Recordant Heribert Barrera

No ens sembla que hagi passat un any sense l'Heribert, perquè dia a dia l'hem tingut present en les nostres converses, recordant, entre moltes coses, la seva clara visió, sobretot, en l'àmbit polític de la nostra nació catalana. Molt possiblement hauria estat d'acord amb els darrers esdeveniments, uns pronosticats des d'anys per ell mateix, d'altres com a principi d'actuació per assolir la independència de Catalunya. Hem recordat, fidelment, moltes de les seves constatacions, incorrectament polítiques, però essencialment certes. Volem fer especial menció, entre moltes altres, d'aquelles que impliquen la seva constant lluita per la total sobirania del nostre poble:

l “Quan un país està dominat per un altre, ha de considerar que moralment està en estat de guerra i, per tant, mai no ha de donar-li facilitats.”

l “La política s'ha de fer amb el cervell, el cor i l'estómac. La política nacional catalana, però, s'ha de fer, per sobre de tot, amb el cor.”

l “La independència no es pot obtenir per pacte, la independència l'han de proclamar els catalans.”

l “Construir un estat propi o el procés d'espanyolització serà, finalment, irreversible.”

l “No es pot esperar res més de la Constitució del 1978.”

l “L'actual bilingüisme implica que Catalunya desaparegui com a nació.”

l “Si desapareix la llengua catalana, desapareixerà la identitat catalana: Catalunya desapareixerà.”

l “Jo no vaig votar la Constitució, i és l'honor més gran de la meva carrera política.”

l “L'independentisme virtual no té cap sentit, cal passar a l'acció.”

l “No es pot mantenir l'independentisme verbal i col·laborar amb els governs espanyols.”

l “Catalunya per a sobreviure no té cap més sortida que la independència.”

l “Els nostres representants han de respectar el sistema de prioritats que és propi de totes les nacions: Catalunya en primer lloc i res per damunt de Catalunya.”

l “Si sacrifiquem els drets de Catalunya el que salvem no és la democràcia sinó un règim opressor, i el que instaurem no és la justícia social sinó un sistema basat en la injustícia.”

l “Un poble és una nació quan té consciència del que el distingeix i separa dels seus veïns, quan té voluntat de conservar la seva identitat pròpia i quan és capaç de formular un projecte polític per a mantenir-la.”

La seva vigència ens esperona, i ens dóna forces per seguir el seu mestratge, clarivident i calat. Ens dol haver observat que, tret de les medalles d'or concedides pels seus mèrits i rellevància, no se'l recordi públicament, en aquests moments tan angoixants per a Catalunya, com un gran i inqüestionable referent de la nostra política catalana. El “tenim pressa, molta pressa” acull els seus, els nostres, raonables desitjos d'una Catalunya no sotmesa, independent i autènticament lliure.

Hem constatat en moments clau de la vida de l'Heribert al servei de Catalunya: un PP, espanyolista i anticatalà, votant en contra d'ell, després de mort; declaracions ineptes d'una IC enverinada pel mal discurs dreta-esquerra; comportaments fariseus d'una ERC que li donà l'esquena; les negatives d'un PSC-PSOE en contra de Catalunya; el respecte i la consideració d'una CDC, avui, encaminant a favor de Catalunya les relacions amb l'Estat espanyol. Aquest mosaic polític, observat i analitzat per ell, no influí per res en el seu llarg camí de defensar Catalunya per damunt de tot i de qualsevol partidisme. I la seva esperança era el lideratge unitari per esdevenir, definitivament, una nació catalana independent.

Ha passat un any de la seva mort i els seus pronòstics són una realitat, el seu discurs i la seva comesa política són vigents, necessaris, i haurien de ser recordats. Continuarem parlant amb ell sigui on sigui.