Una altra trepitjada
El Consell de Garanties Estatutàries considera que el pressupost espanyol envaeix una competència exclusiva catalana sobre la funció pública
El govern, en plena treva amb Rajoy, pot anar al TC fins a l'octubre
El pressupost de l'Estat també envaeix competències catalanes. El Consell de Garanties Estatutàries ha confirmat la sospita del govern d'Artur Mas: els primers comptes de Mariano Rajoy, a què CiU es va oposar, vulneren una potestat exclusiva de la Generalitat sobre la funció pública. Aquesta darrera trepitjada competencial, que també és inconstitucional, s'afegeix al reguitzell d'invasions que el govern del PP ha executat en els darrers mesos.
L'onada recentralitzadora de l'Estat s'ha projectat en normes clau com ara les que regulen les últimes retallades en salut i ensenyament i la llei d'estabilitat pressupostària. En tots aquests casos el Tribunal Constitucional català va trobar vulneracions de l'autogovern, però la Generalitat no hi ha presentat recursos en espera de negociar amb Madrid. A la llista s'hi ha d'afegir ara el pressupost espanyol.
37,5 hores setmanals
En concret, el Consell de Garanties conclou que l'Estat extralimita les seves competències quan estableix que la jornada general de treball del personal del sector públic no pot ser inferior a 37,5 hores setmanals de “treball efectiu” de mitjana en còmput anual. Per unanimitat, la institució que presideix Eliseo Aja dictamina que aquest precepte del pressupost (la disposició addicional setanta-unena de la llei) és “inconstitucional” perquè no troba empara en l'article 149.1 de la carta magna i vulnera les competències de la Generalitat regulades en l'article 136.a de l'Estatut.
Sempre ha estat la Generalitat, en exercici de la seva potestat organitzativa, la que ha fixat la jornada laboral dels seus treballadors. La normativa bàsica en matèria d'empleats públics no l'havia quantificat fins ara. De fet, el govern d'Artur Mas va fixar per decret al maig que el personal funcionari de la Generalitat té una jornada de 37,5 hores en còmput setmanal, tret dels mesos d'estiu (que és de 35 hores), les setmanes de Nadal i Setmana Santa.
El dictamen del Consell de Garanties, elaborat a petició del govern, arriba en plena treva competencial entre la Generalitat i l'Estat. El govern d'Artur Mas va assegurar que recorreria al Tribunal Constitucional contra totes les lleis espanyoles que el Consell de Garanties considerés invasives, però la sang no ha arribat al riu. Almenys de moment.
En espera de la bilateral
L'executiu de Rajoy també té recels respecte de la llei d'acompanyament dels pressupostos catalans, sobretot per l'euro per recepta. Però en el moment més àlgid de l'escalada de tensió entre els dos executius per les qüestions competencials, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, i la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, van signar una treva. Van acordar que negociarien els conflictes en la comissió bilateral, que es reunirà al setembre. Aquesta formalitat allarga fins als nou mesos el termini per presentar recursos. El pressupost de l'Estat, però, no figura per ara a la llista de les lleis a guaret. Si no acaba formant-ne part, el marge de la Generalitat per impugnar els comptes acaba l'1 d'octubre.
La reforma laboral, constitucional
El Consell de Garanties Estatutàries també es va pronunciar ahir sobre alguns articles de la llei de la reforma laboral a petició del PSC. En el dictamen, el consell considera per unanimitat que els articles 14, 18 i la disposició addicional segona “no són contraris a la Constitució”. Al març, en canvi, el consell va determinar que el reial decret de la reforma laboral incloïa dos articles inconstitucionals. El text va variar després de la tramitació a les corts espanyoles. Aleshores van ser el PSC, ICV-EUiA, ERC i SI els que van sol·licitar el pronunciament de la institució equivalent al Tribunal Constitucional català.
L'article 14 de la llei fixa que el conveni de l'empresa té preferència d'aplicació respecte del conveni col·lectiu d'àmbit superior en els casos de concurrència de convenis. L'article 18 estableix que la decisió extintiva dels contractes correspon a l'empresa i el control d'aquesta decisió és a posteriori i de caràcter judicial. La disposició addicional tercera estén al personal laboral del sector públic el procediment d'acomiadament.