No a una ‘España grande, libre y única'

Davant tot el que està portant a terme el Partit Popular des de la seva entrada al govern, i més després dels esdeveniments de les últimes setmanes, crec que, malgrat el que ens vol fer creure, el problema que planteja amb el comerç no és econòmic, sinó polític. Primer va ser l'educació; després, la sanitat, i ara li ha tocat el rebre al sector del comerç, al·legant que cal modificar els horaris establerts, com a mesura per fomentar el consum.

Però darrere d'aquesta brutal caiguda de consum intern que estem vivint, i que és deguda a la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, hi ha una operació planificada des de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) amb l'objectiu de recuperar competències en serveis bàsics i propis de l'estat del benestar. Crec que s'està utilitzant la crisi i la intervenció de la Unió Europea a Espanya com a pretext per ofegar les comunitats autònomes a través del debilitament econòmic, amb l'obligació del compliment del dèficit i a través del debilitament polític, cedint poder, competències i funcions al poder i control de l'Estat.

Segons la teoria que últimament estem veient com ens arriba des de determinats sectors i mitjans, la necessària racionalització dels costos de les autonomies passa per cedir competències a l'Estat, i així guanyar dimensió i, teòricament, eficàcia. El que no es té en compte, però, són les diferents realitats de la nostra societat. Una societat que, malgrat que a alguns els pesi –a vegades sembla que el que volen és una España, una, grande y libre–, és polièdrica i, com a tal, només els gestors públics que són més prop de la ciutadania i del territori la coneixen amb exactitud.

Crec que precisament en nom d'aquesta eficàcia i eficiència –econòmica i política– que sempre proclamen i reclamen alguns, el més important és mantenir el conjunt de les seves competències, així com els seus recursos i independència econòmica, mantenint lògicament criteris de sostenibilitat i de rendició de comptes. Voler generar una política comuna sense tenir en compte les diferents realitats és caure, sincerament, en una greu miopia política. Una miopia que l'únic que està generant és un gran descontentament social, que portarà a la divisió i al trencament de postures d'aquells descontents espanyolistes i centralistes, d'una banda, i la d'aquells autonomistes, federalistes, independentistes i progressistes, de
l'altra.

L'única manera de lluitar contra aquesta estratègia és clara: cal evitar l'enfrontament social, definir contraestratègies per sumar complicitats –especialment en els països de la Unió Europea més afins– i activar la societat civil organitzada, donant suport a les seves estructures perquè liderin la regeneració social i perquè trobin aliats en altres comunitats autònomes. Només així, donant suport a les administracions territorials, aconseguirem la solidaritat interterritorial, compatible amb la total independència de Catalunya en matèria política i econòmica.