ERC demana garanties
Condiciona un pacte amb CiU a la creació d'un govern de transició que convoqui un referèndum per l'estat propi
La federació vincula qualsevol pas a la negociació pel pacte fiscal i no enterra la geometria variable
CiU evitarà entrar en un ‘mercadeig' amb ERC però sap que la necessitarà
La música ja ha canviat, però el canvi de parella encara haurà de vèncer algunes dificultats. L'acostament per a un pacte més o menys estable entre CiU i ERC, més cantat que mai des de la votació conjunta al Parlament pel concert econòmic, sembla inevitable a partir de la tardor, però no passa, de moment, de declaracions de bones intencions com les expressades el cap de setmana passat pel secretari d'organització de CDC, Josep Rull, i el president del grup parlamentari d'ERC, Joan Puigcercós. Ni hi ha hagut reunions formals ni n'hi ha de previstes, almenys a l'agost. Però el ball de “mirades” ja ha començat.
Els republicans estan per la labor d'un acord nacionalista perquè entenen que la greu i urgent situació així ho requereix –per la crisi de liquiditat de la Generalitat i l'afany recentralitzador de l'Estat–, però recorden que els convergents no han dit mai que trencaven amb el PP, i tampoc estan disposats a donar-los un xec en blanc. Per començar, ahir posaven sobre la taula una nova i contundent condició: l'obertura d'un procés real vers un estat propi. Un procés que passa no tan sols per la creació immediata i unilateral d'una hisenda pròpia que ja ha aprovat el Parlament i per tant recorden que serà necessària tant si s'assoleix un pacte fiscal a Madrid com si no, sinó també per la constitució d'un “govern de transició” que desemboqui en la convocatòria d'un referèndum per la independència. “No caldria ni que hi fos ERC, en aquest govern, però si CiU vol un pacte de certa durada ens ho haurà de demostrar posant rumb cap a l'estat propi”, afirmava a El Punt Avui la secretària general republicana, Marta Rovira, que no és partidària de la hipòtesi alternativa d'un avançament electoral, ja que recorda que ara ja hi ha majoria parlamentària suficient: “Si CiU vol avançar, no calen eleccions anticipades.”
D'aquesta hipòtesi, de fet, oficialment tampoc en vol ni sentir a parlar la federació, que creu que especular amb un final de la legislatura seria un senyal de debilitat en un moment en què vol centrar tots els esforços en les converses que pretén obrir a la tardor amb el govern de l'Estat pel pacte fiscal. Per això mateix CiU no vol frivolitzar amb les condicions que ahir exigia ERC: “Un referèndum és massa important per posar-ho com a regateig en una negociació, si entrem en un mercadeig podria ser pitjor el remei que la malaltia”, contestava ja a aquest diari el seu portaveu parlamentari, Jordi Turull. El convergent constata que “vénen moments molt decisius”, i per això refermava la proposta de Rull de mirar d'arribar a un acord estable amb ERC, tot i que vinculava qualsevol pas a partir d'ara –incloent-hi un avançament electoral o un canvi de socis– a la resposta que obtinguin de l'executiu de Rajoy. CiU, doncs, si bé és conscient que repetir grans acords amb el PP avui és gairebé una quimera, no es tanca cap porta d'entrada, fins al punt que Turull no renuncia a seguir aplicant la política de geometria variable “si es tracta de tirar endavant el pla de govern”.
Un clima “positiu”
En el guió de la legislatura, en tot cas, semblava escrit des del principi un canvi d'aliances després del previsible xoc del govern amb el PP pel pacte fiscal. I és evident, a més, que les relacions entre CiU i ERC són molt més fluïdes des que Oriol Junqueras i Marta Rovira van agafar l'any passat les regnes republicanes. Des d'aleshores, tot i que els grans pactes –sobretot en clau econòmica– el govern encara els ha rubricat amb el PP, uns i altres han evitat la crispació i la confrontació, i ERC no ha parat de recordar a CiU que “una altra majoria és possible”. De fet, ja han pactat en els últims mesos tirar endavant lleis com la de consultes o la de les balances fiscals, però la prova definitiva ha estat la votació pel pacte fiscal del 25 de juliol. CiU s'ha mantingut fidel a les conclusions en la comissió d'estudi amb ERC i ICV, i els republicans ho valoren com un gest “important”, tot i que Rovira recorda que el concert econòmic “no s'acaba amb la resolució del Parlament”. El mateix Turull coincideix amb ella que “el clima és positiu”, i reconeix que les reunions amb els republicans “són cada vegada més franques i més sinceres”. A la tardor n'hi haurà més segur, com a mínim per constituir el grup de seguiment de les converses pel pacte fiscal.
Es busca soci pel 2013
Les reticències, però, encara hi són, en una i altra banda. A la convergent, encara couen “alguns tics del tripartit” com les crítiques d'ERC a l'impagament a les entitats socials o les seves enteses puntuals amb el PSC i el PP, que li han fet perdre alguna votació al Parlament. I els republicans no volen erigir-se en còmplices de la política de retallades, per la qual cosa Rovira encara es mostrava partidària, ahir, de “mantenir el front d'esquerres que vetlla per l'estat del benestar”, tot i que alhora era comprensiva amb algunes mesures del govern, vistes les tensions de tresoreria. En aquest punt, els pressupostos del 2013 seran la prova definitiva del cotó. CiU de moment relativitza aquesta negociació i la supedita a la del pacte fiscal, però és conscient que és gairebé impossible que el PP li faci de crossa com en els del 2011 i el 2012, com també ho és que no n'hi hauria prou amb l'abstenció d'ERC, sinó que en caldria un vot favorable. I aquí els republicans ja han avançat que posaran més condicions, sobretot pel que fa a propostes de fiscalitat com la recuperació de l'impost de successions o la implantació de nous sobre les rendes més altes, les transaccions especulatives o els dipòsits bancaris. Fins ara CiU sempre els ha desestimat, però ja ha dit que ho estudiarà de nou enguany. I l'any vinent hi podria estar més oberta...
Puigcercós vol “fer rodar caps”
Joan Puigcercós va reclamar ahir, en la segona part d'una entrevista a Europa Press, que CDC ha de “fer rodar caps” i purgar “errors del passat” pels casos de corrupció en què s'ha vist involucrada altre cop darrerament, com el de finançament irregular a través del Palau de la Música o la presumpta col·laboració amb empresaris per a l'obtenció irregular de concursos públics de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV).
“O aclareixen i tallen caps en aquests temes i s'avancen a la decisió judicial, o això serà una espasa de Dàmocles contra els interessos sobiranistes”, advertia, preocupat perquè els processos no esdevinguin un fre. Puigcercós, tot i que creu que “no és cap casualitat” que els casos apareguin quan CDC fa passos cap al sobiranisme, convida Artur Mas a “ser valent i prendre decisions”, i el seu partit a fer “un acte públic de contrició, de demanar perdó i de deixar caure el que hagi de caure”, en contraposició a la via de Duran i Lleida a UDC en el cas Treball, quan va “pactar amb la justícia i buscar indults a canvi de votar coses a Madrid que ningú entén”.