat elegida democràticament hauria de tenir aquesta capacitat de lideratge i, si no l'exerceix, haurà de veure com algú altre l'exerceix.
Assistirà al concert del 29-J?
Estic de vacances, però el concert s'ho mereix; a la meva dona i a mi ens agradarà assistir-hi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.