El pacte fiscal havia de ser el mirall amb què el nou PSC aixequés el cap. Però, finalment, ha acabat reflectint una imatge que, un cop més, ha distorsionat el missatge dels socialistes. El vot díscol del diputat i exconseller Ernest Maragall votant a favor d'una agència tributària única mentre els companys de grup s'abstenien ha obligat a tancar les naus socialistes a les drassanes a l'espera que el vent perdi intensitat, cap al setembre. Però, a més, l'incident ha fet aflorar la fragilitat d'un partit en què les veus diverses no tenen qui les silenciï. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, no és diputat, i els debats previs per marcar el posicionament del PSC en la votació al Parlament van incloure l'emissió de cartes per part dels diputats socialistes cap a la direcció.
La petició en tots els casos, segons ha pogut confirmar aquest diari, era la mateixa: la necessitat que el PSC no es quedés al marge del nou model de finançament, fins i tot es reclamava el lideratge dels socialistes en el pacte fiscal. Fins a dues cartes van ser enviades a Navarro; una de les primeres va ser signada pels diputats de la demarcació de Lleida, que, si bé feien avinent la necessitat d'arribar a un pacte amb el govern de CiU, també es posaven a disposició del que decidís el partit. La voluntat d'aquesta carta era, segons la diputada Agnès Pardell, “fer una crida a l'esforç per arribar a un pacte”, explica. La parlamentària, però, va deixar clar que en cap moment es van plantejar un vot contrari del que decidís el grup.
Mentrestant, les negociacions per assolir un acord amb la resta de forces polítiques s'anaven succeint i es veia factible l'acord. Pocs dies abans del ple, i amb la sensació que la suma era factible, es va tornar a enviar una segona carta al primer secretari signada per vuit diputats més reiterant la necessitat que el PSC votés a favor del pacte fiscal.
“No ens volen”
L'emmirallament, però, va durar poques hores. De poca cosa havia servit introduir la reivindicació del Parlament d'un canvi de model en el finançament de Catalunya, el punt 3 del text, fruit d'una transacció que havien demanat incloure els socialistes. L'endemà, el dia del ple, la possibilitat d'un vot favorable al text s'havia esvaït fruit de la introducció de la paraula “única” fent referència a l'agència tributaria de Catalunya. Un mot que va acabar debilitant el posicionament del PSC amb l'abstenció en aquest punt del text. Amb tot, hi havia diputats que continuaven pensant que un vot favorable era possible, si bé també acusava CiU i ERC de “tacticisme” i de rebutjar la presència del PSC en el pacte fiscal. “No ens volen”; aquesta va ser la frase que va llençar la diputada Rocío Martínez- Sampere al final de les negociacions. Els diputats van acatar la disciplina de vot per coherència amb el grup, a excepció del diputat Ernest Maragall.
El president del grup parlamentari, Joaquim Nadal, també es va referir ahir a la voluntat expressada a la direcció del partit per part d'aquesta desena de diputats de fer un esforç per arribar a un pacte amb CiU a favor del nou model econòmic amb el benentès que no es tractava del concert econòmic que té el País Basc. Però finalment, segons Nadal, “van ser conscients que havíem arribat a un punt just d'equilibri” al llarg de les negociacions, assenyalava Nadal.
El sentit final del vot del PSC no es va percebre per part dels diputats més favorables al pacte fiscal com un vot negatiu. Contràriament a això, es considerava que la direcció del partit havia fet passos importants des que el 29 de febrer el primer secretari va pronunciar una conferència sobre el pacte fiscal. Prova d'això és que el text va rebre el vot favorable del PSC en un 85% de l'articulat, mentre que es va abstenir en la resta de punts. Tanmateix, el vot díscol de Maragall va ombrejar el posicionament del PSC en el debat del pacte. El mirall amb què s'havia de convertir el pacte fiscal per al PSC perdia la seva funció.
Dilluns de la setmana passada, el secretariat del partit expressava el seu malestar amb Maragall i el convidava a deixar l'acta de diputat per, tal com ja havia fet altres vegades, haver trencat la disciplina de vot, i més en temes cabdals com és el pacte fiscal. Maragall ha rebutjat deixar l'acta de diputat i el partit. I Nadal considera que el vot diferenciat de l'exconseller “és un fracàs meu com a president de grup”. “Perquè no vaig aconseguir convèncer-lo que el seu vot ens fa més mal que bé”, ha admès.
