Les mesures sobre el comerç del govern de Rajoy han fet emprenyar el govern català fins al punt que aquest s'ha plantejat presentar-hi un recurs d'inconstitucionalitat perquè considera que li envaeix les competències en aquesta matèria. És evident que les noves normes econòmiques posen l'èmfasi en la liberalització del sector i, en el fons, afavoreixen descaradament les grans superfícies en detriment del petit comerç de proximitat, tot i que en més o menys intensitat, aquesta també ha estat la tònica habitual que fins ara ha seguit el govern català. Segurament els petits comerciants deuen tenir raó quan se'n lamenten, però almenys a Girona les seves queixes rellisquen damunt una ciutadania cansada de sentir tantes vegades les mateixes lamentacions o semblants. És a dir, si les administracions públiques haguessin fet cas del petit comerç, l'Hipercor no s'hauria instal·lat mai a Girona, quan ara ningú no dubta que l'arribada d'aquella superfície va ser un revulsiu necessari per a la ciutat. I segurament tampoc no tindríem zones de vianants, els cotxes continuarien dominant les voreres de molts carrers per donar “facilitats” als clients i probablement tampoc tindríem la zona comercial de Mas Gri. I pel que fa als hotels, recordem perfectament la posició contrària de l'associació pel que fa a l'obertura d'establiments a Girona. En el seu moment, a l'Ajuntament van apostar per facilitar l'obertura d'hotels, començant pel Melià del carrer Barcelona, i ho féu aguantant estoicament les crítiques del sector que volia mantenir-ho tot tal com estava, és a dir, sense la molesta competència, encara que això representés anar, lògicament, en detriment dels clients, del turisme i de la ciutat en general. És convenient, doncs, posar sempre la sordina a les discrepàncies comercials perquè no se sap si es tracta de la defensa legítima de la col·lectivitat o bé d'uns interessos personals que neixen de les fonts del comú però que en realitat cerquen exclusivament la raó estreta del privat. I és evident que, en aquest aspecte, els models canvien, les modes passen i les necessitats del consumidor s'alteren en funció de les múltiples ofertes dinàmiques i constants. Els nous temps exigeixen més apostes de futur i és bo que el comerç defensi el model català de proximitat i bon servei, però seria un error voler-se aferrar a la defensa numantina d'un passat que no tornarà en lloc d'estar amatents i vigilar els possibles nous paisatges que s'obriran com a conseqüència de la crisi.