L'Estat acaba d'adjudicar obres per 98 milions més per al TAV gallec
“Lo que pasa por ahí, todo pasa en mí.” És un petit fragment de l'himne de la Comunitat de Madrid, tot just compost el 1983, que el conseller de Territori, Lluís Recoder, va llegir ahir a Prada per iniciar la seva reflexió al voltant de la pregunta que es formulava en el marc del debat plantejat per la Universitat Catalana d'Estiu: A què cal que respongui una política d'infraestructures? I la resposta de Recoder va ser contundent: “Per gestionar bé necessitem sobirania i recursos.”
La seva al·lusió folklòrica inicial, en tot cas, tampoc era gens gratuïta, ja que resulta prou significativa per il·lustrar que “hi ha molta ideologia al voltant de les infraestructures”, que és el que al cap i a la fi volia exposar. I l'espanyol n'és un dels exemples més clars a Europa, amb la implantació al segle XVIII d'un model radial amb base a Madrid que encara perdura avui. Sense anar gaire lluny, tot i la crisi, l'Estat ha adjudicat aquesta setmana un nou contracte d'obra per valor de 98 milions, i n'ha tret a licitació un altre per 6 més, per al TAV Madrid-Galícia, perquè sembla que “sí que hi ha recursos”.
“El fet que tingui un aeroport com el que té a Barajas, o que sigui l'estat europeu amb més quilòmetres de TAV tot i que té una quarta part dels passatgers d'Alemanya, té un substrat ideològic important”, va reflexionar Recoder, que tampoc es va oblidar del sistema portuari, l'únic d'Europa que està centralitzat. “Els ports de Tarragona i Barcelona –dels pocs a l'Estat que tenen superàvit– no tenen llibertat per fixar taxes en competència amb altres de França o Itàlia, sinó que han de contribuir a l'equilibri del conjunt”, va lamentar. Igual que fa Catalunya, doncs, han d'ingressar els guanys en una caixa comuna, de la qual sempre en torna menys.
Partint d'aquesta base, doncs, i si es considera que les infraestructures més estratègiques a Catalunya són en mans d'aquest mateix estat, no per òbvia és menor la conclusió que havia extret el conseller abans davant dels periodistes: una Catalunya independent “segur” que gestionaria millor les seves infraestructures. “Pitjor de fet és impossible, per poc que ens hi esforcéssim ho faríem molt millor, per descomptat”, va reblar.
No només amb la sobirania, això sí, se solucionarien els problemes del país. El discurs de Recoder tampoc va defugir els errors que el govern català ha comès en projectes que depenen d'ell, sobretot a l'hora de subestimar-ne els costos. Per exemple, les hipoteques de decennis amb peatges a l'ombra en diverses autovies, i l'L9 del metro, dissenyada amb uns estàndards de qualitat excessius que van fer gastar 31,5 milions en una sola estació. “Les infraestructures també s'han de poder pagar, ja que en un horitzó de sobirania fiscal algunes que ara hi ha planejades tampoc les podríem afrontar”, va dir el conseller. I aquí, indica, a banda d'un component d'equilibri territorial, cal destriar quines són més estratègiques i invertir en les que poden tenir “un major retorn econòmic”. En cas contrari, seran insostenibles. I el país, també.



































Comentaris
Concert Economic i Infraestructure s.
Si per cas ens surtissim bé amb el Concert Ple com el basc, srs. Mas i Recorder demanin per a Catalunya el traspàs de les infraestructure s, aeroports, carreteres, ferrocarrils, ports, etc i que no l'estat els prengui el pel de nou en que diran que els ferrocarrils espanyols a Catalunya costen X mil.lions d'euros com la xarxa de carreteres de l'estat, com els aeroports catalans, com els ports catalans, etc. Catalunya no mes ha de pagar per l'exercit, tot i que no el volem, per tant moneda de canvi, i res mes ja que fins i tot no calen policies nacionals espanyoles ni guardies civils espanyols a les fronteres.
L'estat espanyol pot ser de nou tan murri que practicament et demani tot el recaptat pels serveis que malament ens presta i amb les escurriatges nosaltres pagariem l'educació i sanitat, gent gran, etc. "Al lloro"
Es mes senzill un estat propi, això diguin-ho, amic europeu d'Espanya pero, estat propi.
Com hem d'anar amb transport públic si sempre va amb retard... a veure si n'aprenem del Japó!
http://lurmenversusuam.blogspot.com.es/
APUNT A LA LINEA DE PUIGCERDA.
La linea a Puigcerda es via unica desde Montcada. La via doble arriba a Montcada Bifurcació i es per que la comparteix amb la de Sabadell-Terras sa-Manresa. Montcada Ripollet, La Florida, Mollet, Parets es via unica sense renovar des de fa mes de trenta anys.
Ens juguem unes braves conseller ?