Montserrat, o l'antídot al discurs de la por

Feia mesos que l'aturada a Montserrat de la Marxa per la Independència estava prevista per ahir, però va semblar fet expressament. L'endemà que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, s'oposés a la mobilització sobiranista que es prepara per a la Diada, amb arguments tan peregrins com que això espanta les inversions a l'Estat, més de dues mil persones equipades de dalt a baix amb estelades van pujar fins al santuari, emblema del catalanisme, per plantar-se de forma cívica i festiva, i fer-li saber que Catalunya serà el que vulgui ser, tot i el que diguin a Madrid.

“Espanya farà tot el que sigui per fer-nos por, també ens voldrà comprar, intentarà que ens barallem, però hem de dir al govern espanyol que volem la independència justament per sortir de la crisi, estabilitzar Catalunya i obtenir més inversions”, li responia Carme Forcadell, presidenta de l'entitat convocant, l'Assemblea Nacional Catalana. Un cop més, Montserrat –ahir presidit per una senyera gegant de 30 metres sota la Gorra Frígia, i pres durant tot el dia per grups folklòrics de les comarques veïnes, com ara una banda de tabalers que va emular el timbaler del Bruc– s'erigia així en el millor antídot revitalitzant.

Forcadell va fer una crida més que mai a la unitat de l'independentisme, on sovint, lamentava, s'han “anteposat els interessos personals”, perquè la Diada sigui enguany “un clam per la independència”. “És un moment de debilitat espanyola, i no podem perdre aquesta oportunitat històrica”, esgrimia, abans d'animar a deixar de banda qüestions personals d'identitat, llengua o ideologia política per defensar un projecte col·lectiu de futur. Poques referències va fer a la presència o no del govern, que ho decidirà dimarts després d'haver estat enguany el serial estival, però sí que va deixar clara una cosa: “Tothom està preparat, i el govern també perquè no li queda més remei; si fa el pas, sap que el poble estarà darrere seu.” “Necessitem que la gent es vegi com la muralla xinesa des de la Lluna”, va animar l'escriptora Patrícia Gabancho, que lamentava que durant 150 anys els catalans “han pagat una modernitat espanyola absolutament contrària i refractària al projecte de Catalunya”, i va advocar per anar a buscar un acord “de màxims, que és la llibertat”.

Aprofitant l'emblemàtic marc, una delegació de l'ANC es va reunir amb l'abat, Josep Maria Soler, i es va pronunciar una xerrada sobre el paper de les religions en el procés cap a l'estat propi. La marxa, a més, va rebre un altre suport il·lustre, el de Teresa Forcades. La monja activista va fer una crida a construir un estat “basat en una història i una llengua comuna”, però amb un projecte “inclusiu” que busqui la justícia social i vegi la diversitat com un valor. Ahir es va fer un pas més.