Política

LAURA MINTEGI

CANDIDATA A LEHENDAKARI D'EH BILDU

“L'Espanya de les autonomies està caient a trossos”

Independència ·

“Hem d'explicar i fer entendre que la sobirania és necessària per una qüestió de supervivència”

“La solució a la crisi depèn, en bona part, d'aconseguir majors quotes de decisió”

Perfil
Nascuda el 1955 a Lizarra (Navarra), Laura Mintegi ha viscut des de jove a Biscaia, primer a Bilbao i després a Algorta (Getxo), on ara resideix. Llicenciada en història i doctora en psicologia, la literatura i la docència han marcat la vida professional d'aquesta escriptora i professora de llengua i literatura de la Universitat del País Basc, que també és membre d'Euskaltzaindia i presidenta del Club Euskal PEN.
Aquest és un país que afortunadament mai tindrà majories absolutes, i això en política és saludable
En aquests moments la societat basca no sent cap mena d'amenaça d'ETA

Laura Mintegi transmet serenor en el seu gest i convicció en les seves paraules. La mateixa convicció amb la qual assegura que ha accedit a ser la cap de llista d'EH Bildu en les pròximes eleccions basques. Després de consultar-ho amb els seus fills i la seva mare, només va trigar 24 hores a acceptar la proposta d'encapçalar aquesta candidatura, amb la qual pretén impulsar el canvi polític, econòmic i social que condueixi el País Basc cap a la independència.

Com afronta aquest repte?
Amb responsabilitat, perquè sóc la cara visible de molta gent que té un projecte molt concret de canvi polític, i amb il·lusió, perquè realment sento que ens trobem en un punt d'inflexió.
La molesta que li diguin que representa la cara amable de l'esquerra abertzale?
No, el que penso és que potser no vindria malament que els altres també fossin més amables. Penso que no és necessari ser agressiu per defensar unes idees polítiques.
Reivindica la sobirania econòmica i política plena. La independència és definitivament l'únic camí?
La independència és un procés al qual s'ha d'arribar per mitjà de consensos. El nostre objectiu final és aquest, però cal guanyar-s'ho; no es pot imposar, perquè el procés ha de ser sostenible i democràtic. Hem d'explicar i hem de fer entendre que la sobirania no és únicament interessant, sinó que és necessària per una qüestió de supervivència.
I és un bon moment per reclamar la independència?
Avui dia les condicions objectives són especialment bones. Som en una situació de crisi profunda, estructural, no pas conjuntural, i tota crisi és un bon moment per desfer-te d'allò no vàlid.
El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha dit que “primer la crisi i després l'autogovern”. Comparteix aquesta afirmació?
Per mi és una equivocació fer parcel·les i compartiments hermètics, perquè tot és un. La solució a la crisi depèn, en gran mesura, d'aconseguir majors quotes de decisió, no pas d'autogovern. L'autogovern és un model que ja està liquidat, no dóna més de si. Per això l'Espanya de les autonomies està caient a trossos.
Com valora el nou escenari que s'ha obert a Euskal Herria després de l'anunci d'ETA d'abandonar la lluita armada?
Se'ns obre una fase molt important amb vista a la normalització política, que és un dels objectius fonamentals que persegueix EH Bildu, aconseguir la pau. Però la pau no és només absència de violència. Necessita uns bastiments i una cimentació de justícia política i social molt important.
ETA ha fet tots els passos que havia de fer?
ETA ha fet dues passes molt importants: la seva decisió definitiva de deixar les armes i la seva interpel·lació als governs per parlar de les conseqüències del conflicte. En aquests moments la societat basca no sent cap mena d'amenaça d'ETA. El que senten és que la part que correspon als governs és la part que està immobilitzada, que està quieta.
Quina serà la primera cosa que farà si es converteix en lehendakari?
Escoltar tots aquells que tinguin alguna cosa a dir, siguin propers o no a mi i a la coalició que represento. Aquest és un país que afortunadament mai tindrà majories absolutes, i això en política em sembla saludable. Ens hem d'entendre.
Vostè ha treballat sempre en defensa del basc. Què cal fer per avançar en la normalització lingüística?
Cal treballar en l'oficialitat real de la llengua a tot Euskal Herria. La llengua no és només una qüestió identitària, que també, sinó que és una qüestió d'ecologia cultural. La diversitat lingüística i cultural enriqueix els pobles.
Les últimes enquestes indiquen que tant a Catalunya com al País Basc augmenta l'independentisme. A què creu que es deu?
En primer lloc, a un sentiment històric que sempre ha estat present i que no és nou. Catalans i bascos portem l'independentisme al nostre ADN, forma part de la nostra idiosincràsia, de la nostra memòria històrica, del que hem mamat a casa. I després, el que també passa és que els veïns que tenim cada vegada són més impresentables, fins al punt que ens fan sentir vergonya aliena.
Quina relació creu que han de tenir el País Basc i Catalunya?
Jo conec bé Catalunya perquè hi he estat en moltes ocasions i hi tinc uns excel·lents amics que són com germans. Doncs aquesta ha de ser també la vinculació dels nostres països, una relació de germanor absoluta, de respecte. No es tracta d'exportar models, perquè cadascun tenim les nostres pròpies circumstàncies i som diferents, però sí que podem avançar junts.
Què enveja el poble basc del poble català?
Moltes coses, des del seu sentit pràctic fins a les iniciatives que s'estan prenent per impulsar consultes populars sobre la independència, el seu orgull de pertinença a un poble i a una comunitat lingüística, la seva impressionant potència cultural... Considero que encara hem d'aprendre moltes coses de Catalunya.
I què creu que envegen els catalans dels bascos?
Penso que admiren la nostra transversalitat en el tema nacional, que creua totes les capes socials i totes les edats. També el nostre coratge i la nostra noblesa.
També envegem el seu concert econòmic.
Sí, però em sembla que es transmet la imatge errònia que el concert és la panacea. Però no ho és. Per això nosaltres anem més enllà i reclamem la sobirania econòmica. Donaré una dada que considero que és molt clara: dels impostos que paga un ciutadà o una ciutadana basca, només un 33% es recapten via concert econòmic. El 67% restant van directament a les arques de l'Estat espanyol. Això vol dir que no tenim una capacitat plena. El concert econòmic és una fórmula que ja ha donat tot el que podia donar de si i ara el que s'ha de fer és anar cap a un altre model més efectiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.