Política

opinió

Catalunya, escolta la veu del teu poble

No és possible que s'ignori la ingent tasca que s'està fent des de l'ANC

La lectura de l'article esperançat del Sr. Narcís Oliveres, clar i concís, sobre l'única forma de refer-nos de la crisi, és digne de recordar per estimular el govern de Catalunya a emprendre el definitiu camí de la independència. Quina solució hi ha que no sigui aquesta? Personalment m'ha recordat l'Oda a la pàtria de Joan Maragall, que escrivia “Escolta Espanya la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana.” Estimats lectors, encara som allà on érem! D'aquí ve la pregunta als nostres governants de Catalunya, no pas als d'Espanya, que mai podrem canviar ni amb pacte fiscal ni amb concert ni amb la millor voluntat. A Catalunya li és suficient administrar els seus recursos i mantenir la seva voluntat de poble modern, d'una economia productiva, no parasitària ni especulativa.

Té molta raó l'exconseller Oliveres quan diu que estem davant una lluita entre poder polític i poder financer, poder financer que ha d'entendre que no és ell qui ha de governar el poble sinó els qui han estat elegits democràticament per tirar endavant una nació en llibertat. Així doncs, talment com va ser elegida la presidenta del Parlament de Catalunya i el mateix president del govern, ho van ser els representants de l'Assemblea Nacional Catalana el dia 31 de març del 2012 per mobilitzar tot el país i donar-los suport, per caminar decididament cap a un estat propi, única sortida a l'actual caos econòmic i social, que alguns justifiquen només en l'entorn internacional, i no en l'espoli fiscal que pateix Catalunya.

L'ANC està actuant honestament i modesta, sense pressupostos, llevat de les ajudes voluntàries dels seus milers d'adherits, amb l'objectiu de superar tres-cents anys d'humiliacions del govern espanyol. És per això que costa molt entendre la negativa dels màxims representants de Catalunya de concedir el pròxim Onze de Setembre uns minuts a l'ANC per escoltar una petició sorgida del mateix poble de Catalunya. Ara ja no és Espanya qui ignora una veu raonada i sincera, sinó els seus propis representants. Torno a dir allò escrit fa pocs mesos, referint-me al president: “No m'ho puc creure!” No és possible que s'ignori la ingent tasca que s'està fent des de l'ANC per explicar civilitzadament i raonada les causes d'aquesta situació. S'està fent poble a poble i comarca a comarca, des de la Ribagorça i el Rosselló fins a les Terres de l'Ebre. I quedi clar que no és tasca per assolir llocs de govern ni de poder, sinó tan sols el dret d'autogovernar-nos i esdevenir un nou estat d'Europa.

Tot es pot entendre en matèria política, però és un error ignorar realitats palpables amb arguments d'agenda. L'ANC encara espera del nostre Parlament, la seva mesa i la seva presidenta poder dialogar encara que sigui breument, en forma de democràcia deliberativa. No acceptar-ho fóra doble error.

El poble segueix la seva Marxa cap a la Independència, malgrat la calor, les vacances i els entrebancs. Es va iniciar a Lleida el 30 de juny i recorrerà tota la nació, fent actes d'abast nacional a Miravet, a la Jonquera i el pròxim dia 25 un gran acte al punt emblemàtic de Montserrat, que, un cop més, simbolitza, passats mil anys, el cor i l'ànima del poble català; allà sí que ens reconeixen i escolten, és on s'agermanen la voluntat de la ciutadania i l'esperança d'un món millor i d'un poble que defensa la seva dignitat. Som-hi tots.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.