Comentaris
En la República Catalana caldrà posar en funcionament un sistema de vinculació dels diputats (i regidors en el cas d'Ajuntaments) amb els seus electors i que depenguin d'ells i cobrin per defensar els seus interessos -dels electors corresponents s'entén!- en lloc de mirar els dits del diputat encarregat de dir-lis què han de votar.
Ultimament s'equivoquen molt a l'hora de votar, aquests del Partit Socialista a Catalunya -que és clar no "de" Catalunya. El que no entenc és que aquesta vegada no demanessin perdó.
Colla de botiflers, que per no perdre la poltrona es venen el pais a l'enemic.
El sistema de treball dels diputats hauria de se semblant (no idèntic) al dels britànics: un diputat ho és en funció del territori per al qual es presenta i ha de tenir cura de les necessitats dels seus electors.. i dels que no ho són. I cobrar en funció dels seus resultats.
A la Rocio i amics no els volen cap català els espanyols si. Aigualir ja a casa nostre un sistema de finançament que serà dolent com els anteriors o senzillament no serà, es el motiu per que els catalans desacrediten el PSC. Ja no cal fer mes. Maragall ha estat l'unic, els Ros, Geli, Tura, Obiols, etc bones paraules però no han seguit al que no necessita ningu per viure, a l'hora que aquests ultims van cami de romandre sota la direccio dels Navarro, Collboni, Martinez, Fenandez, Valles, Chacon, Badia, etc, etc., recordeu el SI a la Travesia Central Pirenaica i el NO al català a Europa, amb la hipocresia d'haber reformat la "Contitució Espanyola" per limitar els nivells d'endeutament, avui el PSC retreu a CIU, pero ells van reformar la "Carta Magna" amb els grans amics espanyols PP.
Ja no tenen sentit els Nadal, Iceta, etc ja massa gastats a casa nostra i les seves obres, autopistes, traspas de Rodalies, etc.
Bé, dos terços del PSC estaven en contra del pacte fiscal. Per això va camí d'acabar com la UCD.
Que ningú s'enganyi (ni els mateixos del PSC), els socialistes catalans primer són SOCIALISTES i després CATALANS. I com a socialistes, segueixen les estratègies i els dictats del PSOE pel què els hi convé a Espanya, no necessàriament a Catalunya.
Això quedava palès temps enrera quan el Sr. Joaquim Nadal havia de justificar públicament decisions del PSOE del tot injustificables a Catalunya, amb una cara de pomes agres que Deu n'hi do. Ara ho fan diferent, "s'equivoquen" al votar o deixen que un d'ells faci el "díscol" per allò de distreure al personal.
Sort que, en arribar el moment de la votació de veritat, la de les properes el.leccions on tocarà votar de fet si o no a la independència, qui voti ho farà lliurement i no seguint les indicacions d'una ma vergonyosament alçada per part d'una sola persona.
El partit i la butaca per sobre la consciència i els catalans. Fantàstic servei al país.
La disciplina estaliniana que practiquen els partits és nefasta per a la democràcia. Els diputats es deuen als seus electors i no als partits. A la nova constitució catalana que s'haurà de fer un cop siguem independents és una de les coses que caldrà recollir.
Jo fa anys que, com faig amb el PP i algun altre, ja no els tinc en compte a l'hora de votar. Que els votin a Badajoz ja que a ells sí que els defensen.
Durant 30 anys, el PSC i CIU, fent el joc de la puta i la Ramoneta, s'han repartit el pastís català. Ha arribat la primavera independentista i aquestes formacions espanyolistes s'estan dissolent com un glaçó al sol. Quan només siguin una taca d'aigua, les dues mòmies reaccionàries espanyolistes seguiran discutint que sí, que no, que Espanya sí, que Espanya no, que d'aquesta manera, que de l'altra, que autonòmica, que federal... BOTIFLERS NOSTRATS DE DRETA I D'ESQUERRE, EL VOSTRE TEMPS SE US HA ACABAT! Aneu a fer companyia al vostre amo espanyol al Valle de los Caídos!
