“Guerra ideològica”

La crida, que va agafar forma de pregària i va ser llegida a totes les esglésies del país, la va proposar el president de la Conferència Episcopal, el cardenal André Vingt-Trois. El text s'adreça a “tots els que han estat recentment elegits per legislar i governar” perquè anteposin “el seu sentit del bé comú a les demandes particulars”, i els exhorta a “tenir la força de seguir les indicacions de la seva consciència”. Més endavant, en l'oració es demana que els nens i els joves “deixin de ser objecte dels desitjos i dels conflictes dels adults per tal que puguin beneficiar-se plenament de l'amor d'un pare i una mare”.

La Unió de Famílies Laiques va acusar els bisbes d'intentar “revifar, contra la nova majoria [parlamentària] elegida, una guerra ideològica” amb l'objectiu d'imposar “un model únic de família”, mentre que el Partit Radical d'Esquerra, una petita formació dins de la coalició de govern, culpava l'Església de “contestar la legitimitat del Parlament a l'hora de definir les regles del matrimoni civil”. El mateix partit advertia a l'Església catòlica que no té “cap legitimitat democràtica per immiscir-se en el debat polític a França”. El bisbe auxiliar de París, Éric de Moulins-Beaufort, es va defensar de les crítiques i, en una entrevista a l'emissora France Info, va explicar que “en aquesta mena de debats, és bo que tots els que són capaços de reflexionar i tenen elements per aportar a la reflexió estiguin al seu lloc [...] No veig per què, en el marc d'un laïcisme ben entès, l'Església no pot ser un element, entre altres, del debat públic”.