Rafel: si tu et creus que hi ha alguna remota similitut que permiti objectivament posar al PSC i CiU al mateix sac, que Santa LLúcia et conservi la vista.
Ho podien haver dit abans!
que ens portaran cap a la llibertat i cap a la plenitud nacionals. VISCA ELS AUTÈNTICS PATRIOTES! VISCA CATALUNYA LLIURE!
Be Rafel. Ja he entès el que dius. Ara espero que tu m'entenguis a mi: Tens dues opcions: Pots anar a resar-li unes quantes novenes a la Santa que ja t'he dit o, unamica més car però segurament més efectiu, te'n vas a Optiques Morató a veure si alli són capaços d'arreglar-te la vista.
Bé, Joaquim, acabo del tot aquest "diálogo para besugos" en que s'ha convertit la conversa per dir-te que al servei militar vaig quedar tirador de primera amb mauser, el millor de tot el regiment. I els que em coneixen en aquest sentit diuen que no es posarien en el meu punt de mira ni a un kilòmetre de distància. I pel que fa a la vista cultural, sóc doctor en Psicologia, amb la nota acadèmica més alta, i porto quaranta anys especialitzant- me en Psicologia Social, en particular en l'origen, la formació i l'acció política de les dictadures i dels dictadors. Bé, prou de paraules, perquè sé que és absolutament inútil. Així que bon vent i barca nova!
Vaja Rafel, et felicito pels teus guardons. Però quan tants doctorats i tanta punteria no serveixen per distingir un partit NACIONALISTA que no depèn més que de les seves bases i dels seus votants (amb independència de que a voltes ho facin millor i a voltes pitjor) d'un partit com el PSC que no és res més que una sucursal d'un partit ESPANYOLISTA que fins ara s'ha demostrat incapaç de votar a favor de Catalunya fins i tot quan ho ha de fer contra les seves propies resolucions al Parlament de Catalunya, no una sino varies vagades, repeteixo si no ets capaç de trobar-hi la diferència segur que t'has de fer mirar alguna cosa, si no és la vista serà el cervell i sino seran els cullons, però que alguna cosa t'has de fer mirar, segur.
Rafel, em dona molt goig i satisfacciò llegir la teua rèplica anticYuista... No saps quantes ganes ting de puiguer-te imitar perque ambs aquestes eminencies de cYu s'ha de ser un bon lletrat i parlar ben clar i catalá... Aquests de cYu son esopecialistes amb les seues ambaucades a la gent, d'aixó sí qu'en saben i d'aixó deuen viure... Pero el poble, es el poble, i es quí verdaderament mane encara que sembli qu'ells s'en vulguin enfotre i espero qu'aixíns quedi ben demostrat a unes próximes eleccions ben aviat on SI qu'els poble ja sabrá a quí votar... El PSC, son incautos, no poden amagar que son una sucursal ecspanyolista del PSOE i tots ja ho sabem pero el veneno el duu cYu... Per aixó jo que escric lo millor que pug desde la meua escola franquista, sempre dig: FORA cYu de CATALUNYA!
Pep de Choële, estem d'acord amb aquell prec castellà que diu: "De mis amigos me guarde Dios, que de mis enemigos ya me guardaré yo". Sí, dels meus amics "catalans" de CIU, MIL VEGADES traïdors a Catalunya, venguts de sempre a Espanya pels diners, em guardin Déu i tots els sants, que dels meus enemics castellans, PP i PSOE/PSC, ja em guardaré jo. Amén.
No m'agraden aquestes discussions. Sembla que CiU ha estat nefasta per Catalunya. Però el cert és que si som on som, és gracies a CiU. Al seu moment va demanar el concert i tothom s'hi oposà. Amb tot i gracies al "peix al cove" tenim televisió, radio, mossos i un llarg etc. que ara malden per fer-nos desapareixer. I que varen fer els senyors que s'ompliren la boca de les "mans netes" i DE criticar CiU com fan més amunt?: doncs regalar el pais a l'enemic i aixó sí, fer que senyors sense cap mena d'estudis arribessin a President del Parlament i després poguessin "jubilar-se" amb pensions d'escàdol.
Que voleu que us digui, després de tot això, val més mal burro conegut que tant de savi per coneixer, no? I potser si com diu en Llach a "L'estaca" estiressim tots .....
1 2